El model de ciutat

Barcelona  és una ciutat rica, amb un teixit social i una capacitat creativa excepcionals. És també una ciutat que ha viscut tant l'efervescència i el dinamisme dels primers ajuntaments democràtics com la deriva  privatitzadora i especuladora que s'ha anat imposant amb força les  darreres dècades. No ens podem permetre la dinàmica actual d'un govern  que prepara la pista d'aterratge a grans corporacions que fan enormes beneficis mentre les desigualtats entre la població assoleixen nivells  escandalosos.

Volem  una Barcelona més justa i que faci front a les desigualtats. Volem una  ciutat capdavantera en la rebel·lió democràtica que s’està vivint a tot el Sud d’Europa. Una ciutat que faci valdre la intel·ligència col·lectiva de la seva ciutadania, al temps que té cura dels que hi  viuen i afronta els reptes de la crisi ambiental. Volem una Barcelona  que prevegi tant les emergències més immediates a les que hem de fer front com aquelles accions que ens han de permetre caminar cap a la ciutat que somiem, fruit d'un treball col·lectiu en què tothom tingui un  lloc.

Per caminar cap aquest model de ciutat cal avançar en quatre grans línies d’intervenció:

  • Drets bàsics: Barcelona ha estat sempre una ciutat rebel davant les injustícies. Si volem que segueixi sent una referència en la lluita contra les desigualtats, hem d’impulsar mesures immediates que es plantegin com a horitzó una ciutat on les persones tinguin garantits els drets bàsics per a una vida digna. No podem esperar més. Hem de prioritzar de manera absoluta aquest tema.
  • Canvi de model: Més enllà de les mesures per garantir els drets bàsics de la ciutadania, hem d’apostar també per fer canvis en el model de ciutat. Per aconseguir-ho, cal aturar els processos de privatització, precarització i segregació que s’estan produint, i també impulsar noves pràctiques econòmiques, socials i culturals, més cooperatives i sostenibles.
  • Ciutat per a la vida: Per tal de revertir les distàncies injustes entre barris i persones i fer que la igualtat d'oportunitats sigui una realitat, cal que construïm una ciutat més humana i amable per a tots i totes, independentment de l’edat, el gènere, els orígens i les capacitats. Això exigeix assegurar el dret a l'educació en un sentit ampli, és a dir, més enllà de l'escola, des de la primera infància i al llarg de tota la vida. I passa també per la promoció de la salut i del benestar de proximitat, tant mitjançant serveis sanitaris assequibles i de qualitat com tenint cura del medi ambient i evitant la contaminació i el malbaratament de recursos i d'energia. Tot plegat, dedicant una atenció especial a la gent més gran, un patrimoni humà i cívic valuós del qual cal aprendre i que cal implicar.
  • Democràcia oberta: Garantir drets bàsics, canviar el model de ciutat i conquerir una ciutat per a la vida exigeix un canvi radical en la forma de prendre les decisions, de concebre les institucions i de gestionar la ciutat. Una ciutat intel·ligent és una ciutat que dóna veu a la intel·ligència col·lectiva en la presa de decisions. Per això, necessitem transformar l’Ajuntament, posar fi a les males pràctiques, aplicar més el sentit comú i generar institucions menys burocratitzades i més eficaces per resoldre els problemes concrets de les persones que viuen a Barcelona. Hem de dotar d’un nou sentit i de força conceptes que s'han fet servir de manera massa utilitària o funcional, com participació, transparència, autogestió i control ciutadà.

Precisament  perquè som conscients de les limitacions que viuen els consistoris per causa de les polítiques devastadores imposades per l'Estat i la Comissió Europea creiem que és necessari construir una Barcelona en comú que demostri, tal com ja ho està fent la ciutadania, que sí que hi ha alternativa. Perquè si tenim el poder d'imaginar una altra Barcelona, tenim el poder de transformar-la.