Barcelona En Comú dóna suport a la iniciativa ZOOXXI

Barcelona En Comú dóna suport a la iniciativa ciutadana que fa una proposta de canvi paradigmàtic en el model de zoo a la ciutat de Barcelona: la iniciativa ZOOXXI.

Aquesta iniciativa va ser la tercera més votada en el procés participatiu de Decidim Barcelona, i suposa un avanç per a la ciutat de Barcelona al desenvolupar una ètica de la cura, no només aplicada sobre els éssers humans, sinó sobre els animals no-humans amb qui compartim l’existència.
Assumint que el “benestarisme” és necessari però no suficient, i que l’opció de tancar el zoo és poc realista (sobretot per la manca de capacitat d’absorció d’animals per part de santuaris), la iniciativa ZOOXXI proposa caminar cap a un canvi paradigmàtic de model de zoo. Aquest canvi de model consistiria en aprofitar els equipaments logístics existents per impulsar una connexió profunda amb la resta del món animal, on el zoo sigui:

1) un zoo més autòcton que ofereixi un espai de refugi per als animals confiscats, ferits o rescatats amb programes de reintroducció.

2) un zoo més ètic, on es freni la reproducció d’animals exòtics al zoo i s’enviïn a santuaris tots els que es pugui.

3) un zoo que explori experiències educatives immersives alternatives al captiveri d’animals.

4) un zoo que contribueixi als plans de conservació de les espècies als seus propis hàbitats, que presti atenció també al nivell d’individu i que aprofiti aquestes iniciatives per nodrir les experiències educatives immersives.

5) un zoo més transparent i democràtic.

6) un zoo on també hi hagi un centre d’adopció d’animals domèstics.

El zoo actual a la ciutat de Barcelona encarna una institució anacrònica, hereva d’un passat colonial, que necessita replantejar-se radicalment. Al cor de la problemàtica dels zoos hi rau la ineludible qüestió moral sobre tenir una col·lecció d’animals apartats dels seus hàbitats, engabiats i exhibits al bell mig de la ciutat, l’existència dels quals se supedita a satisfer el desig i la curiositat humana. Malgrat els limitats plans de conservació existents al zoo -desenvolupats com a resposta a les crítiques històriques a aquestes institucions-, a la pràctica el zoo és un centre de confinament per a animals, on aquests són obligats a viure en unes condicions que difícilment poden satisfer les seves necessitats físiques i emocionals, així com desenvolupar els seus interessos propis per tenir una vida plena. No obstant això, cal també reconèixer la contribució pedagògica del zoo com un espai urbà en el qual potencialment tenen lloc experiències personals significatives relatives a la connexió i l’aprenentatge sobre la resta dels animals amb qui compartim el planeta.