Jueves, 29 septiembre, 2022

La fi de l’abundància

El decreixement forçós ja és inevitable. El sistema alimentari està amenaçat per l’escassetat d’aigua i el cost de l’energia. La sobreproducció i el consum excessiu han de donar a pas a una gestió racional dels recursos naturals i això implicarà canvis radicals a les societats més desenvolupades.

La fi de l’abundància”. Aquesta és l’expressió que ha fet servir el president Emmanuel Macron per obrir el curs polític a França. Genuïnament preocupat per l’escassetat de primeres matèries i de recursos essencials com l’aigua o l’energia, Macron adverteix de la gran convulsió, el canvi radical que s’està produint, i apressa la ciutadania francesa a adaptar-se a la nova situació.

També la Unió Europea està preocupada i ha proposat un pla d’estalvi energètic per reduir la demanda de gas, provinent majoritàriament de Rússia, país subjecte a fortes sancions per la seva invasió de territori ucraïnès.

Per fi sembla que la classe política, encara que forçada per la conjuntura, reconeix que el ritme de consum de les societats avançades no es pot mantenir per més temps. S’entreveu doncs un decreixement forçós que inevitablement serà més traumàtic que un que s’hagués dut a terme de forma planificada. Només cal veure la reacció de l’oposició espanyola i de sectors com el comercial a mesures tan assenyades i poc disruptives com limitar la temperatura dels aires condicionats i treure’s la corbata, o apagar els llums dels aparadors a la nit. Què diran quan se’ls demanin veritables sacrificis? Que vindran, perquè aquestes primeres mesures suposen un estalvi moderat que per si mateix no compleix els compromisos adquirits amb la UE.

Continuar llegint a Catalunya Plural