Barcelona En Comú rebutja els comentaris masclistes del Lluís Sergi Sarri sobre l'agressió a la regidora Maria Rovira

El passat dijous 15 de setembre, la Maria Rovira, regidora de la CUP-Capgirem Barcelona, denunciava haver patit una agressió sexual als carrers de la nostra ciutat. L'endemà, ens despertàvem amb la seva denúncia i amb la notícia d'un assassinat a Esplugues de Llobregat, un possible nou cas de violència masclista. Dos fets que ens recordaven el gravíssim problema que tenim a la nostra societat amb el sexisme.

Aquests últims dies hem llegit al Facebook del Lluís Sergi Sarri, conseller-portaveu de CIU al Districte de Sants-Montjuïc, les següents paraules sobre l'agressió patida per Rovira: "estic fart de sentir la paraula "masclista" per tot arreu. Prou CUP, prou. Ho barregeu tot. És una agressió sexual d'un pertorbat. Que tan (sic) de bo trobin i tinguin la pena que li correspon. Però ja està. Ni masclista ni òsties (sic)." Després de lamentar l'agressió, l'ha qualificada d'acte aïllat. Tot i que el conseller ha demanat disculpes més tard, creiem que és important reflexionar sobre les seves paraules:

Cada dia i cada nit, la ciutat de Barcelona és escenari de diverses formes de violència masclista. Combatre aquestes estructures és part del nostre compromís polític. La lluita contra el sexisme és complexa perquè cal anar a les arrels d'aquest paradigma, cal assenyalar les complicitats amb aquest model de pensament, cal parar molta atenció als discursos en circulació que legitimen la desigualtat o frivolitzen la gravetat d'aquestes violències.

La Maria Rovira ha fet un pas endavant per denunciar una situació que gairebé mai no es denuncia: l'assetjament i les agressions sexuals. Explicar-ho públicament és exposar-se als comentaris indesitjables de moltes persones que encara avui relativitzen aquest desastre. La valentia de la Maria ha estat immensament apoderadora per a moltes dones que s'han sentit emmirallades i inspirades amb aquest gest; dones que en les darreres 48 hores també han emplenat les xarxes socials per explicar els seus testimonis. Trencar el silenci és un dels principals motors per posar sobre la taula la quotidianitat de les agressions sexuals i per recordar que no estan soles a les dones que les pateixen.

La lluita contra el sexisme implica també qüestionar posicionaments com el del Lluís Sergi Sarri i exigir-ne responsabilitats i conseqüències. Des de Barcelona En Comú ens sembla inacceptable que un conseller de l'Ajuntament de Barcelona es posicioni públicament en aquests termes, llançant un missatge de confusió sobre la violència masclista. Afirmar que les agressions sexuals són un problema de salut mental i no de sexisme ens sembla una greu irresponsabilitat. Aquests discursos van contra allò que necessiten les barcelonines i els barcelonins per tal de fer-se una consciència crítica enfront del masclisme. No tan sols estigmatitzen la malaltia mental associant-la a conductes delictives, sinó que fan de les agressions sexuals una pràctica fruit de l'alienació d'alguns homes. Aquest sol ser un tret característic d'aquells que no volen reflexionar el més mínim sobre els privilegis de la seva masculinitat i es permeten situar-se en llocs suposadament sans o per sobre d'una cultura patriarcal, de la qual -òbviament- no en volen ni sentir parlar ni responsabilitzar-se'n. Els mateixos que reaccionen amb violència i paternalisme davant fets que consideren greus o provats, però que qüestionen o fins i tot ridiculitzen altres situacions perquè són "exagerades", "obsessives" o fruit de la "contaminació dels cervells".

Sabem, però, que la violència sexual és un dels pilars fonamentals d'un sistema masclista que cosifica i sexualitza el cos de les dones. A un país on al darrer any es van denunciar ben bé 4 agressions sexuals o abusos sexuals al dia (recordem els estudis que apunten que només es denuncien entre un 7 i un 10% dels delictes sexuals), invisibilitzar les arrels d'aquest problema i negar la veu de les dones que l'han viscut en primera persona no només és irresponsable, sinó que impedeix poder combatre'l. En definitiva, el Lluís Sergi Sarri apunta al dit quan la Maria Rovira, amb la seva valentia, ha encetat un debat públic sobre la lluna.

La situació en la qual ens trobem en relació al sexisme no deixa espai a aquest tipus de comentaris per part d'un responsable polític. No és cap error i no és un debat menor afirmar que l'agressió sexual que va patir la Maria Rovira no és una violència masclista. Al contrari, és un fet gravíssim que alimenta els discursos del sexisme.

Per això, pensem que ha d'implicar conseqüències immediates i que les organitzacions polítiques a les quals s'adscriu com a conseller de districte (CiU) i on té responsabilitats orgàniques (JNC) hauran de prendre les mesures oportunes en relació amb la seva ètica política, això com la seva visió, la seva missió i els seus valors.