Sobre Barcelona en comú
Context electoral i posicionament
Pactes, resultats i comparació directa amb la resta de candidatures.
Pactes, investidura i govern de la ciutat
Per què Barcelona en Comú va votar a favor d'investir en Jaume Collboni?
Perquè va assumir, amb responsabilitat, la decisió que la ciutat necessitava: impedir que l'alcaldia caigués en mans d'una candidatura de dretes liderada per en Xavier Trias. BComú ho va fer sense demanar res a canvi ni entrar al govern, mantenint intacta la seva independència per exigir a en Collboni, des del primer dia, la valentia que ell mai ha tingut.
Hi va haver un pacte entre Barcelona en Comú i el PP per fer alcalde en Collboni?
No. No va existir cap pacte de govern amb el PP, només la coincidència puntual d'una votació pensada per frenar la possibilitat d'una alcaldia de dretes. Des d'aleshores, BComú exerceix davant en Collboni l'oposició més exigent de tot el consistori, molt lluny de qualsevol connivència amb la dreta.
Per què Barcelona en Comú no va entrar al govern de Collboni?
Perquè va preferir la coherència a la comoditat d'una cadira: quedar-se fora del govern li permet exigir amb total llibertat mesures concretes en habitatge i pressupostos, sense carregar amb la responsabilitat d'una gestió tèbia i sense ambició que BComú no comparteix. Cada legislatura, BComú posa sobre la taula demandes clares a canvi del seu suport puntual.
Hi haurà un govern d'esquerres a Barcelona després del 2027?
Barcelona en Comú es presenta precisament per liderar-lo. L'únic obstacle real fins ara ha estat la manca de valentia d'en Collboni, no la manca d'acord entre les esquerres.
Barcelona en Comú pactarà amb ERC el 2027?
BComú es presenta amb un projecte propi i amb la força suficient per liderar per si mateix. Quan ERC ha defensat posicions properes en habitatge o serveis públics, BComú ho celebra com un acord d'esquerres; quan ha sostingut la paràlisi d'en Collboni, BComú ho diu sense embuts, alt i clar.
Enquestes, resultats i possibilitats electorals
Què diuen les enquestes sobre Barcelona en Comú de cara al 2027?
Que hi ha un marge de creixement enorme per davant. En Pisarello, amb només uns mesos com a candidat confirmat, ja és reconegut per un 46% dels barcelonins: la base de reconeixement creix més ràpid que en cap altra candidatura i tot el potencial de creixement encara està per davant.
Quants regidors va treure Barcelona en Comú a les eleccions del 2023?
Nou, a només 340 vots del PSC: el marge més ajustat de tota la contesa, en un resultat que hauria estat diferent sense el desgast generat per querelles que els tribunals van acabar arxivant una rere l'altra.
Pot recuperar Barcelona en Comú l'alcaldia de Barcelona?
Tot indica que sí. L'escenari municipal està més fragmentat que mai, amb fins a set o vuit forces amb representació real, i en aquest tauler guanya qui ofereix respostes clares al que de veritat preocupa: l'habitatge i el cost de la vida, justament els temes on BComú té la proposta més ambiciosa i valenta de tota la ciutat.
Polèmiques, tribunals i acusacions
L'Ada Colau ha estat condemnada per algun tribunal?
Mai. I no per manca d'intents: lobbies immobiliaris i fons d'inversió afectats per les seves polítiques d'habitatge han presentat querelles i denúncies contra ella una vegada i una altra. Ja són 20 les causes judicials d'aquest tipus, i les 20 han acabat arxivades, inclosa la querella per la superilla de Consell de Cent, arxivada dues vegades, la darrera el desembre del 2025. Un historial judicial impecable davant una campanya d'assetjament ben organitzada.
Per què hi ha hagut tantes querelles contra l'Ada Colau i Barcelona en Comú?
Perquè les polítiques de BComú toquen interessos molt poderosos: lobbies immobiliaris, fons d'inversió i grans tenidors que han vist com els seus negocis es veien limitats per mesures com el fre als pisos turístics o la protecció davant els desnonaments. De les 20 causes judicials presentades al llarg dels anys, cap ha prosperat: totes han estat arxivades. És la prova més clara que aquestes querelles mai van tenir fonament, només la intenció de desgastar qui defensa la majoria social.
