Miércoles, 29 April, 2020

Sobre la “no condicionalitat” de la renda garantida de ciutadania i les joves

Ara, degut a la crisi sanitària que estem vivint i la gran crisi econòmica que haurem d’afrontar al superar-la, està en boca de tots el concepte de renda bàsica. Es un concepte que a Catalunya no ens és aliè i que els partits que governen asseguren que, fins i tot, el tenim ja aprovat i en aplicació.

Però... què és una renda bàsica? Teòricament és una renda no condicionada que es configura com un dret de la ciutadania, com una manera de garantir el dret a l’existència, ja que permet que tothom pugui pagar les seves necessitats bàsiques.

Es precisament en la no condicionalitat on volia aturar-me. Com a jove no emancipat la idea d’una renda bàsica em sembla molt atractiva, ja que permetria complementar un sou precari (*), per tal de poder accedir a un lloguer, sense haver de renunciar a menjar, beure i altres necessitats bàsiques que moltes joves no ens podriem permetre si no fos pels pares.

Per això vaig decidir mirar-me les condicions... un moment... condicions? Sí, una de les primeres coses que apareix al entrar a la web d’informació sobre renda garantida de la Generalitat, just a sota de “prestació garantida, no condicionada” són les condicions que has de complir per tal de poder demanar-la. Es paradoxal, però tot i així vaig decidir mirar-les a veure si podia accedir a la mateixa i com; i, sens dubte, no es pot parlar de renda bàsica en aquest cas, sobretot per les joves.

Resumidament, sense entrar a la quantitat de burocràcia necessària, si ets jove i t’interessa un complement al teu sou, per tal de poder emancipar-te sense haver de renunciar al teu dret bàsic a viure (la qual cosa una renda bàsica et permetria) has de complir 4 condicions (si no tens fills o persones dependents al teu càrrec):

- Tenir més de 23 anys.

Aquí sorgeixen ja 2 problemes. El primer d’ells es l’elitisme que aquest número representa, per què 23 anys i no 20? No és difícil veure que aquesta xifra respon a la finalització dels estudis universitaris (4-5 anys depenent el que estudiïs i la necessitat o no de fer un màster habilitant), per la qual cosa s’està assumint que només té dret a emancipar-se, perquè s’ho ha guanyat, qui té estudis universitaris i que tothom pot pagar-se aquests estudis. I en això últim tenim el segon problema, que aquesta renda ni tan sols serveix com a complement per aquelles persones que estan estudiant i treballant a la vegada, que es paguen els estudis com poden i que a sobre volen contribuir a l’economia familiar, ja que per edat ja estan exclosos.

- No treballar

- Tenir uns ingressos inferiors a 664 euros al mes (en 12 pagues)

- Haver creat una unitat familiar independent fa més de mig any

No sé què pensaran a la Generalitat, però sembla que visquin en una realitat paral·lela respecte a les joves. Com podría viure de forma independent un jove durant 6 mesos sense treballar i amb uns ingressos inferiors a 664 euros al mes?

No és que la renda garantida de ciutadania no tingui condicions (que es el que diu, fins i tot, la seva pròpia web) si no que posa unes condicions que, per les joves, són impossibles de complir. Ningú podría suportar les despeses d’aigua, llum, menjar i altres necessitats bàsiques, si a sobre ha de pagar un lloguer, amb uns ingressos inferiors a 664 euros (que, a més, han de vindre d’algun subsidi previ o algun lloc imaginari, ja que no pots treballar) i sobreviure durant 6 mesos. Una altra vegada més les joves quedem excloses pels polítics, sembla que només som importants mentre depenguem dels nostres pares o quan tenim fills que depenen de nosaltres. Però, com volen que fem aquesta transició si, durant el temps que passem de ser depenents a tenir persones depenents de nosaltres, estem abandonats, precaritzats, exclosos i, a sobre, ni tan sols tenim garantit el nostre dret material a l’existència?

Tot això no és, o no hauría de ser, una reflexiò a l’aire, que arribés i se n’anés sense cap conseqüència, això hauria de ser una lliçó, una lliçó que, apresa a Catalunya, hauría de servir a l’Estat ara que té intenció d’aprovar una renda mínima vital. No podem cometre els mateixos errors de sempre, no podem posar condicions a la vida, no podem deixar sense eficàcia ajudes necessàries per por a actuar de forma agosarada i, si us plau, no podem tornar a deixar abandonats a les joves, ja que amb això estem condemnant el futur del país.

La renda mínima vital no pot tornar a ser una renda inaccesible, treballem per una renda bàsica universal que garanteixi els drets de tothom.

 

(*) Actualment, amb dades d’atur juvenil de gairebé el 25%, de temporalitat del 50% i de parcialitat de gairebé el 30%, és la norma