Sobre els drets de les persones trans

En els últims dies hem assistit a una forta polèmica en relació al document intern del PSOE "Argumentos contra las teorías que niegan la realidad de las mujeres". Des de Barcelona en Comú i el seu Eix de Feminismes i LGTBI volem compartir algunes reflexions al respecte i explicitar la nostra postura.

Els avenços que s'han aconseguit, gràcies a dècades de lluita per l'alliberament sexual i de gènere, han impregnat i format part del moviment feminista des dels seus inicis: de les lluites contra la Llei de Perillositat Social a finals dels anys 70, passant pels pitjors anys de la crisi de la sida o les reivindicacions dels grups de lesbianes feministes que van sorgir durant els 80 arrel del moviment feminista, al recent moviment per la despatologització trans o les actuals propostes queer i transfeministes. La buscada divisió feminisme/LGTBI és un fals dilema i promou un enfrontament innecessari. La conquestes feministes són també conquestes per al moviment LGTBI i, en concret, per a les persones trans. De la mateixa manera, un feminisme que no aconsegueixi integrar i fer seva la crítica a l'heterosexualitat obligatòria o als el binarisme de gènere es quedarà a mig camí en el qüestionament de l'ordre patriarcal i capitalista.

Darrere del document del PSOE no només es constata l'aposta per un feminisme excloent pel que fa als drets de les persones LGTBI. En concret, s’observa també una discussió sobre quins han de ser els requisits que han de complir les persones trans per accedir al canvi de menció de sexe i nom al DNI, és a dir, al reconeixement de la seva identitat i, per tant, a gran part dels seus drets de ciutadania.

Aquests criteris es van establir per primera vegada a l'Estat espanyol el 2007 mitjançant una llei aprovada pel PSOE, i exigien dos requisits obligatoris perquè les persones trans poguessin tramitar el canvi de nom i sexe en la seva documentació: un diagnòstic de disfòria de gènere i dos anys de tractament hormonal. Aquesta llei va ser un punt d'inflexió per dues raons contradictòries: suposava un gran avenç perquè acabava amb l'exigència de la cirurgia genital, però alhora, una important derrota perquè instaurava oficialment que el reconeixement de les persones trans passava per catalogar-les com a persones amb un trastorn mental.

En l'última dècada, el moviment trans ha lliurat una autèntica reivindicació per visibilitzar la patologització de les identitats trans i denunciar que aquesta llei era discriminatòria. I des de llavors, el PSOE ha fet diversos gestos per sortir del marc patologitzador i ha anat desenvolupant iniciatives que estableixen que la declaració d'una persona trans conforme desitja el canvi del seu nom en la documentació és suficient. La persona trans deixa d'haver de passar per un procés d'avaluació i se li reconeix la capacitat d'agència per a decidir lliurement el seu nom i la seva identitat de gènere. És el que ha estat denominat autodeterminació de gènere, i el PSOE ha votat a favor de totes aquestes lleis.

I és que, en l'última dècada, el PSOE també ha aprovat legislacions autonòmiques que estableixen l'autodeterminació del nom i la identitat de gènere. Mentre, a nivell estatal, el 2008 va aprovar una instrucció que anul·la els requisits de la llei de l'any 2007 i estableix que només cal una declaració al Registre Civil conforme es desitja el canvi de nom en els documents oficials. Aquesta fórmula ha estat adoptada per diversos països com Argentina (2012), Dinamarca (2014), Malta (2015) o Noruega (2016).

Seguint aquesta lògica, el compromís del PSOE en el seu pacte de govern de coalició amb Unidas Podemos estableix també l'aprovació d'una Llei Trans que esdevingui una nova legislació la Instrucció de l'2018.

L’argumentari del PSOE fet públic recentment que afirma que està en contra de l'autodeterminació de gènere de les persones trans no és només desconcertant, sinó d'una enorme incoherència política amb la seva trajectòria dels últims anys. I, sens dubte, l'argument que aquesta modificació dels requisits atempta contra els drets de les dones i pot suposar un risc per a les polítiques d'igualtat és difícilment justificable. Però constatem també que aquest debat intern no és només una qüestió del partit sinó també una tensió que recorre el debat feminista a l'Estat espanyol, que ha escalat fins a esdevenir un conflicte bel·ligerant i amb un soroll de fons que dificulta l'escolta i comprensió mútua.

Sota el nostre punt de vista, el debat que tenim davant és d'una enorme complexitat i s'han d'escoltar tots els arguments per poder construir el millor marc possible en el qual desenvolupar els drets de les persones trans des d'una perspectiva feminista. Amb això volem dir que, tot i que no compartim les preocupacions que assenyala l'argumentari del PSOE, pensem que cal una proposta política que les abordi i els doni resposta amb complexitat. Apel·lem, per tant, a la responsabilitat de no atiar fantasmes promovent l'hostilitat entre moviments que sumen i van de la mà en la defensa dels drets i llibertats de totes les persones.

Finalment, ens sembla urgent que el PSOE aclareixi la seva postura en relació a la qüestió concreta del canvi en la documentació de les persones trans. Quina és la seva proposta en relació als requisits que, segons el partit, han de complir les persones trans per poder modificar el seu DNI? No calen més argumentaris, calen respostes clarificadores. El PSOE, que va condemnar durant anys a les persones trans a fer tractaments psiquiàtrics per modificar el seu DNI, té l'oportunitat de restaurar aquesta discriminació. Semblava que havia incorporat una perspectiva de drets i autonomia per a les persones trans, però en els últims dies molts i moltes ens preguntem si és que torna a estar sobre la taula que la gent trans s’hagi de sotmetre a processos d'avaluació del seu gènere. Per descomptat, si això és així, ens trobaran davant.