Martes, 28 junio, 2022

Barcelona porta l’Orgull fins a l’últim barri de la ciutat

“Durant els darrers  anys, Barcelona ha aconseguit una cosa molt difícil: erigir-se com a ciutat referent en diversitat sexual i de gènere de l’Estat, i fer-ho sense caure en discursos fàcils i polítiques merament simbòliques”

L’any 2015, Barcelona es convertia juntament amb Ripollet en la primera ciutat de l’Estat en tenir una regidoria dedicada a les polítiques i drets LGBTI. Era tota una declaració d’intencions a la ciutat que va veure néixer els primers moviments d’alliberament LGBTI als anys 70. Històricament, la nostra ciutat sempre s’ha sentit orgullosa i s’ha fet pròpia la subversió, el lliure gaudi de la sexualitat i la celebració de la diversitat. Les nostres places han vist néixer centenars de col·lectius, organitzacions i iniciatives LGBTI. Ser la ciutat de la mani del 77, del Barri Xino, d’Ocaña i Flor de Otoño, de Ca la dona i de la Guerrilla Travolaka no pot ser res més que un orgull democràtic. Per això les expectatives eren elevades.

Durant els darrers  anys, Barcelona ha aconseguit una cosa molt difícil: erigir-se com a ciutat referent en diversitat sexual i de gènere de l’Estat, i fer-ho sense caure en discursos fàcils i polítiques merament simbòliques. Mentre a Madrid s’abandonava la promoció dels drets LGBTI de l’etapa Carmena, Barcelona no ha parat d’impulsar polítiques pioneres. L’obertura del Centre LGTBI al barri de Sant Antoni només és la punta de l’iceberg, la resposta a una demanda històrica de bona part dels col·lectius. Però més enllà d’aquesta política, si fem una ullada a l’obra de govern de les comuns a Barcelona trobarem una explicació de per què guanyar drets LGBTI és guanyar drets per a tothom.

A l’atenció que ofereix el Centre LGTBI i l’Oficina per a la No Discriminació cal sumar tota una sèrie de mesures destinades a afavorir la integració i la dignitat de les persones LGBTI que pitjor ho tenen. Davant del famós 85% de taxa d’atur entre persones trans, Barcelona respon amb TransOcupació, un programa d’inserció sociolaboral per a persones trans que funciona amb gran èxit.. Davant la violència LGBTI-fòbica, Barcelona respon amb polítiques transformadores com el centre de masculinitats Plural i l’aposta per les Escoles per la igualtat i la diversitat, un programa que ofereix assessorament i acompanyament a escoles de la ciutat per promoure l’educació en valors d’igualtat i no discriminació.

Però tenim clar que l’opció més revolucionària a llarg termini, com deia Montserrat Roig, és la cultura. I l’obertura del Centre LGTBI a Sant Antoni i la programació per part de l’empresariat LGBTI de Pride Barcelona delimitava l’accés al gruix de la programació cultural LGBTI de la ciutat a uns quants barris cèntrics de la ciutat. Aquest any, Barcelona ha fet un pas molt valent en dues direccions. D’una banda, recuperar iniciativa i apostar per un model d’Orgull públic i plural. De l’altra, portar la cultura LGBTI  fins al darrer racó de la ciutat. La campanya L’Orgullosa ha portat la commemoració de l´Orgull a nombrosos barris de la ciutat, oferint durant mes i mig una completíssima programació de més de 100 concerts, tallers, festes, monòlegs i actuacions. I ho ha fet, a més, apostant per desenes d’artistes LGBTI de la ciutat, a qui els ha ofert un altaveu. En un moment d’avenç de l’extrema dreta, Barcelona ha enviat un missatge poderós a tots els seus veïns: Barcelona és l’Orgullosa, la ciutat que ofereix a tots els seus barris cultura i drets LGBTI, és a dir, cultura i drets per a tothom.