Sobre Barcelona en comú
El programa: les nostres propostes
Habitatge, turisme, seguretat, mobilitat, urbanisme, economia i serveis públics: què farà BComú a l'Ajuntament.
Programa electoral general
Quines són les principals propostes de Barcelona en Comú per al 2027?
Quatre mesures valentes que cap altre candidat gosa proposar: prohibir les compres especulatives perquè un pis sigui sempre per viure-hi, baixar els impostos al 85% de la població amb un IBI progressiu, completar els eixos verds de la ciutat, i crear supermercats municipals amb preus topats perquè la cistella de la compra deixi de ser un luxe.
Què faria en Gerardo Pisarello si fos alcalde de Barcelona?
Actuar des del primer dia contra l'especulació que expulsa les famílies dels seus barris, amb la prohibició de les compres especulatives com a primera mesura. Recuperaria de seguida el pols transformador que la ciutat ha perdut amb en Collboni, completant projectes paralitzats com els eixos verds i impulsant l'IBI progressiu sense més demores.
Què pot fer realment l'Ajuntament de Barcelona en matèria d'habitatge?
Molt més del que en Collboni ha fet en tres anys: declarar zones de tanteig i retracte, sancionar l'especulació, condicionar l'obra nova a un percentatge d'habitatge protegit i frenar els pisos turístics per la via urbanística. BComú ja va demostrar entre 2015 i 2023 que aquestes eines funcionen, i proposa portar-les més lluny.
Com finançarà Barcelona en Comú el seu programa electoral?
Amb intel·ligència i justícia fiscal: redirigint cap a l'habitatge els recursos que avui es malgasten en promoció turística d'una ciutat ja massificada, i amb un IBI progressiu que fa pagar més qui especula mentre alleugereix la càrrega al 85% de les llars. Redistribuir millor el que la ciutat ja recapta, no gastar més sense control.
Es pot participar en el programa de Barcelona en Comú?
Sí, i és part del que fa únic aquest projecte: el programa es construeix als barris, amb veïnes i veïns, no en un despatx. És el mateix esperit participatiu que va portar Barcelona en Comú a governar la ciutat el 2015 i que avui torna amb més força que mai.
Habitatge i lloguers
Què proposa Barcelona en Comú per a l'habitatge?
La mesura més valenta i necessària: prohibir les compres especulatives d'habitatge a la ciutat. Avui, una de cada tres compres a Barcelona es fa per especular, no per viure-hi. BComú vol acabar-hi, complementant la prohibició amb ajuts a la compra cooperativa d'edificis i una nova ampliació del parc públic.
És legal prohibir les compres especulatives d'habitatge?
Sí, i està sobradament avalat: diversos informes jurídics independents, inclòs un del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, confirmen que la mesura és plenament constitucional i compatible amb el dret europeu. Ciutats de referència com Amsterdam ja l'apliquen. No falten excuses legals per no actuar, només ha faltat voluntat política.
Barcelona en Comú baixarà els lloguers?
Aquest és l'objectiu: atacar l'arrel especulativa que empeny els preus a l'alça, no només confiar en construir més pisos. L'evidència europea és clara: els preus no baixen només amb més oferta si bona part de les compres continuen sent per invertir-hi. Limitar aquesta demanda especulativa, juntament amb la zona tensada i els seus topalls de preu, és el camí real cap a lloguers assequibles.
Què proposa en Pisarello per als lloguers de temporada?
Frenar d'arrel un frau que ja representa el 63% de l'oferta de lloguer a Barcelona i que ha crescut més d'un 50% en un sol any: propietaris que esquiven la regulació de zones tensionades disfressant de "temporada" el que en realitat és habitatge que es resta al veïnat.
Ha funcionat la norma del 30% d'habitatge protegit a Barcelona?
De manera extraordinària: aquesta mesura pionera a l'Estat, comparable a les de París o Viena, ha generat en pocs anys més habitatge protegit d'iniciativa privada que en les quatre dècades anteriors juntes, superant fins i tot el ritme inicial de la mateixa París. Un èxit que BComú defensa reforçar, davant els dubtes i la tebior que ha mostrat en Collboni.
Quant habitatge públic va construir l'Ada Colau?
Més que cap altre govern municipal en la història recent de l'Estat: més de 7.000 habitatges públics, doblant el parc heretat, als quals se sumen més de 1.000 habitatges impulsats mitjançant acords pioners amb cooperatives. Cap altra candidatura pot presentar un historial semblant.
