Comunicat de Barcelona en Comú davant la proposició de l’ordenança del PSC contra la prostitució

Aquest proper divendres dia 29/06/18 el PSC durà al ple de l’Ajuntament de Barcelona una proposta que pretén instaurar una ordenança contra la prostitució a la ciutat. En aquesta proposició barregen l’exercici de la prostitució amb el de la tracta amb finalitat d’explotació sexual proposant un seguit de mesures de tipus coercitiu i punitiu.

Barcelona en Comú ja duia en el seu programa del 2015 una mesura titulada “Vetllar pels drets de les persones que exerceixen la prostitució” i una altra anomenada “Combatre el tràfic de persones amb fins de prostitució forçada”. Aquesta diferenciació va ser fruit d’un debat intern potent, on per aclaparadora majoria es va veure la necessitat de separar la prestació d’un servei sexual a canvi d’una remuneració econòmica on la persona que presta el servei ho fa sense cap tipus de coacció o violència per part de terceres persones, de les situacions de prostitució forçada o “tracta” on estaríem parlant d’un gravíssim delicte recollit en el codi penal i diversos convenis internacionals, on la persona que fa l’activitat ho fa de manera forçada, sota coacció i/o violència.

Així doncs, els dos argumentaris s’han desenvolupat en forma de polítiques públiques aquests anys de govern. El compromís de l’Ajuntament de Barcelona en la lluita contra la tracta ha estat més que ferm, creant la UTEH (unitat contra la trata d’èssers humans), la taula institucional, el circuit i l’ampliació i millora dels serveis d’atenció; una activitat molt superior a les polítiques que s’han desenvolupat per exemple a nivell autonòmic.

Deixant doncs clar aquest compromís, també s’ha treballat de forma continuada amb els col·lectius i entitats de dones que exerceixen treball sexual, des de la convicció de que cal escoltar les seves veus per plantejar polítiques municipals que no vulnerin el seus drets, no augmentin l’estigma i no es criminalitzi la seva situació.

En aquest sentit, la proposta entrada pel PSC ens sembla del tot inadmissible ja només en el seu plantejament inicial perquè:

  • Barreja de forma interessada prostitució i tracta, situant-les al mateix nivell, sense considerar les veus de les dones (organitzades i no organitzades) que exerceixen la prostitució no forçada.
  • Simplifica un problema molt complex com la tracta amb finalitat d’explotació sexual, dient que aquesta existeix perquè hi ha demanda de prostitució, quan resulta evident que l’oferiment de serveis sexuals per sí mateix no pot ser el problema, el que cal és garantir que pot donar-se en un marc de drets i sense estigma.
  • Afirma que la prostitució no té a veure amb la llibertat sexual sinó amb la violència, marginació, dificultat econòmica o cultura sexista i patriarcal. Efectivament, les treballadores sexuals no parlen d’un marc de llibertat sexual, sinó que ho situen en un context laboral que necessita un marc de drets per a poder-se exercir. I evidentment unir per sé prostitució a marginació o violència es alimentar-ne un estigma que fa molt de mal a totes les dones que l’exerceixen.

A més però, realitza una proposta del tot naïf, fruit de la mateixa confusió inicial, amb qüestions com ara:

  • La proposta d’una ordenança que pretén lluitar contra els clients, una mesura que farà més vulnerables a les dones que exerceixen la prostitució perquè  està del tot demostrat que són mesures que tenen com a conseqüència una menor capacitat de negociació, d’establiment de límits i acords i l’augment de la persecució.
  • La desaparació de la prostitució en sí mateixa, sense proposar els mitjans ni les formes (considerant que l’àmbit municipal no pot legislar) Sense considerar totes les diverses pràctiques i contextos possibles on hi pot haver un intercanvi econòmic de serveis sexuals (espais de pràctiques específiques, assistència sexual en casos de diversitat  funcional, la pròpia institució del matrimoni al llarg de la història…)
  • O una mesura contra la publicitat sexista que de fet, ja s’està explicant.

Així mateix, tampoc fa cap valoració sobre els pèssims resultats d’algunes d’aquestes mesures a les ciutats on s’ha aplicat, així com tampoc el que ha suposat l’aplicació de mesures més prohibicionistes pels territoris llindars dels països que les han dut a terme.

Creiem sincerament que el tema és summament complex i que atrevir-se a presentar una proposició amb aquest nivell de simplicitat i desconnexió amb els propis moviments de la ciutat és com a mínim, una irresponsabilitat política que considerem realment greu.

Per realitzar propostes minimament assentades en un tema com aquest, creiem imprescindible:

  • Diferenciar entre prostitució no forçada i tracta amb finalitat d’explotació sexual.
  • Situar qualsevol política pública sobre aquest tema des d’una perspectiva feminista i de DDHH. Protegir els drets de les dones ha de ser sempre, i en qualsevol situació, una línia vermella
  • Considerar, com també ens assenyala el feminisme, que qualsevol política o intervenció ha de poder visibilitzar les dones que estan en aquesta situació, donant-los la paraula, reconeixent les seves demandes i necessitats. En cap cas podem infantilitzar a dones adultes, ni tractar-les de víctimes quan no es reconeixen com a tal. La capacitat de decisió de les dones i el respecte cap a la seva situació i procés ha de ser total.
  • L’abordatge de les situacions de trata és sumament complex, en cap cas pot circumscriure’s només al marc d’una ordenança municipal. Aquest Ajuntament està plenament compromés amb la lluita contra la trata, però cal exigir que aquesta sigui una política coordinada i de país.

Per tot allò exposat, Barcelona en Comú recolza la concentració convocada pels col·lectius de treballadores sexuals, moviment feminista i LGTBI d’aquest dijous a les 20h a la Plaça Sant Jaume.

#TreballSexualAmbDrets #TrabajoSexualEsTrabajo