Viernes, 16 septiembre, 2022

El repte de diversificar l’economia de Barcelona

Vivim en un context d’incertesa que, lluny de contenir-se un cop superada la crisi del coronavirus, s’ha vist incrementada amb l’escalada dels preus i l’amenaça d’una crisi econòmica greu.

La majoria de la població, que és qui pateix les conseqüències de les crisis econòmiques, es troba desinformada perquè les explicacions que es donen són incomprensibles i allunyades de la vida quotidiana. I no és casualitat. Els principis econòmics globals estan dissenyats per moure enormes quantitats de diners i, al mateix temps, amagar que no importa on van, ni per què s’utilitzen, ni com es distribueixen, ni quin es l’impacte que té aquesta distribució entre la població. I així, l’1% més ric segueix acumulant diners a costa d’uns nivells de desigualtat social molt elevats en tot el planeta.

Aquesta desigualtat econòmica, que s’estructura a nivell global i es concreta en els estats, pren forma en la vida quotidiana de les ciutats, i Barcelona no n’és l’excepció. Per això els ajuntaments no han de renunciar a influir en els principis econòmics i, especialment, en la seva capacitat d’acostar l’economia al territori per democratitzar l’economia dels municipis, promovent una economia més diversa on les persones estiguin al centre. Barcelona en Comú,  tot i les dificultats per incidir des d’allò local a les estructures econòmiques globals ­– ben representades a la nostra ciutat pels lobbies abusant de les querelles judicials – ha impulsat polítiques concretes i ambicioses per fer realitat a la nostra ciutat aquest acostament, diversificació i democratització de l’economia, que requereix d’un lideratge clar des de les institucions per tenir èxit. Queda molt per fer i hem de guanyar força, però alguns resultats importants ja són ben visibles a la ciutat.

S’ha demostrat que recuperant els carrers i els barris pels barcelonins i les barcelonines i protegint l’ús dels locals comercials, es pot construir una economia més arrelada al territori, més justa i més verda. El model Superilla Barcelona promou el comerç de proximitat, incrementant la facturació fins un 30% per aquells comerços protegits amb un Pla d’Usos especial que preserva la vida de barri de la gentrificació i l’especulació.

S’ha demostrat que les decisions polítiques influeixen en els sectors econòmics en creixement a la ciutat. Alguns exemples. Ara mateix Barcelona està liderant la inversió en habitatge públic a tot l’Estat, construint més habitatge públic que la Comunitat de Madrid i la Generalitat juntes; de 2015 al 2021, l’Ajuntament ha construït més de 6.000 habitatges, esdevenint un motor del sector a la ciutat. Hem impulsat el viver de cooperatives de treball més gran d’Europa, un espai de 4.500 metres quadrats a Can Batlló que servirà d’incubadora de nous projectes i oferirà serveis a empreses ja existents. També hem fet una aposta per la investigació en biomedicina i en sectors mèdics, i un exemple és la Ciutadella del Coneixement, un pol de referència a Europa amb 1.200 investigadors en biomedicina, biodiversitat i benestar, que fa que arribin a la nostra ciutat empreses importants d’aquests sectors com Astrazeneca, que obrirà un ‘hub’ d’assajos clínics a Barcelona i crearà nous llocs de treball. La aposta municipal per sectors econòmics innovadors i de futur dona resultats.

Llegeix més a Catalunya Plural