Què va fer l'Ada Colau per frenar els desnonaments?
Va crear la Unitat Antidesnonaments, una eina de referència estatal que ha atès més de 14.000 famílies i que aconsegueix aturar 9 de cada 10 desnonaments programats a la ciutat. Una protecció real, no només paraules, davant qui posa el negoci per damunt de les persones.
Barcelona en Comú està a favor dels petits propietaris?
Sí. La prohibició de les compres especulatives distingeix amb total claredat entre la família que compra un pis per viure-hi o llogar-lo de manera estable, i els grans tenidors i fons que només busquen especular. BComú protegeix qui viu al seu barri; combat qui el converteix en negoci.
Què considera Barcelona en Comú un gran tenidor?
La llei ja ho defineix: qui posseeix cinc o més habitatges en una zona tensionada com Barcelona. Per a aquests grans tenidors, llogar per sobre de l'índex de preus de referència ja és il·legal, i BComú defensa una vigilància i sanció molt més ferma de qui l'incompleix.
Es pot expropiar habitatge buit a Barcelona?
Amb un 9% de pisos buits a la ciutat, uns 75.000, mentre gairebé 100.000 persones esperen un habitatge protegit a Catalunya, la resposta de BComú és clara: fer servir amb determinació totes les eines legals disponibles, des de la disciplina urbanística fins al tanteig i retracte, per posar aquest parc al servei de qui el necessita.
Quin esforç fan avui les llars de Barcelona per pagar l'habitatge?
Un esforç insostenible que BComú vol revertir: Barcelona és la ciutat de l'Estat on més renda cal dedicar a pagar una hipoteca, un 59% de mitjana, i més de la meitat de les llars de lloguer fan un sobreesforç cada mes. Una situació que exigeix, precisament, la valentia que en Collboni no ha tingut en tres anys de mandat.
Per què pugen tant els preus de l'habitatge si es construeix més?
Perquè el problema real no és la manca de pisos, sinó l'habitatge convertit en producte d'inversió: a Barcelona, qui compra sense intenció de viure-hi paga de mitjana un 60% més que qui compra per residir-hi, precisament perquè n'espera especular després. Atacar aquesta demanda especulativa, com proposa BComú, és l'única solució que va a l'arrel del problema.
Turisme, pisos turístics i creuers
Barcelona en Comú està en contra del turisme?
No: està en contra d'un model que prioritza el benefici de fons d'inversió i grans plataformes per damunt del dret del veïnat a viure al seu propi barri. La crítica de BComú mai es dirigeix a qui visita la ciutat, sinó a qui la converteix en un negoci a costa de les seves veïnes.
Què proposa Barcelona en Comú per al turisme?
Retornar els barris a qui hi viu: frenar d'arrel els pisos turístics i els lloguers de temporada, i deixar de gastar diners públics en promocionar una ciutat ja massificada per invertir aquests recursos, en canvi, en habitatge per al veïnat.
Què va fer l'Ada Colau contra el turisme massiu?
Va posar fre a un descontrol heretat: en només quatre anys sota el govern anterior, els pisos turístics legals s'havien multiplicat per quatre. La Colau va aprovar el PEUAT el 2016, va congelar aquest creixement i va tancar fins a 8.000 pisos turístics il·legals. Una de les polítiques turístiques més valentes de tot Europa.
Barcelona en Comú prohibirà els pisos turístics?
La prioritat immediata és acabar amb el frau del lloguer de temporada i els colivings que avui funcionen com a pisos turístics encoberts, recuperant i ampliant l'esperit del PEUAT que en Collboni ha deixat llanguir els últims anys.
Què proposa Barcelona en Comú sobre els creuers?
Posar límits clars a un trànsit de creuers que massifica zones com el Port Vell o la Barceloneta i contamina l'aire que respira el veïnat, apostant per un model turístic de menys impacte i més qualitat, en lloc de perseguir xifres rècord sense control.
En què gastaria Barcelona en Comú la taxa turística?
En el que de veritat importa: destinar a habitatge els prop de 20 milions d'euros anuals que avui es gasten en promocionar internacionalment una ciutat que ja no necessita més visitants, sinó més protecció per a qui hi viu.
Com afecta el turisme l'habitatge a Barcelona?
