Barcelona En Comú proposa una gestió pública de la cultura que prioritzi l’accés sobre el rèdit econòmic

Barcelona En Comú (BComú) rebutja una gestió de la cultura entesa només com a recurs de desenvolupament econòmic i proposa una gestió de la cultura com a bé comú, és a dir, com a un dret de tothom que pugui donar peu a construir un model de ciutat més just, més plural i més democràtic. En aquest sentit, la gestió pública ha de deixar de ser un dispositiu administrador de control i producció de cultura per ser un sistema mediador amb la ciutadania. Es tracta de passar d’administrar la cultura des de dalt per governar dialogant i facilitant-ne la gestió des de baix, des de la ciutadania.

Així es va debatre ahir al Casinet d’Hostrafrancs on més d’un centenar de persones van participar a la segona jornada de debats sobre Cultura en Comú que organitza l’eix de Cultura de BComú, aquesta ocasió per formular entre tots i totes propostes encaminades a afavorir l’accés ciutadà a la cultura que defineixi el canvi cultural a la ciutat de Barcelona. Berta Sureda, candidata a la llista de BComú i gestora cultural, va defensar una “nova institucionalitat i gestió comunitària de la cultura que inclogui al teixit cultural de base i la ciutadania”.Tambéva demanar una “redistribució dels recursos i la producció cultural que elimini la concentració en les grans infraestructures”. Els també candidats a l’Ajuntament de Barcelona per la llista de Barcelona En Comú, Gerardo Pisarello i la Gala Pin, van participar en l’acte tot demanant l’entrada de la ciutadania en la gestió de les institucions culturals.

La jornada es va dividir en tres taules rodones de discussió, amb la participació de professionals de diferents branques de la cultura barcelonina, on es va reflexionar sobre les grans infraestructures, equipaments i esdeveniments culturals; la gestió col·lectiva d’arxius i patrimonis; i les estructures de proximitat de la ciutat.

D’aquesta manera, es va advocar per democratitzar l’accés, descentralitzar i restablir la funció social dels equipaments i esdeveniments culturals de la ciutat per avançar cap a un model cultural democràtic i ciutadà, no enfocat en atraure inversions i turisme sinó en les necessitats comunes. En aquesta línia, es va demanar trencar la centralització i opacitat dels arxius i patrimonis públics, i evitar l’homogeneïtzació dels relats de la memòria col·lectiva en només discursos oficials. BComú, en consonància, creu necessari repensar models i mesures per reconèixer, acompanyar i visibilitzar tots aquests patrimonis de forma col·lectiva, comunitària i democràtica. Obrir, per tant, el patrimoni cultural a la gestió ciutadana.

Pel que fa a la cultura de proximitat, es va requerir anar més enllà d’una noció geogràfica o de continguts del terme per refermar la defensa que propugna BComú de la gestió col·lectiva, participativa i de democràcia directa tant dels espais com dels equipaments i projectes culturals, com fan iniciatives com la Plataforma de Gestió Ciutadana. Així mateix, durant la jornada es va plantejar la necessitat de redefinir el paper de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) com un espai de mediació i d’escolta, i no de control de l’activitat cultural. En definitiva, fer efectiva la participació directa de la ciutadania en els espais culturals de la ciutat.