La incapacitat de l’Estat per tramitar la documentació dels migrants posa en risc la feina i la vida diària de milers de persones

No cal dir, perquè és prou conegut, que la situació de moltes, moltíssimes, persones migrants ja era tremendament difícil i que des de la declaració de la pandèmia ho és encara més. Tanmateix, hi ha diversos aspectes d’aquesta situació que solen ser poc coneguts pel públic en general. Per exemple, a Barcelona resulta pràcticament impossible aconseguir una cita prèvia, condició imprescindible per fer qualsevol tràmit d’estrangeria, com podria ser sol·licitar o renovar un permís, o obtenir una autorització de retorn en el cas d’haver de visitar un parent malalt al país d’origen.

El motiu principal de la manca de cites és la falta de personal per atendre el volum de la demanda. És un problema crònic, agreujat per les mesures contra el coronavirus, que l’administració de l'Estat no ha volgut resoldre. Però n’hi ha també una altra causa, derivada justament de l’escassetat de cites disponibles i que l’exacerba. Tan bon punt que les poques cites es posen a disposició del públic cada matí a través d’Internet, hi ha qui es dedica de forma sistemàtica, amb mètodes més o menys sofisticats, a acaparar-les i a vendre-les a les persones que realment les necessiten i que, en la seva desesperació, es veuen així obligades a pagar fins a 200€. Val la pena repetir-ho: dos cents euros només per poder fer un tràmit!

I no és pas un fet aïllat. Els obstacles, gairebé infranquejables per bona part de la gent, que la Llei d’Estrangeria, el seu Reglament i la burocràcia corresponent posen en el camí de les persones migrades, creen les condicions per a tot tipus de negocis a diferents escales: 150 o 200€ per poder empadronar-te a l’adreça on vius de rellogat; 3.000€ o més pel certificat d’espanyol com a llengua estrangera (DELE A2) per accedir a la nacionalitat; o fins a 12.000€ per un contracte de treball per poder regularitzar-te. Una simple flexibilització d’alguns requisits faria la vida més suportable a molta gent i, de pas, eliminaria la raó de ser d’aquestes “màfies”.

I els joves extrangers extutelats per la Generalitat?

Cal parlar també d’un col·lectiu especialment vulnerable: els menors sense referents en el país que han estat tutelats per la Generalitat. Milers de joves estrangers vaguen sols o aplegats a la recerca de menjar, feina o aixopluc per les principals ciutats catalanes, molts d’ells a Barcelona. Fins i tot els que tenien una autorització de residència troben que no la poden renovar perquè no disposen de mitjans propis, requisit impossible si no poden treballar. Així són condemnats a l’exclusió social i a ser utilitzats per l’extrema dreta per a provocar la por.

Ells formen part de la gran quantitat de persones “sense papers”, veïns nostres als que la Llei d’Estrangeria converteix en una nova classe de persones pràcticament sense drets ni recursos que trenca la igualtat de drets per a tothom per la que tan hem estat lluitant des de fa segles. Algunes d’elles pensaven que el nou govern dit “progressista” vindria en el seu ajut, però malauradament no ha estat així. I per últim, però no menys important, les persones sol·licitants d’asil, bloquejades i desesperançades, siguin aquí o a Grècia, tenen dret a ser acollides tal com ho diuen els convenis internacionals. En conseqüència, la UE ha d’obrir les fronteres i assolir aquest deure amb orgull i de manera solidària. És per tots aquests motius, però concentrant-nos primer en el bloqueig de les cites prèvies que s’està plantejant una mobilització a Barcelona al final d’aquest mes. El dia 15 de setembre es va fer una reunió de diferents col·lectius en la que es van convocar mobilitzacions: el dissabte 26 de setembre a les 13 h a Cornella davant de l’oficina del Registre Civil (C/ Can Rosés 1 i altre el dilluns 28 de setembre a Barcelona a les 9h davant la comissaria Policia Nacional de la Rambla Guipúscoa, lloc on els migrants han d'acudir per a prendre les emprentes digitals.

L’Eix de Migracions i Refugi de BComú s’ofereix a col·laborar amb tots els col·lectius i entitats que lluiten pels drets dels migrants que vulguin contribuir a l’èxit d’aquesta iniciativa i de moltes altres que caldrà fer. La negació o les retallades permanents als drets de ciutadania que venen patint les persones immigrades en els darrers anys, no s’aturen malgrat les protestes. Es per això que tenim la voluntat de continuar treballant per articular una plataforma unitària amb la màxima capacitat de convocatòria. Proposem fer actes conjunts per: difondre informació sobre la situació real de la immigració; organitzar debats sobre aquestes qüestions; participar en els preparatius polítics i logístics de les mobilitzacions, estendre les convocatòries per les xarxes i, si la situació sanitària ho permet, també amb grans mobilitzacions als carrers.