Barcelona en Comú celebra que es faci justícia a Bolívia: Jeanine Añez condemnada a 10 anys pel cop d’estat, juntament amb els responsables militar i policial

Barcelona en Comú celebrem la decisió de la justícia boliviana que, aquest 11 de juny, ha sentenciat a 10 anys de presó a l’exsenadora Jeanine Añez, a l’excomandant de les forces armades, William Kaliman, i a l’excomandant de la policia, Vladimir Yuri Calderón, como responsables del cop d’estat posterior a les eleccions celebrades en el país el 20 d’octubre de 2019.

Considerem que la sentència contra Jeanine Añez és una fita històrica i un pas endavant en la lluita contra la impunitat a Bolívia i per a què totes les víctimes del cop obtinguin justícia i reparació. La sentència reforça l’estat democràtic de dret i deixa clar que es jutjarà degudament a qualsevol que vulneri la Constitució i els reglaments de l’Assemblea Legislativa Plurinacional.

En aquest sentit, la sentència obre la possibilitat de jutjar als autors materials i intel·lectuals del cop d’estat, així com a aquells que van incitar a perpetrar violacions dels drets humans durant la dictadura d’Añez. De moment, 4 membres de les forces armades també han estat condemnats a penes de presó d’entre 2 i 4 anys per incompliment de deures.

No podem oblidar que van ser els grups opositors de la dreta els que van instal·lar a la societat boliviana la idea de què la victòria d’Evo Morales a les eleccions de 2019 va ser fraudulenta. I que aquest argument, que s’ha demostrat fals, va ser sustentat sibilinament per Luis Almagro, secretari general de l’OEA (Organització dels Estats Americans), desfermant una onada de violència política nacional. Es van incendiar Tribunals Departamentals, van amenaçar i agredir a autoritats i dirigents del MAS-IPSP, i van segrestar i donar ultimàtums als seus familiars, a molts dels quals els hi van incendiar casa seva.

A partir d’aquí, el 9 de novembre de 2019 es van amotinar les forces policials i al dia següent la cúpula de les forces armades va ‘suggerir’ al president Evo Morales, escollit democràticament, que renunciés, fent efectiu un cop d’estat civil i militar.

El posterior règim d’Añez va ser altament repressiu i profundament racista, i va perpetrar atacs a la població a Huayllani, Sacaba, Senkata, El Pedregal, Ovejuyo, Montero, Yapacani i Betanzos, deixant un saldo de 38 morts, més de 800 ferits, la detenció arbitrària de més de 1.500 persones, moltes d’elles torturades, i la humiliació i vexació de dones indígenes.

En conclusió, considerem que aquesta sentència històrica demostra que Añez va sotmetre l’ordre constitucional bolivià i va arribar al poder a través d’un cop d’estat, deixant clar al món quin tipus d’actuacions no es poden tornar a repetir. I significa un primer pas, perquè resten encara judicis pendents per a la reparació de les víctimes, perquè hi hagi veritat i perquè hi hagi justícia. I perquè totes aquestes investigacions judicials puguin treure a la llum les complicitats internacionals que van fer possible el cop, com en el cas del secretari general de l’OEA, Luis Almagro, que va validar aquesta actuació inconstitucional, com ha destacat el nostre diputat en el Congrés espanyol, Gerardo Pisarello, que va participar com observador internacional a les eleccions de Bolívia i va poder comprovar en primera persona l’arbitrarietat del govern en aquell moment, sent objecte d’amenaces i fustigament juntament amb la resta de la missió d’observadors.