"La nova llei de l’audiovisual només respon a les exigències del duopoli televisiu i les grans plataformes"

L'Eix del Dret a la Informació i la Comunicació de Barcelona en Comú se suma "als moviments de protesta dels productors independents, dels mitjans privats que consideren que la informació és un servei públic i dels professionals que lluiten per evitar que el sector quedi en mans del duopoli televisiu i les grans plataformes de streaming"

El projecte de la Llei General de Comunicació Audiovisual, que el Congrés va aprovar la setmana passada gràcies a l’abstenció del PP, només respon a les exigències del duopoli televisiu i dels lobbies empresarials. És un projecte d’enormes repercussions que s’ha tramitat de manera gairebé clandestina i no atén el propòsit formal d’aplicar a la legislació espanyola la directiva europea que exigeix protegir la diversitat del sector audiovisual.

El projecte facilita que les empreses associades a Atresmedia i Mediaset i a les grans plataformes globals puguin produir continguts dins de la quota obligatòria reservada fins ara als productors independents. Aquest canvi en l’avantprojecte, introduït a última hora pel PSOE sense comptar amb el seu soci de govern, condemna a la inestabilitat i fins i tot la desaparició els centenars d’empreses del sector efectivament independents. Però no únicament això. La nova llei:

○ Converteix el ”servei públic essencial” de les lleis anteriors en “servei d’interès econòmic general”.

○ Elimina les iniciatives socials en l’àmbit audiovisual i impedeix un repartiment equitatiu de llicències entre els serveis públics, els operadors privats i els mitjans comunitaris.

○ No admet la creació d’una autoritat audiovisual independent com la que tenen tots els països del nostre entorn i deixa en mans del mercat, és a dir, del duopoli televisiu, les grans plataformes i la Comissió Nacional dels Mercats i la Comunicació (CNMC), la regulació efectiva del sector.

○ Permet la privatització i fins i tot l’eliminació del servei públic audiovisual de les comunitats autònomes.

○ No garanteix el finançament de RTVE ni del conjunt d’operadors del servei públic, inclosa l’agència EFE.

○ Permet la saturació publicitària tant al canals de televisió en obert com als de pagament.

○ Deixa de banda els drets laborals de les persones que treballen al sector en condicions cada cop més precàries.

Per aquestes raons, l’eix del Dret a la Informació i la Comunicació de Barcelona en Comú expressa la seva preocupació pel contingut del projecte de llei, que en alguns punts fins i tot empitjora les lleis del 2010 i del 2012 —proposades, respectivament, pel PSOE i el PP—, i se suma als moviments de protesta dels productors independents, dels mitjans privats que consideren que la informació és un servei públic i dels professionals que lluiten per evitar que el sector quedi en mans del duopoli televisiu i les gran plataformes de streaming.