Per Barcelona En Comú la capacitat de rebre visitants de la ciutat no és infinita i cal evitar-ne la saturació

Barcelona s’ha convertit en un pol d’atracció turística. Aquest sector turístic és element clau de l’economia i arriba a representar el 12% del PIB.

La capacitat de la ciutat de rebre visitants no és infinita. A les zones altament massificades, l’activitat turística afecta negativament la convivència i la cohesió social, alterant la jerarquia en l’ús de l’espai públic i situant el territori sota una pressió insuportable. Aquesta massificació també ha provocat una pèrdua d’atractiu, a causa de la tematització i pèrdua de l’originalitat i autenticitat pròpies de la ciutat de Barcelona.

"L'audiència sobre turisme que es fa avui dimarts arriba tard i malament. Tard, perquè arriba a final de mandat, en periode pre-electoral i quan el problema en determinats barris està ja fora de control. Malament, perquè no es fa a l'Ajuntament, es preveu que molta gent quedi fora i Xavier Trias ja ha anunciat que no serà present. És una gravíssima falta de respecte cap als veïns i veïnes afectades que l'Alcalde tingui sempre temps de reunir-se amb els grans lobbies, i en canvi no escolti la ciutadania i les entitats en la única audiència pública que s'ha convocat en el seu mandat: tota una demostració de quin concepte té Trias de la participació", ha manifestat Ada Colau, portaveu de Barcelona en Comú.

Ens trobem, doncs, davant d’un conflicte d’interessos: una ciutadania i un teixit veïnal sotmesos a l’enorme pressió dels interessos econòmics dels sectors immobiliari, hoteler i turístic. És una relació de forces desigual. Cal restablir aquesta relació de forces. No podem viure sense turisme però tampoc exclusivament d’aquest sector i per a aquest sector.

El cas més greu el pateix Ciutat Vella, on hi ha una concentració excessiva d’activitat turística. L’Eixample, Poble-Sec, Sant Antoni, Gràcia i Poblenou estan seguint un procés similar i comença a ser visible aquest increment d’activitat, que pot desembocar en una situació de saturació si no s’actua.

Planificar el turisme

És necessari repartir més equitativament l’activitat turística en el conjunt de la ciutat, establint mecanismes per fer-ho possible, evitant concentracions excessives, alleujant la pressió a les zones més asfixiades. Cal posar un límit a l’activitat turística, determinant la capacitat màxima de càrrega turística que pot acollir la ciutat actual, globalment i en les diferents zones. L’activitat turística genera molts beneficis per a la ciutat, però també crea una sèrie d’inconvenients: la concentració de turisme a determinades zones augmenta la pressió sobre el territori, degradant l’espai urbà i la qualitat de vida dels ciutadans afectats. Cal governar el turisme.

"Encara que Trias no ho vulgui escoltar, des de Barcelona En Comú assistirem a l'audiència d'avui i treballarem per democratitzar el model turístic de la ciutat: prioritzant els drets dels veïns i les veïnes de Barcelona; aturant les noves llicències de tot tipus d'allotjaments turístics fins que no es realitzi un cens i un pla d'usos amb participació ciutadana real; impulsant mecanismes que redistribueixin els beneficis del turisme; aprovant mesures que reverteixin la precarietat dels treballadors del sector; augmentant les inspeccions i sancionant les males pràctiques, així com estimulant la reconversió d'apartaments turístics en habitatges de lloguer social", ha dit Ada Colau, portaveu de Barcelona En Comú.

Per tot això, des de Barcelona En Comú proposem:

  1. Obrir un procés de debat, reflexió i participació per determinar la càrrega del turisme a la ciutat, amb l’objectiu de detectar-ne els límits i elaborar un Pla de turisme per al conjunt de la ciutat.

  2. Crear, com demanen la FAVB i altres entitats, la creació d’un Consell Ciutadà de Turisme que compti amb la presència dels diferents sectors de la societat civil i els reconegui capacitat d’incidència i decisió.

  3. Establir una moratòria en la concessió de llicències de tots els tipus d’allotjament turístic (hotels, hostals, albergs, habitatges d’ús turístic, pensions, etc) a tota la ciutat.

  4. Elaborar un Pla d’usos d’allotjaments turístics per a tota la ciutat (Pla especial urbanístic) amb l’objectiu de controlar la càrrega turística de tota la ciutat i limitar el nombre màxim de places d’allotjament turístic a la ciutat per àmbits territorials, afavorint-ne la redistribució a la ciutat per garantir així la barreja d’usos. Incloent totes les tipologies d’allotjament turístic (hotels, hostals, albergs, habitatges d’us turístic, pensions, creuers, etc.)

  5. Impulsar de forma participativa un nou Pla d’usos de Ciutat Vella, que substitueixi de forma més restrictiva l’actual i no permeti l’obertura de nous allotjaments turístics a tot el districte de Ciutat Vella.

  6. Impulsar una nova ordenança de terrasses i vetlladors més restrictiva que l’actual amb l’objectiu de reduir el nombre de terrasses per garantir l’accessibilitat i la mobilitat de vianants.

  7. Reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya la modificació de l’Impost sobre estades en establiments turístics en els següents sentits:

    • El 100% de la recaptació de l’impost sobre estades en establiments turístics a cada municipi es transferirà al seu ajuntament.
    • La destinació d’aquests recursos serà decidida per l’ajuntament corresponent per tal de compensar les externalitats negatives que genera el turisme o d’altres.

  8. Reforçar i dotar de més personal els serveis d’inspecció en matèria d’habitatge i turisme. Reorganitzant-los per tal que siguin més eficaços a l’hora de detectar irregularitats. Creació d’un equip especial per detectar allotjaments il·legals i tramitar sancions. Possibilitat de commutar les sancions per lloguer social. Combatre la precarietat en els diferents sectors vinculats al turisme, creant un segell de qualitat contractual, validat per les organitzacions sindicals.

  9. Impulsar un Pla especial de protecció del comerç de proximitat i d’establiments emblemàtics i tradicionals davant els processos especulatius que s’estan produint a la ciutat. Contenir l’expansió de les grans superfícies i reorientar les polítiques de subvencions per afavorir la diversitat del teixit comercial a la ciutat.

  10. Impulsar la reducció de l’impacte ambiental del turisme. Obligar a mercants i creuers, com demanen la FAVB i altres entitats, a fer servir els carburants menys contaminants. Limitar l’ús d’autocars dins la ciutat i afavorir l’ús del transport públic en l’accés de visitants a zones cèntriques i monumentals.