Som milers de persones com tu transformant Barcelona

La història de Barcelona En Comú

inici
Quan va començar tot?
Barcelona En Comú té la força i la riquesa d'estar integrada per sensibilitats i orígens molt diversos. Des del moviment veïnal, pel dret a l'habitatge, en defensa de la sanitat i l'educació pública, feminista i LGTBI, ecologista o el 15M, fins a la resistència antifranquista. I moltes persones que no havíem participat mai abans en política. Som activistes, professionals de diversos àmbits, joves, migrants, persones grans... que compartim un horitzó comú: que siguin les necessitats i desitjos de la majoria els que donin forma al futur de Barcelona.
2014
Guanyem Barcelona
Creem la plataforma ciutadana “Guanyem Barcelona”, recollim milers de signatures de suport i arribem a un acord amb diversos partits i organitzacions per confluir en un nou espai: Barcelona En Comú. Després d’una campanya molt intensa a peu de carrer, escoltant el veïnat de tots els barris, el 24 de maig de 2015 la història de la nostra ciutat fa un gir inesperat. Guanyem les eleccions i Ada Colau es converteix en la primera dona, activista i de classe treballadora en arribar a l'alcaldia de Barcelona.
2015
Arriba el municipalisme a Barcelona
Des de l'Ajuntament ens posem a treballar per canviar les formes de fer política. Obrim el mandat amb un ambiciós Pla de Xoc creat a través d'un procés participatiu. El seu objectiu és revertir dècades de governs que afavorien els interessos d'uns pocs a costa de retallades per a la majoria social. Posem en marxa polítiques que transformen la ciutat des de la proximitat. Comença una nova etapa.
2016
L'habitatge és un dret
La lluita per l'habitatge és central per a nosaltres. Volem un futur on puguem independitzar-nos, quedar-nos als nostres barris amb vides lliures de lloguers abusius. El nostre Ajuntament és l'administració que més habitatge públic construeix de l'Estat i ha innovat creant mesures pioneres: Unitat Antidesnonaments, tancament de milers de pisos turístics il·legals, obligació als promotors de destinar el 30% de l'obra nova a habitatge social, limitació a la barra lliure dels pisos turístics, sancions històriques a bancs i fons voltors per especular amb el preu dels lloguers.
2016
Aliança antimasclista
Creiem en el feminisme del 99%, transinclusiu i que coprodueix les polítiques públiques amb els col·lectius a qui van dirigides. Barcelona crea la primera Regidoria de Feminismes i LGTBI de tot l'Estat per dur a terme mesures com: multiplicar el pressupost i fer pública la gestió dels serveis contra la violència masclista (SARA, PIADs...); primers centres municipals LGTBI i de Masculinitats d'Europa; Estratègies Feministes d'economia i habitatge, Unitat Municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans (UTEH); Pacte per unes Relacions Lliures i Consentides, primera xarxa pública de cures...
2016
Barcelona, ciutat de barris
És als barris on les persones vivim Barcelona. I per això, volem governar la ciutat des dels barris. Desenvolupem noves formes participatives de fer política amb qui de veritat coneix la ciutat, els i les seves veïnes: Pla de Barris, un pla històric dissenyat amb el veïnat de cada barri que ha multiplicat per tres la inversió a 23 barris i ha situat Barcelona com la gran ciutat amb més inversió social per habitant de l'Estat; Decidim.barcelona, Primers Pressupostos Participatius de la història de Barcelona."
2016
Salut mental, una qüestió col·lectiva
A Barcelona cuidem la salut mental i emocional de forma pública i col·lectiva. Tractem les causes estructurals del malestar a través de les polítiques socials i l'any 2016 creem el Primer Pla de Salut Mental de la història de la ciutat, que posa especial cura en la gent jove: Telèfon d'Escolta i Prevenció del Suïcidi, Konsulta'm (atenció psicològica pública de 12 a 22 anys), Pla de Xoc en Salut Mental post COVID-19, Konsulta'm +22.
2016
La ciutat, per a les persones
La Superilla del Poblenou, fruit d'un procés participatiu amb el veïnat, és la primera de la ciutat, seguida de la de Sant Antoni. Aquí va començar la gran transformació urbana de Barcelona per reduir espai a la contaminació i guanyar-ne per a les persones. Avui està reconeguda per la ONU com a model a seguir i és un espai ple de vida que redueix un 25% la contaminació i augmenta la facturació dels comerços un 30%. La seva expansió no s'atura: a Horta, Hostafrancs, Sant Gervasi, L'Eixample, Camp de l'Arpa, La Sagrera i Bon Pastor.
2017
BCN vs lobbies
Per guanyar la ciutat per a les persones treballem, des del primer dia, per alliberar-la d'allò que l'asfixia: lobbies, turisme massiu, cultura del pelotazo i corrupció. Posem en marxa mesures creatives que dibuixen un nou model basat en el bé comú: Barcelona Energia (la primera elèctrica 100% pública de l'Estat), bústia ètica, clàusules socials en la contractació pública, nova fiscalitat justa, lluita contra l'ampliació de l'aeroport del Prat.
2017
Ciutats Sense Por
