Les mesures anticorrupció dels ajuntaments del canvi, una eina aplicable a les polítiques opaques de la UE

Un dels problemes que més preocupa a la ciutadania és la corrupció. Com es lluita des de les ciutats contra aquest greu problema que afecta a nivell municipal, estatal i europeu ha centrat la tercera jornada del cicle de debats Del Barri a Europa, on les persones que han participat en la trobada coincideixen que cal replicar les mesures anticorrupció dels ajuntaments del canvi en les institucions de la Unió Europea.

"La Unió Europea s'interessa molt per la corrupció en els estats membres i en canvi es nega a reconèixer la pròpia", ha manifestat Lola Sánchez, eurodiputada de Podemos qui ha dit que a la UE hi ha 25.000 lobbistes. “Vam demanar un registre per conèixer qui eren, però des d'Europa se'ns va dir que havia de ser voluntari. De que serveix això?", s'ha preguntat l'eurodiputada. Sánchez ha aprofitat la trobada per felicitar a Barcelona, Madrid i Oviedo per la seva "valentia i heroïcitat" en la lluita contra la corrupció.

Crear mecanismes irreversibles per engegar noves formes de polítiques que lluitin contra la corrupció és un dels objectius dels ajuntaments del canvi. “La participació és un mecanisme per distribuir el poder”, ha dit Gala Pin, regidora de Participació de l'Ajuntament de Barcelona, qui ha afegit que “és important tenir eines per defensar l'interès general. És una forma de crear mecanismes d'irreversibilitat".

Per la seva banda, Guillermo Zapata, regidor de l'Ajuntament de Madrid ha manifestat que “el municipalisme es veu com alguna cosa real, i la UE no. Cal plantejar-se qui pot pressionar a nivell europeu, si els governs o les organitzacions polítiques". Zapata ha recordat que tots els processos participatius creats en aquesta legislatura, excepte els pressupostos participatius i els fòrums locals, han estat votats en contra per part de l'oposició. Zapata ha manifestat que a Madrid s'ha creat una oficina contra el frau i la corrupció que audita els procediments per identificar, amb caràcter preventiu, coses com la concessió de llicències.

Ana Taboada, regidora de Participació i Informació de l'Ajuntament d'Oviedo, ha començat la seva intervenció declarant que “Barcelona i Madrid són la punta de llança perquè la resta d'Ajuntaments tinguem més força per lluitar contra la corrupció”. En aquest sentit, Taboada ha recordat que quan van arribar a l'Ajuntament era molt important recuperar l'autonomia del mateix. “Vam remunicipalitzar la recaptació i vam estalviar 4 milions d'euros, però ho hem aconseguit després de moltes batalles judicials", ha dit. Per a la regidora d'Oviedo, és molt important treballar en xarxa amb altres municipis i amb la ciutadania: “és necessari per acabar amb les xarxes clientelars”.

Finalment, Alba Gutiérrez de Access Info Europe també ha posat l'accent en el treball en xarxa i coordinat, i ha subratllat que encara que no hi ha mecanismes municipals directes per anar a Europa “cal inventar-se la fórmula perquè els municipis i la societat civil de forma coordinada arribi a incidir en les institucions europees”.


Sis debats

Barcelona En Comú organitza la celebració de sis debats temàtics que s'emmarquen dins de les jornades denominades “Del barri a Europa” que van començar al febrer avui i s’allargaran fins al mes de juliol. Aquest cicle de debats pretén generar un espai de reflexió sobre la dimensió europea de les principals batalles municipalistes de Barcelona com són l'habitatge o la gestió pública dels béns comuns, reptes que són compartits per altres municipis i ciutats al voltant del món.

A més dels debats públics, cada jornada es completarà amb un taller en el qual es treballarà un document de propostes que s'hagin abordat als debats previs. El resultat d'aquests tallers es presentarà a la tardor.

La propera cita serà el 18 de maig amb el debat sobre qualitat de l’aire i transport públic. A més, en els dos últims debats s’abordaran aquestes temàtiques: l'economia pel bé comú; i com frenar l'extrema dreta.