Viernes, 12 febrero, 2021

Últim dia de campanya

Avui és l’últim dia de campanya i avui no em trec del cap el moment en què la Bea em va trucar per confirmar-me que formava part de la candidatura d’En Comú Podem per a les eleccions al Parlament que seran demà.

Aquella trucada em va agafar desprevinguda, del meu districte també es presentava el Juli, un company de l’Assemblea del Clot amb molta empenta, jove i que jo apostava que finalment entraria ell, cosa que m’hauria fet igual d’il·lusió com quan vaig ser conscient que el meu nom sortiria a una papereta electoral. Sempre he mirat els noms de totes les candidatures per curiositat, realment no pensava mai que el meu nom aparegués en una.

Per un moment vaig pensar que no estaria a l’alçada, que no tindria temps per fer la tasca tant important que es fa en la campanya, però després vaig sentir l’escalf i suport del meu entorn i vaig decidir que havia de confiar en mi.

Confio plenament en el projecte «dels comuns» i nosaltres no som versos solts, formem part d’un grup d’activistes, provenim d’espais diversos, amb trajectòries diferents i alhora complementàries, formem part d’un projecte conjunt amb diferents mirades però amb l’interès comú de millorar la vida dels nostres veïns i veïnes i d’arriscar-nos per canviar l'status quo, tot i saber que tindrem una oposició (no només fan oposició els partits) forta davant i, en ocasions, bel·ligerant i agressiva, però preferim això que no mirar únicament el rèdit electoral.

En aquests últims dies he conegut gent meravellosa com l’Enric Bárcena o la Jess González, dues persones que han d’estar al Parlament. Els he pogut acompanyar en escoltar i conèixer de primera mà gent i espais tant diversos com Associacions de veïns i veïnes, Eix Comercial, entitats de dones, projectes municipals com el Concilia, persones del món educatiu, associatiu i en defensa de la sanitat pública o dels drets de les persones d’origen migrant. Tots dos m’han transmès posteriorment la força i el convenciment amb què encaraven aquesta nova etapa, després d’escoltar aquesta representació de veïns i veïnes tant diverses i el que ens transmetien: un govern que governi, més recursos per garantir uns serveis públics de qualitat i que ningú quedi fora del sistema pel seu origen o recursos econòmics. Per a mi, ha estat un plaer fer d’amfitriona del meu districte i, també, compartir aquests espais d’intercanvi amb la ciutadania.

La campanya arriba al seu fi i només lamento que el soroll no hagi deixat espai per les propostes que tenen els diferents partits, propostes pensades per millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i que mereixen el nostre respecte, sempre, però encara més després del patiment d’aquests mesos i això passa també per parlar de projecte, de polítiques concretes i no centrar la campanya en desprestigiar a l’altre o els «zascas». Lamento que hàgim escoltat més que s’ha retirat un cartell d’un fanal que no pas que En Comú Podem destinarà, com a mínim, el 7% del pressupost a Sanitat. Això em dol i he intentat no fer una campanya en aquest sentit, he procurat aportar, escoltar i somriure, no entrar massa a Twitter i, sobretot, no anar en contra de ningú sinó a favor de les necessitats que té la ciutadania, transmetent les nostres propostes i recolzant cadascuna de les persones que formen part d’aquest projecte, des de la Jéssica Albiach als companys i companyes activistes del Districte de Sant Martí, especialment a la meva Assemblea a qui des d’aquí el agraeixo la confiança, l’empenta i l’estima.

Ara ja només queda la traca final, el 14F hem d’anar a votar, exercim el nostre dret ja sigui per correu, presencialment o bé cedit gràcies a iniciatives tan importants com la cessió de vot de Hija de Inmigrantes. No ens podem quedar a casa veient com la ultradreta entra al Parlament. Votem en defensa de la sanitat pública, de l’educació, per aquelles persones que se’ls priva del dret a vot pel seu origen, per l’eradicació de la violència de gènere i l’acompanyament a víctimes i supervivents, pel dret a ser protegits i cuidats dels nostres infants i la gent gran, per un futur verd, per un Parlament que estigui al servei de les persones i no de les lluites partidistes. Diumenge ens hem de poder mirar als ulls amb el convenciment d’haver fet allò que estava a les nostres mans per aconseguir el canvi que Catalunya mereix.

Gràcies per confiar en mi, espero haver estat a l’alçada.

Lorena Domínguez

Candidata núm. 31