Guanyar Barcelona per a la gent o regalar ciutat als lobbies

Por Arnau Mallol @Arnaumb_

Publicado en su blog el 06/04/15
 

Aquest 24 de maig a Barcelona es lliura una batalla crucial: guanyar la ciutat per a la gent o continuar submisos als lobbies que ens destrossen les vides. Ara ens toca a nosaltres, ara toca fer les polítiques democratitzadores i en favor de les majories socials que durant tants anys ens han negat.

Arriba el moment d’exercir passos decidits per avançar cap a una Barcelona més justa, democràtica i saludable, en definitiva una ciutat que guanyi les sobiranies i les llibertats que ens mereixem.

– Treball digne i canvi de model productiu:
A Barcelona en els últims 4 anys s’han destruït més de 50.000 llocs de treball i s’ha cronificat la xifra de persones sense feina remunerada en més de 100.000, prop del 15% de treballadors de la ciutat tenen salaris de pobresa i la precarietat afecta a milers de barcelonins i barcelonines.

Cal actuar davant d’aquest drama que destrossa el present i futur de moltes famílies.

Necessitem posar en marxa plans d’ocupació basats en l’economia cooperativa de proximitat, com són la rehabilitació d’habitatges i de barris, la prevenció i gestió sostenible de residus, l’enfortiment del comerç de proximitat i la innovació tecnològica, apostant per diversificar el teixit econòmic per tal de canviar el model productiu actual.

L’ajuntament de Barcelona ha de ser un exemple mundial de protecció dels drets laborals del conjunt de treballadors i treballadores, per això ha de fomentar accions de control i seguiment (amb la col·laboració de la Inspecció de Treball) sobre empreses instal·lades al municipi.

També des del consistori barceloní cal protegir els drets dels treballadors municipals. Per això és necessari garantir les condicions laborals de la plantilla municipal (més de 12.300 treballadors), revisar i millorar les contractacions vigents amb empreses externes, tot creant un segell municipal de qualitat contractual que fixi les condicions laborals a complir (salaris, horaris, conciliació i prevenció d’accidents).

– Habitatge accessible per a tothom:
Actualment vivim una situació d’emergència habitacional. A Barcelona cada dia s’expulsen 15 famílies de casa seva i els elevats preus dels pisos (el preu mitjà de lloguer d’un habitatge ha augmentat un 3% l’últim any i és un 22,5% més car que a la resta de Catalunya) priven a milers de persones accedir a un habitatge digne, mentre l’Ajuntament permet que més de 88.000 pisos continuïn buits a la ciutat comtal.

Toca posar remei a aquesta situació, des del consistori cal un compromís ferm per aturar els desnonaments i assegurar el reallotjament de totes les persones afectades per aquest drama. L’Ajuntament ha de crear un gran parc públic d’habitatges per lloguer social, tot exigint la cessió de pisos buits als grans propietaris. Per això, s’ha de fer un control dels edificis, solars, locals i pisos buits presents a la ciutat, multar a les entitats financeres i grans propietaris que els mantenen infrautilitzats i, si és necessari, expropiar-ne el seu ús. Ha arribat l’hora deposar fre a l’especulació que expulsa veïns i veïnes a diari i destrossa la vida de la ciutat, controlant el preu del sòl amb un intervencionisme decidit de l’Ajuntament, mitjançant accions com la recuperació de sòl i el dret de tanteig i retracte.

– Assegurar subministraments bàsics: llum, aigua i gas
En ple segle XXI és inadmissible que un 10% de les llars de Barcelona pateixin pobresa energètica, és a dir, que més de 80.000 famílies no puguin encendre la llum, el gas o l’aixeta de l’aigua a la nostra ciutat, mentre les empreses energètiques i de gestió de l’aigua obtenen milers de milions d’euros de beneficis anualment.

Un Ajuntament al servei de les majories socials no pot permetre que un sol veí o veïna passi fred, sed o foscor a la ciutat, per això cal asseure a les grans companyies elèctriques, gasistes i de l’aigua i exercir l’autoritat consistorial per imposar tarifes socials per als serveis bàsics.

La municipalització del servei de gestió de l’aigua ha de ser una prioritat, així com la contractació delsubministrament energètic amb empreses cooperatives d’energia renovable.

– Més democràcia i protecció dels drets i llibertats:
Durant masses anys l’ajuntament de Barcelona ha sigut un monstre submís als designis d’uns pocs. Durant molts anys el consistori barceloní ha actuat d’esquenes, i en masses ocasions en contra, dels ciutadans i ciutadanes. Ha arribat el moment de posar fi a les males pràctiques, a l’opacitat i a les complicitats amb les màfies instal·lades a la nostra ciutat.

És el moment de revisar, modificar i revertir les actuacions que atempten contra els béns comuns,com són les privatitzacions i externalitzacions en marxa (la xarxa d’aparcaments, l’Institut de Parcs i Jardins, etc.) i els projectes i infraestructures innecessàries que suposen un malbaratamet dels diners públics (per exemple el Sagrera Kids i la pista d’esquí de la Zona Franca). En la lògica de recuperar els béns comuns calimpulsar una auditoria dels ens públics de promoció econòmica i social de Barcelona (com la Fira de Barcelona o el Consorci de la Zona Franca), reforçant-hi el paper de les entitats socials i dels interessos públic-cooperatius.

En tot aquest procés la participació del conjunt del veïnat és vital, per això cal obrir les portes i finestres de l’Ajuntament, tot desenvolupant una política de participació transversal, descentralitzada i vinculant.

La protecció, garantia i foment dels drets humans i les llibertats fonamentals és una prioritat màxima de tot bon governant. No es poden permetre normatives que vulneren els principis democràtics, ni respecten les garanties bàsiques d’un estat de dret, com per exemple l’ordenança del civisme. És necessari fomentar les polítiques de prevenció avançant cap a una policia de proximitat al servei dels veïns i veïnes, fugint de pràctiques i unitats repressives que no tenen cabuda en una Barcelona justa i humana.

– Control de la indústria del turisme:
L’aposta pel turisme massiu i massificador és un greu problema pel futur de Barcelona, en un article anterior ja denunciava l’asfíxia que suposa l’actual model.

Per posar-hi fre i canviar la situació, cal paralitzar l’obertura de nous allotjaments turístics, ja siguin hotels o llicències per a pisos turístics, i realitzar un procés de debat general i profund sobre el model turístic de Barcelona per a determinar el futur rumb del sector del turisme a la ciutat.

L’Ajuntament ha d’exigir a la Generalitat la recaptació del 100% de la taxa turística i aplicar una gestió democràtica des del mateix consistori, defugint de la gestió público-privada actual (el 50% dels ingressos de la taxa els administra el Consorci de Turisme -format per l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Fundació privada Barcelona Promoció-) i destinant els diners recaptats amb la taxa a millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

Per recuperar la Barcelona que ens han robat durant anys ens cal un Ajuntament fort que exerceixi l’autoritat democràtica sobre els lobbies, un consistori ple de dones i homes disposats a plantar cara a les màfies que destrossen la nostra ciutat. Per això, el 24 de maig cal que la candidatura Barcelona en Comú, encapçalada per l’Ada Colau i el Gerardo Pisarello, guanyi l’alcaldia, s’iniciï la transformació social i democràtica a la ciutat i s’escampi pels pobles del sud d’Europa.

Però les eleccions del maig només seran el principi, l’endemà necessitarem continuar organitzats i mobilitzats per defensar totes les conquestes que anem guanyant a Barcelona, al nostre país, al conjunt de l’estat i a tot el continent.