La Comissió Internacional de BComú ha celebrat aquest dilluns el debat ‘Si vols la pau, prepara’t per la pau’ amb les intervencions del diputat de Comuns al Congrés i portaveu de la formació, Gerardo Pisarello, el Premi Nobel de la Pau 2017, el costarriqueny Carlos Umaña, la responsable d’Internacional de Comuns, Júlia Miralles, i la directora de la Fundació Sentit Comú, Lucia Morale, amb la moderació de l’activista Ana Fernández. Els comuns han volgut propiciar un espai de reflexió en el context d’una Europa disposada al rearmament davant d’un possible conflicte i un escenari de creixent tensió amb discursos cada cop més alarmistes per part de la dreta i l’extrema dreta.
Pisarello, que s’ha reclamat del moviment pacifista català, ha afirmat que «cal desarmar enlloc d’armar; aquesta és l’Europa que val la pena defensar: la dels moviments socials, el sindicalisme, el feminisme, l’ecologisme, el pacifisme… no pas la de l’Ursula Von der Leyen i l’OTAN». El diputat i portaveu de Comuns s’ha preguntat d’on sortiran els 800.000 milions d’euros que vol destinar la Comissió Europea al rearmament per fer front a l’amenaça que representa la Rússia de Putin. Així mateix, Pisarello ha assenyalat que la por per la proximitat geogràfica amb Rússia, el seu caràcter imperialista i el no reconeixement de les identitats nacionals, fan que els països de l’est que formen part de la UE defensin el rearmament. Pel diputat al Congrés, «la solució passa per una aposta diferent, que Europa no ha fet: Si Trump envaeix Groenlàndia, hem d’enviar-hi els nostres joves? Per defensar Palestina no hem reclamat mai armar-la sinó desarmar Netanyahu».
Pel portaveu de Comuns, «Europa hauria de marcar una diferència i les esquerres hauríem d’estar contra el rearmament, com defensen bàsicament les dones votants d’esquerres», sobretot en un moment com l’actual, en què la gent pateix pels problemes d’accés a l’habitatge, la davallada en polítiques de sanitat, el racisme creixent… ha destacat Pisarello, deixant clar que invertir en desenvolupament tecnològic per garantir seguretat «és diferent a omplir les butxaques de les empreses armamentistes».
Per la seva part, el premi Nobel de la Pau 2017 pel seu compromís amb el desarmament nuclear, Carlos Umaña, ha recordat que la pau no és l’absència de guerra i conflictes, «això és impossible», sinó la resolució no violenta dels conflictes, i per fer-ho possible ha apostat per «construir oportunitats per a la resolució i fer esforços diplomàtics, de manera àrdua i continuada», sense oblidar els valors fundacionals d’Europa, regits pel Dret Internacional, els quals són «fonamentals per la pau». Així, Umaña ha criticat la manca d’universalitat en la seva aplicació i ha afirmat que Europa «ja perd» perquè en general no s’ha desmarcat del genocidi comès per Israel i no ha defensat els drets dels palestins. Davant d’aquest panorama, el premi Nobel ha apostat per impulsar una diplomàcia «madura i integral» la qual cosa requereix «esforços internacionals».
Per part de Comuns, la responsable d’Internacional, Júlia Miralles, ha reflexionat que les esquerres i els moviments socials davant la iniciativa de rearmament de la UE «ni som il·lusos ni som els de no a tot» i que per tant «hem d’estar presents i construir un relat solvent, grans aliances, multilateralisme, diàleg i diplomàcia», tenint en compte que el dret internacional actualment està sent «insuficient», constant l’organització de la dreta i l’extrema dreta i «la doble vara de mesurar» de la UE en els casos concrets del genocidi que està portant a terme Israel a la Franja de Gaza i la guerra entre Rússia i Ucraïna.
Finalment la directora de la Fundació Sentit Comú, Lucia Morale, ha fet una anàlisi del creixement de la despesa militar a Europa les últimes dècades, i de la relació entre les empreses d’armament i els mitjans de comunicació. Ha remarcat que cal “un projecte de defensa europeu amb més integració, eficiència i transparència” que no pot passar per l’increment de material militar a cada país de la Unió. Per últim ha assenyalat que ens hem de qüestionar “quin és el l’objectiu que volem com a societat i treballar per això. Si és la pau hem de treballar per aquest camí, perquè l’evidència mostra que les armes mai van aconseguir la pau”.