Barcelona En Comú interpel·la les autoritats espanyoles i catalanes perquè es pronunciïn sobre l’acceptació del nou cònsol mexicà a Barcelona, vinculat amb el narcotràfic i la corrupció

El passat 19 d’octubre va prendre possessió del seu càrrec com a nou cònsol de Mèxic a Barcelona Fidel Herrera Beltrán, que va ser governador de l’estat de Veracruz entre el 2004 i el 2010. En aquest període va rebre diverses denúncies per suposades connexions amb el grup delictiu Zetas, organització criminal que practica el tràfic de drogues i persones, segrestos i homicidis, entre d’altres.

Durant el seu mandat es van donar les taxes més importants de desaparicions de migrants a Veracruz, a més de la repressió absoluta de periodistes i professionals de la informació, que també van patir desaparicions forçoses (encara no resoltes) com a conseqüència de les seves investigacions i denúncies tant de l’exgovernador com dels vincles entre l’Estat i les xarxes mafioses de narcotràfic.

Com ja es recollia en el comunicat de BComú del 5 d’agost, de condemna dels assassinats de cinc persones entre les quals el fotoperiodista Rubén Espinosa i l’activista del moviment YoSoy132 Nadia Vera, s’estima que des de l’any 2000 a Veracruz s'han assassinat 16 periodistes, n'han desaparegut 4 i 37 s’han desplaçat tement per la seva seguretat.

Barcelona ha estat sempre una ciutat d’acollida per a aquelles persones que han lluitat pels drets humans i la llibertat d’expressió a Mèxic i que han volgut denunciar els estrets vincles entre les organitzacions criminals i narcotraficants i l’estat mexicà. El nomenament del cònsol mexicà a Barcelona no hauria de poder provocar alarma i preocupació entre la població mexicana de la nostra ciutat ni posar en perill la seva tasca reivindicativa i solidària amb el seu poble.

Per tot això, Barcelona En Comú posa en qüestió la decisió de les autoritats competents d’acceptar el nomenament del senyor Fidel Herrera Beltrán, i insta aquestes autoritats a explicar públicament els motius de la seva acceptació, així com a revisar els acords presos en matèria diplomàtica i que representen el suport a un estat que no només deixa de vetllar pel bé comú de la seva ciutadania, sinó que la fa desaparèixer de forma forçada per interessos privats i criminals.