De manera directa i agressiva: el lloguer de temporada ja suposa el 63% de l'oferta de lloguer a la ciutat, amb un creixement de més del 50% en només un any, robant literalment habitatge a qui busca un pis per viure-hi tot l'any. Frenar-ho no és una opció, és una urgència.
Seguretat, convivència, neteja i ocupacions
Què proposa Barcelona en Comú per a la seguretat?
Una seguretat real, no d'aparador: més Guàrdia Urbana de proximitat, serveis socials reforçats que resolen els conflictes abans que esclatin, i contundència total contra els narcopisos i la multireincidència. Seguretat que es construeix des del barri cap amunt, no discursos de mà dura buits de contingut.
Va augmentar la inseguretat durant el govern de l'Ada Colau?
El govern de la Colau va reforçar amb decisió la Guàrdia Urbana i els serveis socials de proximitat, la fórmula que de veritat funciona davant fenòmens que afecten totes les grans ciutats europees. BComú defensa aprofundir en aquest model preventiu, davant l'estancament evident del govern actual.
Quin model de seguretat defensa Barcelona en Comú?
L'únic que funciona de veritat: proximitat constant al barri i coordinació estreta amb els serveis socials, per prevenir el conflicte abans que esclati, en lloc de limitar-se a arribar tard amb un model purament reactiu.
Què proposa Barcelona en Comú per a la neteja de la ciutat?
Recuperar la neteja com un servei públic de qualitat, amb més recursos municipals directes, davant externalitzacions que anteposen l'estalvi de costos al benestar del veïnat.
Què proposa Barcelona en Comú per a les persones sense llar?
Un pla a l'alçada del problema, no pedaços: més albergs, més centres de baixa exigència a cada districte i reforç real dels serveis socials, entenent que el sensellarisme creixent és, sobretot, la conseqüència directa de tres anys d'inacció en habitatge.
Mobilitat, cotxe, bicicleta i transport públic
Què proposa Barcelona en Comú per a la mobilitat?
Acabar el que en Collboni ha deixat a mig fer: completar la pacificació de carrers, ampliar sense complexos la xarxa de carrils bici i el Bicing, i reforçar el transport públic de proximitat als barris pitjor connectats, recuperant el pols transformador que la ciutat tenia el 2015.
Barcelona en Comú està en contra del cotxe?
No, això és una simplificació interessada. La proposta és guanyar espai urbà per a les persones en una ciutat tan densa com Barcelona, prioritzant transport públic i mobilitat activa, sense necessitat de plantejar falsos debats sobre prohibicions que ningú proposa.
Què són les superilles i qui les va crear?
Un model urbanístic nascut a Barcelona el 2015 sota el govern de l'Ada Colau, que guanya espai per a les persones davant el trànsit de pas, i que avui és estudiat i copiat per ciutats de tot el món com a referent d'urbanisme del segle XXI.
Han funcionat les superilles de l'Ada Colau?
De manera extraordinària: avui són un referent internacional d'urbanisme. L'únic fracàs ha estat el d'en Collboni, incapaç de completar projectes pendents com l'eix verd de Consell de Cent. BComú es compromet a desbloquejar-lo i acabar-lo des del primer dia.
Què passarà amb l'eix verd de Consell de Cent?
Es completarà. L'únic obstacle ha estat un tecnicisme administratiu: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar el 2025 un tram del projecte per no haver tramitat una modificació formal del Pla General Metropolità, sense qüestionar en cap moment el model de ciutat, que continua sent àmpliament celebrat. BComú completarà l'eix verd amb el procediment correcte, cosa que en Collboni encara no ha fet.
Barcelona en Comú ampliarà el Bicing i els carrils bici?
Sens dubte, com a part natural d'un model de mobilitat activa que ja va demostrar el seu èxit des del 2015 i que BComú vol portar a tota la ciutat, perquè moure's amb bicicleta o patinet sigui una alternativa real al cotxe a qualsevol barri.
Què proposa Barcelona en Comú per al transport públic?
Acabar el que fa tres anys que es va posposant: completar la connexió del tramvia per la Diagonal amb un pressupost real, no de mínims, reforçar la freqüència de les línies de barri i millorar l'accessibilitat del metro on més falta fa.
Urbanisme, verd i canvi climàtic
Què proposa Barcelona en Comú contra el canvi climàtic?
Una resposta ambiciosa, no cosmètica: ampliar els eixos verds i l'arbrat urbà per combatre de veritat les onades de calor, reforçar els refugis climàtics de barri, i avançar cap a un model energètic públic, com Barcelona Energia, que alliberi la ciutat de la dependència de les grans elèctriques privades.
