Sábado, 26 marzo, 2022

Una nova generació d’equipaments municipals

Barcelona acaba d’inaugurar el Centre de Vida Comunitària (CVC) de Trinitat Vella, a les portes del mateix barri, i el primer d’una nova classe d’equipaments municipals. Però nou per què, en què?

Barcelona disposa d’una gran quantitat i diversitat d’equipaments de tota mena: culturals, educatius, esportius, per a edats diferents (infància, joventut, gent gran), de promoció econòmica, etc. Alguns ofereixen activitats per a tota la ciutat, i altres per al barri o el districte.

En què es diferencia doncs aquest nou equipament de la resta dels ja existents? A primera vista, es tracta d’un ampli espai que aglutina una gran quantitat de serveis diversos i que compta amb estades pensades per a activitats obertes al barri. És suficient per assenyalar el CVC de la Trinitat Vella com el referent d’una nova manera de plantejar la construcció i el funcionament dels equipaments de la ciutat? No dóna aquest article per aprofundir en explicacions ni detalls, però sí, la resposta és sí: el CVC és el primer d’una nova classe d’equipaments, i resumirem per què.

En primer lloc, els diferents serveis allotjats tindran una doble funció: atendre les necessitats que els són pròpies i que conformen la seva cartera de serveis, però també participar d’un projecte comú que treballarà a partir de tres elements centrals: (1) l’abordatge de problemes complexos, (2) la incorporació de la perspectiva dacció comunitària i (3) una aposta per la inclusió tecnològica que minimitzi al màxim la bretxa digital.

En segon lloc, pel tipus d’innovació que proposa, més basada en processos col·lectius-comunitaris, que no pas en la fe en noves tecnologies o nous lideratges que ens vinguin a salvar.

En tercer lloc, serà un equipament de i per a la política social, que treballarà a partir d’aliances dins-fora: serveis ubicats al CVC construint projectes i compartint activitats amb altres serveis ubicats fora del mateix (escoles, biblioteques, centres de salut, …)

No serà un hotel de serveis separats i compartimentats, sinó un centre que els integra, i els vincula a través de projectes, per donar respostes compartides i coordinades a diferents problemes socials del barri i dels seus veïns i veïnes. En aquesta integració, juga un paper clau la incorporació de la perspectiva comunitària al projecte de centre, que operarà com a ciment aglutinador i cohesionador de professionals, serveis i projectes

El nostre enfocament en polítiques socials es basa en tres premisses fonamentals sobre la importància de la innovació social des d’una perspectiva comunitària per millorar les vides quotidianes. En primer lloc, partim del reconeixement de l‟existència de problemes socials que no poden tenir abordatges individualitzadors. Cap píndola, ni cap prestació, els farà desaparèixer, ja que afecten les formes i compromisos de la nostra vida en comú. Ho hem vist amb la pandèmia per la covid19; fa temps que ho sabem en relació amb la construcció de cohesió social en societats cada vegada més desiguals, fragmentades i segregades; i ho tornarem a experimentar quan les condicions de vida a la nova era ambiental en què estem entrant, depenguin més de la nostra capacitat per cooperar que de la nostra capacitat per competir.

En segon lloc, sabem també la importància de la nostra xarxa de relacions socials per construir el nostre benestar personal. La densitat (en quantitat i varietat) de les nostres relacions socials ens obre portes, ens aporta informació, i, en general, ens ofereix contactes valuosíssims per accedir a recursos i oportunitats. Per això ens hi referim com el nostre capital, el nostre capital social. I això per a tothom, no només per als rics o els pobres. Com també sabem que el nostre benestar emocional depèn de les nostres relacions o, dit al contrari, que la seva manca ens condueix a una solitud no buscada que es tradueix en malestar. Sense cobrir les nostres necessitats materials no som ciutadans plens, sense cobrir les nostres necessitats relacionals, tampoc.

Finalment, reconeixem l’oportunitat que representa l’acció comunitària en termes de politització de la pobresa i la desigualtat, ja que la lluita per la igualtat, almenys a l’era moderna, és una lluita social, que requereix formes participatives i organitzatives, i de una conscienciació (Freire) de naturalesa col·lectiva.

Aquestes tres premisses confereixen als serveis de la política social un sentit nou: ja no es tracta únicament d’atendre individualment problemes personals, sinó també de construir respostes col·lectives a necessitats i reptes que són de naturalesa social: ni té només causes individuals, ni poden tenir solucions a l’escala estrictament personal ni l’administració té la capacitat de resoldre-les per si mateixes.