Xavier Trias menysprea el veïnat de Nou Barris i insisteix en governar per uns pocs

La seu del Districte de Nou Barris acull avui un plenari extraordinari sobre pobresa. Aquest plenari arriba tard i malament, més encara després de l’informe triomfalista de la regidora Irma Rognoni, on asegura que les situacions de pobresa que viu la zona s’estan pal·liant. Per aquesta audiència on es parlarà de pobresa en un dels punts més desfavortits de la ciutat, Xavier Trias ha considerat oportú acotar-la en el temps i destinar-hi 90 minuts de la seva agenda. Plantejar així una trobada amb el veïnat és una falta de respecte que reflecteix la manca de sensibilitat social de l'alcalde i el seu desconeixement dels barris que governa.

"Barcelona té recursos i competències suficients per garantir els drets bàsics de tota la població, però falta voluntat política. El govern de Trias té altres prioritats, com les inversions als barris més rics i la Marina de Luxe, i es permet fer discursos triomfalistes mentre a Barcelona es segueixen produint desnonaments, talls de sumministraments, i hi ha milers d'infants sense fer els 3 àpats", ha dit Ada Colau, portaveu de Barcelona En Comú.

Nou Barris té una mitjana d'atur del 18% (en front al 10% de mitjana a la resta de la ciutat), es concentra una mitjana de dos desnonaments diaris (amb la nefasta jornada del passat novembre on es van sumar 15 ordres de desnonament en un únic dia) i compta amb una inversió per càpita inferior a la mitjana de Barcelona, sent 969,16 euros a Nou Barris i, per exemple, més de 2.000 euros a Ciutat Vella. La renda familiar bruta a Nou Barris és del 56 mentre la mitjana a Barcelona és de 100. En aquest context, cal un govern que doni la volta a la situació amb polítiques valentes i escoltant les entitats veïnals i comunitàries que, dia rere dia, lluiten a cada racó del Districte per combatre la misèria.

Les polítiques de CiU han agreujat les desigualtats entre barris i persones

Les polítiques de Xavier Trias han aprofundit la bretxa social a Barcelona i han provocat uns nivells de desigualtat sense precedents els darrers anys a la ciutat. Les dades parlen per sí soles. La diferència entre l’esperança de vida als barris més rics com Pedralbes i els barris més pobres com el Raval són de set anys. L’atur a la Trinitat Nova és 4,6 vegades superior que a Sarrià. Un de cada cinc infants a Barcelona es troba en risc de pobresa. 2.865 viuen en situació de malnutrició.

Xavier Trias ha demostrat al llarg del mandat que governa només per satisfer els interessos dels lobbies mentre que s’oblida de la majoria de la ciutat. Xavier Trias és una alcalde que assisteix quan el criden al Círculo Ecuestre i la Cambra de Comerç però és incapaç de donar la cara a l’Audiència Pública de Turisme o als plens extraordinaris sobre desnonaments i pobresa. La seva política d’inversions prioritza els barris rics i deixa de banda la Barcelona dels barris més desfavorits per la crisi, que només es beneficien de polítiques assistencialistes que no ajuden a crear drets i revertir la situació de pobresa sinó que la cronifiquen. Així doncs, mentre que l’Ajuntament ha desemborsat més de 30 milions en reformes urbanístiques als barris benestants (Avinguda Diagonal, Passeig de Gràcia o Balmes entre d’altres), les ajudes a Nou Barris es xifren, segons dades del mateix consistori, en poc més d’1 milió durant el 2014, coincidint amb la proximitat dels comicis municipals.

Barcelona en Comú vol governar per a tota la ciutat

Barcelona En Comú no vol un govern per minories privilegiades. Vol governar per a les persones i els barris amb més dificultats, per al conjunt d’habitants de la ciutat que han vist com la crisi econòmica i les polítiques d’austeritat han minvat el seu poder adquisitiu i també pels barcelonins i barcelonines que han hagut de marxar de la ciutat. No ens podem permetre que en pocs quilòmetres hi hagi desigualtats inacceptables en nivells de renda o atur, però també en nivells d’educació, estat dels habitatges o extensió de superfícies de zona verda. Una ciutat desigual és una ciutat menys cohesionada i és una ciutat que posa en perill el seu desenvolupament econòmic a mig i llarg termini.

Barcelona té prou recursos per fer front a les desigualtats i per convertir-se en una referència del que significa viure bé, en comú, amb respecte pels altres i per l’entorn. Per aprofitar-los, cal un Govern valent i creïble, capaç de fer front als grups de poder que avantposen els seus interessos particulars als de la majoria i de fer valdre la intel·ligència col·lectiva de la gent i dels barris.

És per això que Barcelona En Comú ha presentat el seu Pla de Xoc per als primers mesos de mandat. 30 mesures ambicioses i factibles alhora per demostrar que revertir la situació de desigualtat que viu la ciutat és qüestió de voluntat política i no de manca de recursos, com esgrimeix sovint el govern de CiU.

Per combatre la Barcelona desigual i injusta, cal fer net. Cal acabar amb la política de privatitzacions irresponsables i de descapitalització de l’Ajuntament del Govern Trias i amb els privilegis que s´han generat en aquests anys. Això ens permetrà crear ocupació sostenible, impulsar un model productiu social i ambientalment més just i garantir drets socials bàsics a tots els barcelonins i barcelonins.