Una nova agenda urbana

Manifest signat per Ada Colau, Manuela Carmena i Anne Hidalgo (alcaldesses de Barcelona, Madrid i París respectivament) 

Entre els dies 15 i 20 d'octubre se celebrarà a Quito la conferència Habitat III, en què es debatrà sobre quina ha de ser l'agenda urbana per als propers anys. No obstant això, un cop més seran els representants dels estats, i no de les ciutats, que decidiran sobre els acords que incidiran en la vida de més de la meitat dels habitants del planeta. Aquesta situació resulta xocant si es té en compte que serà indispensable la col·laboració dels governs locals per al desplegament de la nova agenda.

Al llarg d'aquests anys, les nostres ciutats han participat en diferents xarxes urbanes i fòrums internacionals en què s'ha posat de manifest que els governs locals són els que tenen més facilitat per arribar a acords i generar respostes innovadores davant els problemes globals. Allà on els estats competeixen, les ciutats cooperen. Per això, desaprofitar aquesta capacitat de cooperació i innovació suposa un dèficit democràtic i alhora un cost d'oportunitat que tan sols s'explica per la inèrcia del passat i per la voluntat dels governs nacionals de mantenir delimitat el seu monopoli de decisió en l'escala internacional. Estem davant d'un canvi d'època en què les ciutats som alhora part del problema i de la solució. Per exemple, les àrees urbanes som responsables del 70% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però també hem estat les principals impulsores d'iniciatives mediambientals orientades a combatre el canvi climàtic des de l'Agenda 21 Local fins al foment de la rehabilitació energètica i la aposta per una mobilitat sostenible. Allò que és global ja no és concebible sense el que és local, ni el que és local sense el global, per la qual cosa resulta incongruent relegar les ciutats al paper d'observadores en els grans debats globals. Els organismes transnacionals, si volen ser efectius, han d'adaptar-se a aquesta nova realitat, obrir els espais de governança i establir mecanismes d'avaluació i seguiment de l'agenda urbana en què participin les ciutats.

Els estats tenen cada vegada més dificultats per donar resposta a les demandes ciutadanes i fer front als desafiaments més importants del nostre present: l'increment de les desigualtats socioespacials, l'acceleració del canvi climàtic i els desplaçaments de població que fugen de zones de guerra, misèria o desastres naturals. En canvi, les ciutats disposen del coneixement, el valor de la proximitat i la força de la intel·ligència col·lectiva per afrontar aquests problemes globals. De fet, els governs locals ja ho estem fent, si bé amb recursos escassos i competències mal definides. Tot i l’infrafinançament crònic que patim els governs locals, hem demostrat sobradament que les ciutats podem fer més amb menys. Per això, la creació d'una nova agenda urbana no pot defugir el debat sobre el finançament de les ciutats. Els estats haurien d'assegurar els recursos suficients perquè les ciutats puguin desenvolupar les seves polítiques de manera eficient, destinant com a mínim un 25% al finançament dels governs locals. Al seu torn, els fons globals i europeus haurien de permetre'ns a les ciutats accedir als mecanismes de finançament globals actualment restringits als estats.

Si en l'esfera internacional és cada vegada més necessari comptar amb les ciutats, en l'àmbit europeu es tracta d'un imperatiu ineludible. Europa ha estat construïda a través de les seves ciutats, tal com ho testifiquen les xarxes d'intercanvi de mercaderies, coneixements i persones que han modelat la història urbana del nostre continent fins al present. El procés d'integració europeu, mitjançant la translació progressiva de la sobirania estatal a l'àmbit comunitari, va obrir la possibilitat d'aprofundir aquesta cooperació transnacional entre les diferents ciutats i va afavorir la creació de xarxes urbanes transnacionals, la cooperació entre els governs locals i la creació d'una identitat ciutadana basada en els valors de la democràcia, la diversitat i el cosmopolitisme.


La creació d'una nova agenda urbana europea ha d'incorporar les problemàtiques comuns que compartim les ciutats del continent: des dels grans problemes globals —com l'increment de les desigualtats, el canvi climàtic i la població desplaçada a la recerca de refugi—, fins a l'impacte del turisme, la gestió pública de l'aigua, la transició energètica i el foment d'una economia productiva, diversificada i responsable.

No obstant això, aquest procés es troba avui amenaçat per la crisi de l'Eurozona, que ha fet trontollar els principis del projecte europeu mitjançant les polítiques de retallades i austeritat que erosionen l'estat de benestar, les polítiques de recentralització que limiten els recursos i les competències dels ens subestatals i la restricció del dret d'asil, que suposa una de les ofenses més greus als nostres valors fundacionals. Enfront de les polítiques de replegament nacional que fomenten la xenofòbia i l'euroescepticisme, les ciutats europees tenim la responsabilitat afegida d'enfortir la cooperació intermunicipal i esdevenir baluards de defensa
dels principis democràtics que van impulsar el projecte europeu.


Ada Colau
Manuela Carmena
Anne Hidalgo