BComú denuncia la situació de risc i vulnerabilitat de les persones ingressades en les residències de Catalunya

A causa de la situació de risc i vulnerabilitat en què es troben les persones ingressades en residències, i davant els pronunciaments de moviments socials com la Coordinadora 5 + 1, Barcelona en Comú vol expressar la seva postura en el següent comunicat.

La situació viscuda per la crisi de la pandèmia de COVID-19 en les residències ha estat dramàtica. La incidència de la COVID-19 en aquests centres ha sigut molt elevada així com l’augment de la mortalitat de les persones residents. A finals de març, davant la situació cada dia més tràgica i la incapacitat de la Generalitat per coordinar i liderar una resposta eficaç i immediata es va a iniciar, per iniciativa de l’Ajuntament, la coordinació entre el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), el Consorci de Serveis Socials de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona per paliar els efectes de la COVID-19 en les residències geriàtriques, de persones amb problemes de salut mental i amb discapacitats, i es va crear una oficina tècnica conjunta. L’Ajuntament, malgrat no ser la seva competència, davant l’extraordinària situació viscuda s'ha vist obligat a buscar la col·laboració de forma decidida en les residències i posar a la seva disposició tots els recursos necessaris. La greu situació de crisi i de manca de governança ha provocat el canvi de titularitat de les residències, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

No obstant, això volem remarcar que, si bé s’ha ampliat l’atenció sanitària amb l’important esforç dels equips d’atenció primària que, conjuntament amb el treball del personal de les residències (infermeres, auxiliars, gerocultores, fisioterapeutes, personal de neteja, etc.) estan fent una important tasca de prevenció i d’atenció a les persones residents, encara s’estan produint situacions que considerem disfuncionals i molt greus, algunes d’elles provinents amb anterioritat a la pandèmia.

La manca de personal per atendre amb qualitat a les persones residents s’ha vist agreujada pel pas de part d’aquest personal a d’altres sectors com a conseqüència de les precàries condicions laborals a les residències. El Parlament va aprovar al juliol (amb els vots en contra de JxCat i ERC) l’augment del nombre de persones treballadores a les residències i l’augment del seu salari mínim. Des l’Ajuntament de Barcelona s’han aplicat aquests augments a totes les persones treballadores municipals de les quatre residències de la seva titularitat. Sis mesos després, a la resta de residències de la Generalitat no s’ha vist augmentat el nombre de treballadores, tal com s’havia acordat.

En algunes residències, de manera il.legal, encara hi ha habitacions amb més de dos residents (3-4...). Aquesta situació no s’ha revertit amb la pandèmia malgrat s’estan  produït contagis entre les persones que les ocupen, que alhora són focus d’infecció per a la resta de persones i treballadors del centre residencial. Cal que la Generalitat faci complir la normativa i s’anul·lin d'immediat aquest tipus de dormitoris on alguns dels residents coincideixen la major part d’hores.

Els efectes de deteriorament físic i psíquic s’estan produint encara, ja que moltes de les activitats terapèutiques (fisioteràpia, teràpia ocupacional, psicologia,...) que tenien els residents amb anterioritat a la pandèmia, ja fos dins o fora dels centres, no s’estan duent a terme pels confinaments que encara s’estan produint. Això està influint molt negativament en la seva funcionalitat i autonomia, en la seva salut mental i en la seva vida social, i les seqüeles poden ser irreversibles en alguns casos. Caldria afavorir la incorporació o ampliació del personal específic per a que es puguin recuperar aquestes activitats terapèutiques.

És imprescindible que el Departament de Salut faci també seguiment de la situació de cada centre residencial per verificar el compliment de la legislació i els protocols per part de les empreses gestores. Exigim a la Generalitat que posi en marxa mesures d’auditoria de les activitats contractades amb els diferents proveedores, i estableix un sistema que permeti sancionar aquelles que no compleixen amb els  projectes mitjançant els quals varen aconseguir les concessions.

Creiem que els familiars també han de poder fer el seguiment de la situació a través del Consell de participació de cada centre, necessari a totes les residències gestionades amb diners públics, ja siguin de titularitat pròpia de l’administració, col.laboradores o amb places concertades. Els propis usuaris, els seus familiars, les associacions de veïns i les entitats  del barri han de poder participar amb poder de decisió tal com marca la normativa. Exigim que la Generalitat legisli el dret de la ciutadania a co-decidir com desenvolupar el sistema públic de salut, per a evitar que estigui al servei d’interessos principalment econòmics.

És evident que la crisi sanitària ha fet evident les conseqüències de les retallades dels darrers anys en el camp social i sanitari del Govern i ha visibilitzat el fracàs del model de residències. Aixì que necessitem una tasca important de reflexió sobre el nou model residencial i la participació de la ciutadania en la seva gestió i control. Un nou model de cures de les persones dependents que posi al centre les seves necessitats personals i col.lectives i garanteixi el seu dret a una vida digna.

Però entretant cal fer tot el que calgui per a que la vida d’aquestes persones sigui realment digna i saludable i puguin disposar de totes aquelles atencions a les qula tenen dret com a ciutadans de ple dret que són: no abandonar-los en soledat; brindar-los l'atenció sanitària;  que totes les residències passin a ser ateses per la sanitat pública i que aquesta hi continuï després de la pandèmia de manera permanent; garantir, de forma urgent, els recursos necessaris tant humans com materials per dotar  les residències públiques de la qualitat de servei que la societat requereix i exigir-los també a les residències privades.