David Jiménez

Activista LGBTI a favor de la Renda Bàsica Universal. Filòleg, comunicador i militant de Crida LGBTI.

Article publicat originalment a Catalunya Plural el 31-03-2022

Llei trans, Renda Bàsica… Qui necessita què al col·lectiu LGBTI?

El desenvolupament d’una Renda Bàsica Universal pot ser una eina clau de redistribució de riquesa, de garantia de vides lliures de violències econòmiques per a les més precàries i de reconstrucció dels vincles comunitaris i les xarxes de solidaritat que han permès històricament les persones LGBTI sobreviure en entorns hostils

Fa 15 anys, durant la primera legislatura de Zapatero, es va aprovar a l’Estat espanyol la llei 3/2007, que regulava el canvi de nom i menció de sexe als documents oficials de les persones trans. Allò va ser venut com un gran avenç social, dins la lògica de les lleis d’ampliació de drets d’aquella legislatura 2004-2008, però en realitat va ser una victòria d’una manera molt concreta d’entendre les realitats trans. La llei exigia un diagnòstic de disfòria de gènere certificat per un psicòleg i portar dos anys d’hormonació per poder accedir a aquests canvis registrals. Dit altrament, t’exigia que et declaressis malalt i t’ajustessis a una manera molt concreta d’entendre què és una persona trans, mitjançant canvis físics (hormones, operacions, etc.).

Aquesta llei naixia amb problemes greus i, amb els anys, ha quedat obsoleta. Pel camí ha passat de tot: el moviment trans no ha deixat de lluitar per la despatologització, s’han anat aprovant lleis LGBTI i trans a moltes comunitats autònomes, casos molt mediàtics van posar al centre del debat als menors trans i es va produir la fractura, impensable fa uns anys, entre un sector del feminisme i els moviments trans i LGBTI. No obstant això, si ens parem a analitzar aquests avenços en matèria de drets i la seva concreció material en la vida de les persones LGBTI i, concretament, en la de les persones trans veurem els estrets marges en què es mouen. Des de fa 15 anys, la gran majoria d’avenços en matèria de drets trans s’ha centrat en facilitar els canvis de nom i sexe registral al DNI i la gran majoria d’avenços en matèria de drets LGBTI en perseguir l’LGBTI-fòbia i exigir més penes econòmiques o de presó. Tanmateix, quan una llei es pensa per a un subjecte col·lectiu, sigui aquest “la dona”, “el col·lectiu LGBTI” o “el col·lectiu trans”, acaba per ser pensada per a un prototip de dona, persona LGBTI o persona trans, generalment de classe benestant, blanca, no-migrant… Aquestes lleis no en són l’excepció: mentre unes poques persones han vist solucionats els seus problemes amb un mer canvi en la documentació, les persones LGBTI migrades segueixen sense poder accedir als beneficis d’aquesta llei ni d’altres pel topall que suposa la injusta Llei d’estrangeria. D’igual manera, les dones trans que es dediquen a sectors de l’economia informal com ara el treball sexual segueixen perseguides i precaritzades, les dones LBT de classe treballadora segueixen patint un repartiment desigual de la riquesa i la feminització de la pobresa…

Segueix llegint a Catalunya Plural

Per llegir tots els articles relacionats, fes click aquí.
Rep al teu Telegram o Whatsapp les últimes notícies de Barcelona En Comú.

També et pot interessar

Subscriu-te a la nostra newsletter

    Rep al teu correu tot el que estem fent als barris de Barcelona. Fent click a "Subscriure's", accepto que Barcelona En Comú utilitzi la informació que proporciono per enviar-me actualitat per correu electrònic. Per saber més, consulta la nostra Política de privacitat.