Garantim el dret civil a la memòria històrica

Barcelona és una ciutat que no s’entendria sense l’aportació que han fet milers de persones comunes, organitzades en moviments com l’obrer, el feminista, el republicà, el llibertari, o el catalanista. Recuperar les memòries, plurals, d’aquesta gent és un dels objectius de la política memorial. Per això, des de Barcelona En Comú al govern municipal s'ha impulsat la inclusió al nomenclàtor de noms com el de les dones de la Motor Ibèrica, el d’Elisabeth Eidenbenz (de la maternitat d’Elna), el de Dolors Palau i Roura (mestra i directora durant quatre dècades de l’escola Parc del Guinardó), el del Guti, el d'Antonio Ruiz Villalba (obrer de la Seat assassinat per un tret de la policia franquista el 1974) o el de  l'Olimpíada Popular. 

Barcelona també té des d’aquest 2016 una plaça de la República, malgrat l’oposició de C’s, el PP i CiU. Atenent la petició de nombroses entitats veïnals, cíviques i culturals, el plenari del districte de Nou Barris va decidir batejar així la plaça on, des del 1990, es conserva l’estàtua de la república i el medalló a Pi i Margall. I, en la mateixa línia, s'ha fet oficial el nom amb què s’ha anomenat sempre la confluència de l'Avinguda Diagonal amb el Passeig de Gràcia: plaça del Cinc d’Oros.

Reduir la sobrerepresentació de la simbologia monàrquica ha estat una altra de les fites d’aquest any i mig de govern municipal. D’aquesta manera, s'ha reformat el Reglament Orgànic Municipal per garantir la sobirania del plenari municipal, i establir que sigui la representació del poble barceloní qui decideixi, lliurement, de quina simbologia es dota. D’aquesta manera, després de la retirada del bust de Joan Carles I, una àmplia majoria del plenari va acordar, amb el suport de 33 dels 41 regidors, dedicar la sala de plens a Carles Pi i Sunyer, el gran alcalde republicà de Barcelona i el primer escollit per sufragi veritablement universal, masculí i femení. 

Defensar una memòria democràtica vol dir, també, actuar sobre la petjada que encara roman de la dictadura franquista i contra la impunitat dels seus crims. Quan es va iniciar aquest mandat, es va prohibir a l’Asociación de Amigos del Castillo organitzar misses amb motiu del 18-J en record dels “caídos” a la Guerra Civil, i ja no tenen la seu al castell de Montjuïc. Així mateix, l’Ajuntament ha donat suport a la querella argentina pels crims del franquisme amb una declaració institucional, i ha facilitat que les víctimes del franquisme s’hi puguin personar a través de les OAC.

Alhora, s’ha treballat per recuperar la memòria de les víctimes del franquisme. En aquest sentit, l’Ajuntament va organitzar un gran acte institucional de record a Lluís Companys en el 75è aniversari del seu afusellament, a l’octubre del 2015 al Born. El Born ha d’esdevenir un centre de memòria de referència a Europa sobre un eix temàtic: la destrucció per causes polítiques i la resistència a aquestes destruccions, començant per la del 1714 i ampliant la perspectiva. Per això, és coherent fer ara al Born el cicle “Evocacions de la ruïna”, dedicat a trencar el silenci sobre la impunitat dels crims franquistes. Aquest cicle inclou exposicions com la de "Franco, Victòria, República", i la de "Això em va passar", la primera mostra històrica dedicada de forma monogràfica a la tortura franquista que es fa a l’estat espanyol.

El compromís del govern de Barcelona amb la memòria històrica i la lluita republicana per les llibertats també s’expressa en termes de justícia. És per aquest motiu que l’Ajuntament s’ha personat en dues querelles ciutadanes que han denunciat davant els tribunals els crims franquistes, ja sigui durant la Guerra Civil com durant el propi Règim Franquista. Es tracta de la querella italiana en relació als bombardejos contra la població civil catalana entre el 1937 i el 1939 i en el que van morir prop de 5.000 persones; i la querella argentina per delictes de genocidi comesos durant el règim franquista, que assenyala l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i la posterior Guerra Civil com a responsables d’enderrocar el govern legítim i democràtic de la República. En tots dos casos l’Ajuntament ha anat més lluny que mai en la seva croada en pro de la reparació dels danys soferts, treballant amb la societat civil, les víctimes i amb l’assessorament dels professionals juristes de la casa en benefici de la memòria i la reparació. 
 
En tot cas, la lluita contra el discurs de l’odi no s’articula només en passat. S'ha elaborat un protocol amb la Fiscalia de delictes d’odi per actuar coordinadament en atacs islamòfobs i racistes. I, de fet, el tancament de la Llibreria Europa, que actuava com a aixopluc de l’extrema dreta de la ciutat al districte de Gràcia, s’encabeix en aquest nou marc d’actuació.