Gerardo Pisarello: «Els processos constituents de Bolívia i Xile han estat exemplars i ara cal reconstituir les majories»

El diputat dels comuns ha presentat l’acte organitzat per la comissió d’Internacional de Bcomú, on la diputada maputxe Ericka Ñanco, el cònsol bolivià Martín Bazurco i representants de ‘Chile Despertó’ han explicat les recents lluites per la justícia i la igualtat als seus països

El diputat d’En Comú Podem al Congrés, Gerardo Pisarello, ha presentat aquest divendres l’acte de Barcelona en Comú ‘Processos Constituents i el futur d’Amèrica Llatina’, emmarcat dins del cicle ‘Districte Global’ on s’analitza la realitat sociopolítica d’altres països i que en aquesta ocasió ha tractat sobre l’onada democràtica recent a Bolívia i Xile. Un acte que ha omplert la seu de Barcelona en Comú d’activistes i gent de les comunitats boliviana i xilena que viuen a Catalunya i que ha estat conduït per la consellera de BComú a Sant Andreu, la boliviana Ruth Ana Gabriel Zarco.

Pisarello ha agraït la participació online d’Ericka Ñanco, líder maputxe feminista i diputada de la República de Xile, així com la presència de Martín Bazurco, cònsol de Bolívia a Barcelona, i de les activistes xilenes residents a la ciutat, membres de l’assemblea ‘Chile Despertó’. El diputat dels comuns ha destacat que «el sur resisteix» fa molts anys i que les lluites més recents a Amèrica Llatina ens han ensenyat «un camí de dignitat» front els atacs dels poderosos, en referència als «processos exemplars» portats a terme a Bolívia i Xile.

En el cas de Bolívia, Pisarello ha recordat les lluites iniciades el 2006 contra la privatització de l’aigua i la mobilització popular que va aconseguir tombar un govern de dretes i guanyar un estat plurinacional a partir de la convocatòria d’una assemblea constituent, que es va marcar com objectiu revertir l’analfabetisme i la desigualtat. Aquest procés constituent va topar amb la reacció boliviana, que va acabar propiciant un cop d’estat «terrible» en paraules del diputat dels comuns, que ha retret que en el nostre país «molta gent va mirar cap una altra banda», com li van fer arribar bolivians exiliats. Malgrat tot, «el poble mobilitzat va aconseguir revertir el cop en poc temps» ha afegit Pisarello.

Pel que fa al cas de Xile, l’experiència constituent és posterior a l’onada de governs progressistes del 2000 a Amèrica Llatina. «Xile va despertar per fi de la mà dels joves, dels estudiants de secundària i universitaris, dels pobles maputxes…». Segons Pisarello el «gran esclat social xilè aconsegueix una cosa estranya: no tomba el govern de la dreta en un primer moment, però aconsegueix arrencar-li un procés constituent que convoca el referèndum per una nova Constitució» amb el suport de prop del 80% de la ciutadania però amb la dreta governant i controlant els temps de la Convenció Constituent, negant-li els recursos i posant-hi en contra els mitjans de comunicació per lligar de mans el procés perquè fracassés.

En resum, Pisarello ha recalcat el missatge que ens deixa cop d’estat a Bolívia i que a Xile es presentés a les eleccions un candidat que es declarava hereter del dictador Pinochet: cal organització i articulació social per aprofundir en els canvis constituents i derrotar l’extrema dreta. «Aquests processos han estat un gran exemple i ara cal reconstituir les majories. El sur ens ha ensenyat molt i tenim molt a aprendre de Xile i Bolívia, allà i també aquí amb les companyes que treballen als nostres barris i ens han portat aquesta força per fer també el que hem de fer aquí», ha conclòs el diputat.

Martín Bazurco, cònsol de Bolívia a Barcelona, ha rememorat l’inici del procés constituent bolivià al 2000, quan la mobilització dels sectors populars posen en evidència «les fissures socials del model neoliberal imperant i la seva decadència». Bazurco ha explicat que nous actors van substituir els sindicats derrotats el 1985, reclamant els drets dels pobles indígenes i plantejant la batalla per l’aigua. Aquests sectors populars van posar en primer pla «una crítica profunda a l’estat colonial, generant propostes pel sentit comú dominant, per organitzar la societat i construir un nou estat plurinacional on estar inclosos». A partir d’aquí, guanyen les eleccions amb «un projecte de ciutadania i d’estat plurinacional, que no emergeix d’una assemblea sinó que es gesta en la lluita quotidiana i se sembra en l’imaginari popular de les bolivianes», ha recalcat el cònsol. Això va donar fruit a l’Assemblea Constituent per refundar el país. I des de llavors la dreta no ha parat de posar traves al procés amb campanyes de desinformació i un cop d’estat. Bazurco ha valorat la fortalesa de les organitzacions socials per revertir aquest cop a les urnes i no amb la violència. I ha acabat dient que ara Bolívia està en l’etapa de «concretar l’estat plurinacional i construir una comunitat gran amb tota la diversitat», sabent que «tocar els privilegis de l’època colonial és un greuge pels poderosos i els racistes».

Arribat el torn d’Ericka Ñanco, la diputada de la regió Araucània i feminista maputxe ha coincidit que en el cas del procés xilè i la recent derrota en la votació de la nova Constitució, sorgida d’una Convenció Constitucional paritària i amb representació dels pobles originaris, tampoc va ser ben rebut per part de la dreta més dura, que ha agitat la por a través dels mitjans de comunicació, mentint sobre les expropiacions que suposaria aprovar la nova carta magna i instal·lant la idea que la plurinacionalitat dividiria el país, visibilitzant segons Ñanco el racisme que perviu a la societat xilena.

Per a la diputada maputxe la proposta de nova Constitució ha estat «feta per i per al poble» i haver perdut el referèndum és «un desafiament per aixecar el procés constituent de manera més democràtica i fer de Xile un estat garant de drets», després de la gran efervescència social que va quedar aturada durant la pandèmia. Ñanco ha destacat que aconseguir una nova Constitució és «un deute històric» i que ara s’ha de donar la batalla al Congrés per garantir-la, en una cambra de 155 membres on mai havien tingut representació els pobles originaris i ara hi són dues dones maputxes, que també reclamen les terres de la seva comunitat arrabassades i colonitzades històricament en el mal anomenat conflicte maputxe.

La diputada i activista s’ha acomiadat convençuda que «el gran desafiament és seguir treballant units per garantir que Xile sigui un país més just i igualitari».