Barcelona es constitueix com a punt de trobada internacional per a la reflexió sobre municipalisme, innovació social, feminismes i LGTBI, protecció contra l'emergència climàtica i defensa dels drets socials davant els lobbies. El 2017 celebrem el Municilab i el Fearless Cities i neix així la Xarxa Municipalista Internacional de Ciutats Sense Por que crea aliances entre moviments dels cinc continents. Hem creat espais compartits amb referents com Naomi Klein, Alexandria Ocasio Cortez o Jorge Sharp i moviments com Working Families Party, Ciudad Futura o el Transnational Institute.
2017
Barcelona antiracista
Barcelona és acollidora i reivindica la seva història de riquesa social i cultural i la seva identitat oberta i lliure. Malgrat això, la vida de les persones migrades està travessada per injustícies i desigualtats de les quals tots en som responsables. Des de l'Ajuntament treballem per revertir les dinàmiques racistes de forma global, implicant tots els actors socials: document de veïnatge, Oficina per la No Discriminació, Centre de Recursos en Drets Humans, Investigació i primera multa per racisme immobiliari.
2018
Governar obeint
L'activisme és la força que aconsegueix que la política obeeixi els desitjos de la gent. Barcelona En Comú sempre ha estat i serà un moviment activista. És un orgull que la nostra organització estigui formada per milers de persones que, des dels distints espais de participació, fem que les institucions i els carrers treballin junts i mantinguin una connexió directa amb els nostres veïns i veïnes amb canals com el Porta a Porta. El 2018 el nostre moviment guanya un espai molt important: Joves En Comú, i innova amb formes d'activisme com el Cor Rebel.
2018
Tranformant com cuidem
Omplir Barcelona de vida passa per demanar més drets: al propi temps, a una salut pública integral, a un envelliment digne, el reconeixement del treball de cures... Estem transformant el model de salut, cures i criança de Barcelona, d'un de privat on cada persona afronta aquestes càrregues en solitari a un on els serveis es proporcionen de forma pública i compartida: primer dentista públic gratuït de l'Estat, Espais Familiars, nou model de cures pioner: Barcelona Cuida (acompanyament a persones cuidadores), Concilia (cangur públic) i Vila Veïna (servei públic de cures).
2019
Ada Colau, reelegida com a alcaldessa
El projecte polític posat en marxa l'any 2015 s'enforteix i segueix transformant Barcelona al voltant de tres grans eixos vertebradors: drets socials, feminisme, LGTBI i diversitat i la protecció del futur econòmic i medioambiental davant l'emergència climàtica. Durant aquest mandat, Ada Colau assumeix la vicepresidència de la C40 i és l'única alcaldessa de l'Estat convidada a la COP21.
2020
Ciutat amb mirada d'infant
L'escola i l'espai públic són llocs centrals durant la infància. És on els nostres nens i nenes es relacionen amb l'exterior i on comença la igualtat d'oportunitats. Barcelona viu avui una profunda adaptació urbana i social a la infància perquè deixi d'estar asfixiada pel trànsit i condicionada per les desigualtats i pugui dedicar-se al joc i l'aprenentatge amb llibertat, salut i seguretat: Protegim Les Escoles, Transformem Els Patis, Ciutat Jugable, 42 nous centres escolars en només 8 anys, beques menjador, accés universal a les extraescolars.
2021
Drets Culturals
Si veiem la sanitat o l'educació com un dret, per què la cultura és percebuda com un negoci? La cultura ens fa lliures, ens uneix, ens permet comprendre'ns, forma la nostra memòria col·lectiva, fa caure prejudicis i inventa noves llibertats. Determina, en gran mesura, les possibilitats que existeixen dins d'una societat. A Barcelona impulsem la cultura perquè l'accés a crear-la i gaudir-la estigui garantit per a totes les persones: Filadora Cultura, L'Amor Guanya a l'Odi, Pla de Xoc Cultural, primer Pla de Drets Culturals de l'Estat.
2021
Economia real
El sentit comú ens diu que l'economia és un sistema al servei de les persones, no les persones un sistema al servei de l'economia. Per això, reivindiquem la Renda Bàsica Universal i vam dur a terme una prova pilot pionera de 2017 a 2019. Els anys d'aplicació d'aquest sentit comú han aconseguit guanyar una economia de futur: Barcelona és la ciutat de l'Estat on més baixa l'atur. El Pla Econòmic basat en la convocatòria de feina pública més gran en 40 anys, la reindustrialització, l'impuls al comerç local, la innovació, la cultura, la ciència, la transició verda i la inversió social ja ha creat més de 20.000 llocs de treball de qualitat i preveu crear-ne 100.000 abans de 2030.
2022
Barcelona s'omple de vida
L'espai públic passa del gris al verd i deixa de ser un lloc de pas per convertir-se en un lloc de trobada, plaer i vivència compartida. Barcelona salva el seu propi futur i el del planeta duent a terme els canvis que no només són imprescindibles, sinó urgents: primer Pla Clima (2018), gran salt endavant de la transformació urbana durant el 2022: la ciutat guanyarà 1 milió de m2 com a espai públic per a la vida, el doble de carrils bici i l'estratègica unió del tramvia.
avui
Participa
Seguim escrivint la història de transformació de Barcelona. La gent comuna podem canviar les formes per fer política. Ens queda molt per a fer i et necessitem a tu per fer-ho. Participa amb l'Ada i als milers de persones que transformen Barcelona!