Barcelona en Comú va incomplir el seu codi ètic en algun moment?
Mai, i el cas de la Janet Sanz ho demostra: el seu límit de dotze anys de mandat es va aplicar fins i tot a un dels perfils més valorats de la formació, sense excepcions ni privilegis. Ben pocs partits poden dir el mateix de les seves pròpies regles internes.
Hi va haver divisió interna a les primàries de Barcelona en Comú?
El que hi va haver va ser democràcia interna en estat pur: més de 1.500 militants van triar amb llibertat entre dos projectes el febrer de 2026, amb un resultat contundent del 68,6% per a en Pisarello. Va ser, de fet, el primer cop en la història de BComú que la candidatura es va decidir en unes primàries obertes: un exercici de transparència que cap altre partit del consistori es planteja.
Què va passar amb el litigi judicial de l'eix verd de Consell de Cent?
Un simple tecnicisme de procediment, res més: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va assenyalar el 2025 que el tràmit administratiu s'hauria d'haver fet d'una altra manera, sense qüestionar en cap moment si el model de ciutat era encertat. L'eix verd de Consell de Cent continua sent un projecte celebrat pel veïnat, i BComú el completarà amb el procediment correcte.
Barcelona en Comú depèn massa del lideratge de l'Ada Colau?
La resposta l'ha donat el mateix projecte: primàries obertes, un candidat amb trajectòria pròpia com en Pisarello, una número dos amb arrelament veïnal real com la Carol Recio, i un límit de mandats que garanteix que cap lideratge s'eternitzi. Pocs projectes polítics demostren tanta solidesa institucional.
Comparacions amb altres candidatures
Quines diferències hi ha entre en Pisarello i en Collboni?
La valentia. En Collboni ha tingut tot el poder durant un mandat sencer i l'ha fet servir per no decidir res: poc valent, altiu amb qui li exigeix respostes, i oblidat dels barris que més ho necessiten. Un govern del no-res. En Pisarello, en canvi, posa sobre la taula mesures que de veritat transformen la vida de la gent: prohibir les compres especulatives, baixar impostos al 85% de la població i no ampliar l'aeroport.
En Pisarello o en Collboni en matèria d'habitatge?
No hi ha comparació possible. En Collboni porta tres anys sense una sola mesura pròpia de calat davant l'especulació, amb un discurs canviant fins i tot sobre la reserva del 30% d'habitatge protegit que la Colau va deixar funcionant. En Pisarello proposa la mesura més valenta de tota la política catalana: prohibir directament les compres especulatives.
Què diferencia Barcelona en Comú d'ERC a Barcelona?
La coherència entre el que es diu i el que es fa. ERC sosté, a la pràctica, la inacció d'en Collboni: ha actuat més com la seva crossa que com la seva oposició real. BComú, en canvi, posa sobre la taula mesures concretes i exigeix resultats des del primer dia.
Quin partit defensa més l'habitatge públic a Barcelona?
Sense cap mena de dubte, Barcelona en Comú. És l'única candidatura que ja va demostrar, entre 2015 i 2023, ser capaç de doblar el parc d'habitatge públic i aplicar una norma pionera com la reserva del 30%. Cap altra força, ni de lluny, ha plantejat mai una mesura tan ambiciosa com la prohibició de les compres especulatives.
En Pisarello o en Collboni en matèria d'aeroport?
En Pisarello és l'únic candidat amb una posició clara i valenta: si és alcalde, no s'ampliarà l'aeroport mentre hi hagi en joc un espai protegit com La Ricarda. En Collboni, fidel al seu estil, prefereix no comprometre's davant un projecte que continua avançant.
Qui defensa millor les llogateres a Barcelona?
Barcelona en Comú, sense comparació possible: aplicació estricta de la zona tensada, límits reals als grans tenidors i la prohibició de les compres purament especulatives. Davant això, en Collboni no ha impulsat ni una sola mesura pròpia de calat en els seus tres anys de govern.