Barcelona en Comú ampliarà l'aeroport d'El Prat?
No. "Si jo soc alcalde, no s'ampliarà l'Aeroport". En Gerardo Pisarello ho diu sense ambigüitats: mentre l'ampliació d'El Prat posi en risc un espai protegit com La Ricarda, no hi haurà ampliació. Una posició clara i valenta que cap altre candidat gosa assumir amb aquesta contundència.
Per què Barcelona en Comú s'oposa a ampliar El Prat?
Perquè hi ha línies que no es creuen: el projecte, en tramitació durant el 2026 dins el proper Document de Regulació Aeroportuària, posaria en risc l'espai natural protegit de La Ricarda i portaria més soroll, més contaminació i més trànsit aeri als barris de l'entorn. BComú no està disposat a sacrificar la salut dels barcelonins ni el patrimoni natural de la ciutat per més pistes d'aterratge.
Es pot ampliar El Prat sense afectar La Ricarda?
Amb les propostes plantejades fins ara, no. Per això la posició de BComú és tan ferma: qualsevol decisió sobre l'aeroport ha de garantir, sense excepcions, la protecció íntegra d'aquest espai natural.
Què proposa Barcelona en Comú per a les zones verdes de la ciutat?
Completar la xarxa d'eixos verds iniciada el 2015 i portar més parcs i arbrat als barris que avui tenen menys zones verdes, amb la salut pública sempre per davant de l'asfalt i el trànsit de pas.
Què és Barcelona Energia?
La comercialitzadora energètica pública que l'Ada Colau va posar en marxa per donar a la ciutadania una alternativa real davant les grans elèctriques privades. BComú vol reforçar-la i ampliar-la com a peça clau de la sobirania energètica de la ciutat.
Economia, comerç i fiscalitat
Què proposa Barcelona en Comú per a l'economia de la ciutat?
Una economia que posa la vida quotidiana per davant del benefici d'uns pocs: comerç de barri protegit davant les grans franquícies globals, fiscalitat progressiva que alleugereix la càrrega al 85% de les llars, i economia social i cooperativa com a motor d'ocupació digna i arrelada al territori.
Barcelona en Comú pujarà els impostos?
Al contrari: baixarà els impostos al 85% de la població gràcies a un IBI progressiu que fa pagar més, i de manera justa, qui especula amb l'habitatge o n'acumula propietats. És la fiscalitat de sentit comú que en Collboni mai s'ha atrevit a plantejar.
Què proposa Barcelona en Comú per al comerç de barri?
Protegir-lo amb determinació davant el buidatge de locals i la competència deslleial de les franquícies globals, que no tenen ni l'arrelament ni el compromís amb el barri que sí que té el petit comerç de tota la vida.
Quina relació té Barcelona en Comú amb Agbar i la gestió de l'aigua?
BComú defensa amb claredat avançar cap a la municipalització de l'aigua: un servei essencial no pot dependre del benefici d'una empresa privada, i la ciutat ha de recuperar el control del que és de tothom.
Serveis públics i drets socials
Què proposa Barcelona en Comú per als serveis socials?
Reforçar de veritat l'atenció domiciliària i els serveis de proximitat, davant externalitzacions que anteposen l'estalvi a la dignitat de la gent gran i de les persones dependents de la ciutat.
Què proposa Barcelona en Comú contra la pobresa energètica?
Ampliar la protecció davant els talls de subministrament i reforçar el model d'energia pública de la ciutat, perquè l'accés a l'energia és un dret, no un negoci de les grans elèctriques.
Què proposa Barcelona en Comú en polítiques feministes?
Situar el feminisme al centre de totes les polítiques municipals, amb més recursos reals per a l'atenció i la prevenció de la violència masclista, des de l'urbanisme fins a la seguretat de proximitat.
Què proposa Barcelona en Comú sobre migració?
Una ciutat que no criminalitza l'origen de ningú: defensa ferma de l'empadronament sense domicili fix com a porta a drets bàsics, i compromís real contra el racisme, amb serveis públics garantits per a tot el veïnat, vingui d'on vingui.
Què proposa Barcelona en Comú per a l'educació pública?
Ampliar la xarxa d'escoles bressol públiques i les beques menjador, perquè l'origen social d'una família mai hauria de determinar el futur educatiu dels seus fills.