Miércoles, 22 junio, 2022

Barcelona i el dret a l’esport universal

El 1928 es va fundar a Barcelona el Club Femení i d’Esports. Una institució que perseguia la formació integral de les dones, un espai on s’unia el feminisme, l’esport i la cultura amb una vocació clarament popular. En pocs anys va obrir les portes a 3.000 afiliades, una xifra considerable si pensem en la població barcelonina d’aquell moment i l’estigma que pesava sobre les dones. Es tractava de la primera entitat esportiva a Catalunya, però també a tot l’estat espanyol, dedicada exclusivament a les dones. L’última iniciativa en la qual va col·laborar va ser l’organització de les Olimpíades Populars de 1936, on moltes de les seves sòcies havien de participar. A partir d’aquí, la seva desaparició, el silenci, l’oblit. Per a les generacions següents, va significar l’absència d’uns referents propers i indispensables per a un desenvolupament integral de la dona. Indispensables perquè les dones del Club Femení i d’Esports venien a combatre el que encara avui és una realitat: les nenes i les dones pateixen més obstacles que els nens i els homes a l’hora d’accedir a la pràctica esportiva.

Segons els últims resultats de l’enquesta d’hàbits esportius a Espanya que cada cinc anys realitza el Ministerio de Cultura y Deporte, les dones practiquen menys esport que els homes. La diferència és significativa, més de deu punts percentuals, que pot eixamplar-se en funció de l’edat, del nivell socioeconòmic de les famílies, de la cultura, i d’altres factors.

Barcelona, que en els darrers anys es reivindica com una ciutat de drets i feminista, té un ampli marge de millora en facilitar l’exercici físic i l’esport per a tothom. Així com hem après darrerament que una mirada de gènere a l’urbanisme permet una ciutat més amable a la diversitat de la ciutadania, aplicar una visió feminista en la tasca de pensar i desenvolupar polítiques esportives facilita l’accés universal a l’exercici físic, entès aquest d’una manera àmplia, des del lleure i des de la salut. En els últims dies el govern municipal liderat per Ada Colau ha impulsat una nova mesura de govern amb l’objectiu d’avançar en equitat de gènere en el món de l’esport, la qual cosa identifica la mancança i treballa en la bona direcció.

Promoure l’esport a la ciutat significa millorar el benestar físic, emocional, social i mental dels seus habitants. L’activitat física genera experiències plaents i satisfactòries, vincles entre persones i ens enforteix personalment i comunitària. Tanmateix, a l’hora d’implementar aquestes polítiques s’ha d’atendre a les raons que expliquen aquesta diferència entre dones i homes i buscar solucions que disminueixin la bretxa existent. Hi ha raons que sobrepassen l’àmbit d’actuació municipal i que a la vegada requereixen un profund canvi de paradigma que només s’aconseguirà a llarg termini. Els estereotips de gènere —el cas extrem encara fortament arrelat avui és la creença que les nenes han de jugar amb nines, mentre que els nens juguen amb la pilota— i la cultura patriarcal en la qual ens hem format i ens desenvolupem constitueixen grans obstacles per a assolir la igualtat en l’esport. No obstant això, és fonamental posar en marxa mecanismes per a facilitar l’exercici físic de nenes i dones en mesures que puguin semblar petites, però que precisament serviran per a canviar idees i prejudicis.

Un exemple. Sovint els múltiples rols que ha de jugar una dona impedeixen gaudir de temps per al lleure i, per tant, per a la pràctica esportiva. També la falta d’un entorn segur i saludable pot dissuadir de sortir a fer esport a l’aire lliure. Resulta, en conseqüència, indispensable generar espais que permetin fer esport de manera segura i propera, la qual cosa es tradueix en passeigs i parcs grans i ben il·luminats, amb una infraestructura per a totes les edats i capacitats, amb suficient verd que mitigui la pol·lució que hi ha a la ciutat, i amb punts d’aigua i ombra per a la recuperació física i l’estada. També calen més instal·lacions esportives municipals, que formin part d’una xarxa tarifària única i més accessible, i que estiguin coordinades amb centres de salut, educatius i comunitaris, per a facilitar així el lleure en l’esport i la recepta esportiva.

Barcelona ha impulsat sempre l’esport i l’exercici físic. En el passat, el consistori va facilitar que les dones del Club Femení i d’Esports s’ubiquessin a un espai adequat per a la seva activitat (a la plaça d’Espanya, en terreny on s’havia construït un hotel per a l’Exposició Universal de 1929). Avui, l’Ajuntament facilita beques a nens i nenes per a activitats esportives, transforma els patis perquè l’exercici físic no es redueixi a la pilota i sigui més divers, pacifica entorns i obre carrers a l’ús exclusiu del vianant, on l’exercici físic intergeneracional es desplega de manera espontània. Malgrat això, cal aprofundir en les causes que impedeixen que moltes dones gaudeixin de l’esport a la ciutat, i resoldre-les perquè l’exercici físic a Barcelona sigui efectivament una pràctica universal.