Subscriu-te a la nostra newsletter

    Rep al teu correu tot el que estem fent als barris de Barcelona. Fent click a "Subscriure's", accepto que Barcelona En Comú utilitzi la informació que proporciono per enviar-me actualitat per correu electrònic. Per saber més, consulta la nostra Política de privacitat.

    Com ens organitzem?

    A Barcelona En Comú apostem de manera decidida per la democràcia interna, el treball en xarxa i la intel·ligència col·lectiva.

    Regidors i Regidores

    Aquest és el nostre Grup Municipal.
    Vam néixer com a plataforma ciutadana amb l'objectiu d'entrar a les institucions per a canviar les maneres de fer política. Gràcies a tenir milers de persones al carrer, en els barris i en les organitzacions de base, ho hem aconseguit.

    Ada Colau

    Alcaldessa de Barcelona

    Janet Sanz

    Segona Tinenta d'Alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat

    Laura Pérez

    Quarta Tinenta d'Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI

    Jordi Martí

    Sisè Tinent d'Alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat i Regidor de Presidència i Pressupostos

    Lucía Martín

    Regidora d'Habitatge i Rehabilitació i del districte de Sant Andreu

    Eloi Badia

    Regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica i del districte de Gràcia

    Jordi Rabassa

    Regidor de Memòria Democràtica i del districte de Ciutat Vella

    Marc Serra

    Regidor de Drets de Ciutadania i Participació i del districte de Sants-Montjuïc

    Gemma Tarafa

    Regidora de Salut, Envelliment i Cures

    Pau Gonzàlez Val

    Regidor d'Educació i del districte de l'Eixample

    Direcció executiva

    Bea Martínez Alonso

    Ancor Mesa

    Julia Miralles

    Aitor Hernández Carr

    Tània Corrons Mellado

    Joan Busquet

    Eva Abril Chaigne

    Jordi Martin López

    Com es finança Barcelona En Comú?

    Barcelona en Comú no es finança ni amb bancs ni amb grans corporacions econòmiques. L’organització es finança gràcies al finançament públic corresponent a la seva representació institucional, les aportacions de càrrecs públics, així com les donacions voluntàries de ciutadans i ciutadanes. D’aquesta manera, podem garantir la nostra autonomia i no dependre de ningú més que de la gent comuna.

    A l’apartat de transparència fem pública la documentació de l’organització, els nostres comptes (inversions, despeses, proveïdors i factures) i la documentació comptable.

    Per què va deixar Ada Colau Twitter?

    Ada Colau va deixar Twitter en 2021. La decisió, molt meditada, es pren després de sospesar els aspectes negatius i positius d’aquesta xarxa social cada vegada més allunyada de la reflexió i la crítica constructiva. La violència, els insults i les agressions verbals masclistes, a més de la proliferació de comptes falsos, anònimes i bots amb l’únic objectiu de fer mal, no formen part dels discursos que Barcelona En Comú vol legitimar.

    Ada i Barcelona En Comú prefereixen dedicar el màxim de temps possible a conèixer a fons el teixit social dels barris de Barcelona a través del contacte directe i continuat amb els veïns i veïnes. L’objectiu és poder compartir reflexions entorn de les problemàtiques territorials. Per tot això, l’organització Barcelona En Comú compta amb assemblees territorials en cada barri on participen i decideixen els i les veïnes. A més, l’alcaldessa realitza visites periòdiques als barris per a parlar directament amb els veïns i veïnes, comerciants i entitats de cada barri.

    Si vols saber més sobre les visites en el teu barri que realitza l’alcaldessa de Barcelona, subscriu-te al nostre butlletí d’informació mensual.