Els Eixos d’Educació, Acció Social i Comunitària, i Salut demanen que s'aturi la distribució de les guies “Un infant que creix”

Els Eixos d’Educació, Acció Social i Comunitària, i Salut de Barcelona en Comú volem expressar el nostre desacord amb la publicació “Un infant que creix” editada per la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies i distribuïda a les famílies dels infants escolaritzats al primer curs del Segon Cicle d’Educació Infantil (l’anomenat P-3) d’arreu del territori.

Aquesta és la continuació de la guia prèvia “Un infant!, Quina il·lusió!”, respecte de la qual ja el 2013 el grup ICV-EUiA va presentar en seu parlamentària una pregunta (núm. expedient 314-02367/10) sobre aquella publicació i que la Sra. N. Munté, aleshores Consellera del Departament que l’editava, va respondre dient que “es revisaran i modificaran els continguts que s’escaiguin”.

L’edició de setembre de 2017 d’“Un infant que creix” és la tercera. El compromís de la Consellera fet el 2013 no ha estat totalment assumit. Per més que associacions i entitats de reconegut prestigi constin com a supervisores, com a Eixos d’Educació i d’Acció Social i Comunitària rebutgem la guia actual fonamentalment pels següents dos motius.

En primer lloc, perquè els centres educatius de titularitat pública no són el lloc perquè l’administració faci publicitat dels patrocinadors amb els seus logotips (multinacionals d’alimentació, empresa de gestió de tanatoris i un banc) i fins el punt que, per exemple, en uns determinats fulls hi ha tant il·lustracions com reiteradament en el text, nombroses referències a un determinat producte d’alimentació que, per altra banda, pels sucres que el composen està lluny de complir els requisits de ser una alimentació natural i saludable per a l’ esmorzar i berenar de les criatures.

En segon lloc, perquè hi trobem a faltar una visió més realista i àmplia de les tipologies de pautes de criança i de famílies, d’alumnat i d’escoles que reflecteixi la situació actual de diversitat que conforma la nostra societat.

Compartim la necessitat que cal informar les famílies en la criança de llurs fills i filles però no creiem que l’opció triada per la Direcció General de Famílies, sigui la més pertinent.

La manera d’orientar les famílies i els actors que cal activar han de ser uns altres. Ens consta que arreu del territori hi ha experiències molt reeixides que comparteixen l’objectiu d’orientar la criança dels infants. Per esmentar-ne només algunes: des d’Educació els grups regulars de trobades familiars promogudes per les AMPES i els educadors i mestres, realitzades a les Escoles Bressols, les Llars d’Infants i les Escoles d’Educació Infantil i  Primàries; els programes específics del tipus “Ja tenim un fill” o “Espais familiars”; grups promoguts des dels Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) d’Educació en alguns barris de Barcelona i en altres poblacions, etc.

Grups per a famílies realitzats des de la xarxa dels Centres de Desenvolupament i Atenció Precoç (CDIAP) i des dels Serveis Socials de base; i des dels CAP de Salut (Pediatria i Treball Social) on també es duen a terme experiències en aquest sentit.

Les activitats amb format presencial i d’intercanvi entre famílies sempre permeten una major adequació a la varietat de famílies i les seves preocupacions, a diferència d’una guia per llegir que pot quedar lluny dels seus interessos i possibilitats. Si les intervencions presencials de professionals dels equips de Salut, de Treball Social i d’Educació amb les famílies no s’han implementat més, sovint ha estat per les retallades i la insuficiència de plantilla que porta a prioritzar l’atenció directa en front de l’actuació preventiva. Però de ben segur que aquesta ha de ser la via, i no pas l’elaboració i distribució a les famílies dels nens i nenes petits de llibrets propagandístics i que no recullen la pluralitat cultural de les nostres escoles.

Per tot plegat demanem al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que:

  • Aturi la distribució de les guies esmentades a les Escoles.
  • I, en canvi, incrementi les dotacions de plantilla dels equipaments que directament gestiona. En concret, de Serveis Socials i dels centres de la xarxa dels CDIAP. Una de les funcions d’aquests darrers equipaments és la de dur a terme activitats de prevenció basades en l’orientació a les famílies i han de poder-la desenvolupar abastament sense que això incrementi encara més les llistes d’espera i no minvi l’atenció terapèutica directa als infants que presenten algun tipus de necessitat més específica.