Comunicat de Barcelona en Comú sobre l'exposició contra la impunitat del franquisme al Born

Des de Barcelona En Comú entenem la memòria com un dret civil, i per això l’Ajuntament ha de promoure l’accés ciutadà al coneixement del nostre passat: el que hem viscut i el que ens ha estat transmès. Per construir una ciutat més democràtica, la ciutadania ha de poder debatre en llibertat sobre el seu passat i les institucions públiques han de generar polítiques destinades a difondre i facilitar la reflexió sobre el llarg camí que ens ha portat a ser la societat que som actualment. En aquest sentit considerem que és imprescindible la promoció de les eines necessàries per conèixer el passat de la dictadura franquista, un període de foscor que durant 40 anys va negar la llibertat a milions de persones a través d'un sistema feixista de repressió i tortura; així com l'aportació de milers de persones que es van organitzar en moviments clandestins com l'obrer, el feminista, el republicà, el llibertari, el veïnal o el catalanista per plantar cara al dictador i a les seves injustícies.  

El silenci de les administracions públiques no fa altra cosa que contribuir a la impunitat del franquisme. No amagar el feixisme en els magatzems de la memòria i fer-lo visible al nostre jovent és la millor eina per evitar-lo en el futur. Per primera vegada en democràcia, l’Ajuntament de Barcelona compta amb un Comissionat de Programes de Memòria que té per objectiu desenvolupar polítiques públiques que garanteixin el Dret a la Memòria. L'exposició "Franco. Victòria. República. Impunitat i espai urbà", que es va inaugurar ahir, s'inscriu en aquesta política, així com altres mesures que s'han impulsat per reivindicar la defensa dels valors republicans i la recuperació de la memòria històrica.

Aquest estiu va esclatar la polèmica en filtrar-se un esbós de la proposta expositiva a la premsa que exhibeix, com una part de la mostra, l'estàtua decapitada de Franco que estava dipositada en un magatzem municipal. Algunes veus de diferents partits polítics van assenyalar –sense esperar a tenir més informació ni demanar-la– que la iniciativa banalitzava, o fins i tot exaltava, la dictadura. O que amb això es pretenia atacar la memòria del 1714. Tot plegat, sense conèixer el contingut integral de l'exposició, inclús fent afirmacions errònies sobre la mateixa, fent suposicions de les seves motivacions i acusant el govern municipal d’enaltir el franquisme, esbiaixant amb interessos partidistes un projecte memorialístic que vol posar de manifest, precisament, la impunitat del feixisme en la nostra democràcia. 

Posar en dubte les conviccions republicanes i antifeixistes del govern de la ciutat és un absurd inadmissible. Aquesta exposició precisament té com a objectiu qüestionar la impunitat dels crims del franquisme. La polèmica va buscar dividir els diversos sectors que lluiten per preservar la memòria de l’antifranquisme i, malgrat tot, l’exposició ha rebut el suport públic de les principals entitats de la societat civil que treballen des de fa anys en la recuperació de la memòria històrica, com l'Amical de Mauthausen, l'Associació Catalana d'Expressos Polítics o el Memorial Democràtic de Treballadors de la SEAT. En canvi,  ha sigut rebutjat per la Fundación Francisco Franco.

L'exhibició de les estàtues franquistes al carrer pot provocar rebuig i incomoditat, perquè efectivament representen un passat de repressió que molts barcelonins i barcelonines han patit. Però és imprescindible que no oblidem que durant dècades presidiren espais importants de la nostra ciutat, i per això estan acompanyades d’una mostra sobre la tortura durant la dictadura, amb l'objectiu de qüestionar la impunitat dels crims del franquisme. De fet, és la primera vegada que es tracta aquest assumpte de la tortura en una exposició històrica de forma monogràfica, que sovint segueix essent negat o directament expulsat del discurs públic com una qüestió incòmoda. 

Entenem com a legítim, i inclús desitjable, el debat sobre la idoneïtat de l’exhibició de les estàtues. Però les accions violentes que es van donar durant la inauguració de l’exposició i les increpacions als represaliats, els seus familiars i als representants de les entitats memorialístiques són inacceptables. És intolerable que grups de joventuts polítiques vinculades a les joventuts nacionalistes de CiU (JNC) i les joventuts d'Esquerra Republicana (JERC) cridessin  "feixistes" a les víctimes del franquisme i el feixisme. 

Per respecte a les víctimes demanem a ERC, CiU i les seves joventuts que condemnin els insults i les manifestacions violentes d’alguns dels seus membres davant d'entitats de víctimes franquistes, represaliats i familiars. 

Convidem a tots els barcelonins i barcelonines i a tots els partits polítics a visitar l'exposició, a participar en el debat ciutadà serè sobre la impunitat del franquisme. I concretament demanem a ERC i a CDC que utilitzin arguments que aprofundeixin, juntament amb la ciutadania i sense demagògia partidista, en un debat públic i imprescindible.

En aquest enllaç web pots informar-te de les diferents mesures que ha impulsat el govern de la ciutat per reivindicar la defensa dels valors republicans i la recuperació de la memòria històrica.