Ada Colau: “Barcelona En Comú aposta per polítiques sanitàries que reverteixin l’actual model de retallades, privatització i corrupció de CiU”

Ada Colau i Teresa Forcades han participat a la jornada "FemCiutatEnComú: Recuperem la salut pública!"

Avui dissabte ha tingut lloc la jornada FemCiutatEnComú: Recuperem la salut pública! organitzada per l’eix de salut de Barcelona En Comú on han participat més d’un centenar de persones. L’alcaldable per Barcelona, Ada Colau, ha assegurat que “tota administració pública ha de complir els drets humans, sense excuses. No es pot fer política pal·liativa, sinó anar a buscar quines polítiques malmeten el sistema i la qualitat de vida de les persones”

Barcelona En Comú aposta per la política “valenta”, que vagi a “cercar les causes i no només respongui als problemes”, ja que molts d’aquests són evitables. No es poden fer polítiques incomunicades i sectorialitzades perquè ja s’ha demostrat que són un fracàs. “La salut s’ha de tractar de forma transversal a totes les polítiques de la ciutat”, ha dit Ada Colau. L’ajuntament de Barcelona té competències en salut que no està utilitzant. “La política de CiU és la de les retallades, la privatització i la corrupció”, ha afirmat Ada Colau, alcaldable per BComú.

Aquestes competències són les que podrien fer de Barcelona una ciutat molt menys desigual. Per exemple, pel període 2007-2011 la diferència entre els barris amb més i menys esperança de vida va ser de 9 anys (en homes) i 5 anys (en dones). Prop del 50% de la contractació femenina a Barcelona ciutat és a temps parcial, amb pitjors salaris que els homes. La pobresa en la ciutat recau sobre les dones amb càrregues familiars i en famílies monoparental, que tenen pitjor salut percebuda i mental, que les dones amb fills amb parella.

Cal destacar també que existeix una insuficiència alimentaria infantil molt preocupant per Barcelona En Comú. L'any 2013 hi havia 2.865 infants en situació de malnutrició. És important no oblidar que la malnutrició és la causa més comuna de deficiència o retard mental. A la vegada, hi ha un increment del sobrepès i l’obesitat en els barris mes desfavorits, relacionats amb l’alimentació deficient i el sedentarisme. Una altra xifra molt destacable és que el 95% dels casos d'infants en situació de malnutrició viuen en els barris de renda baixa de la ciutat.

Un dels altres problemes de salut a la ciutat que es poden revertir amb polítiques i mesures actives des de l’Ajuntament de Barcelona és reduir la contaminació atmosfèrica. Aquest és el primer problema ambiental de la ciutat i afecta la salut de les persones, ja que supera els límits legals de la UE, i molt més encara les recomanacions de l'OMS. L’any 2007 un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) concloïa que si reduíssim la pol·lució als paràmetres que recomana l'OMS evitaríem 3.500 morts prematures, 1.800 ingressos hospitalaris, 5.100 casos de bronquitis crònica en adults, 31.100 casos de bronquitis aguda en nens i 54.000 casos d’asma en nens i adults. Tot i que les xifres actuals variarien, ja que la qualitat de l’aire s’ha millorat del 2007 ençà, Barcelona encara és lluny de complir les recomanacions de l’OMS. A més, els costos sobre el sistema públic de salut que se’n deriven d’aquesta situació atmosfèrica són elevats. El mateix estudi relata que, de complir les recomanacions de l'OMS, s’estalviarien 1600 euros per persona a l’any en assistència mèdica. És a dir, 6.400 milions anuals a tota l’àrea metropolitana.

Per Ada Colau, “la privatització no ha demostrat ser més eficient, sinó al contrari, ha encarit els serveis i ha empitjorat aquests serveis, drets i qualitat de la vida de les persones”. Un exemple és l’Hospital de Sant Pau on la llista d’espera per intervencions quirúrgiques supera les mitjanes de Catalunya. Només a la ciutat de Barcelona gairebé el 20% dels serveis sanitaris inclosos a la xarxa pública, són entitats de titularitat privada amb afany de lucre.“La sanitat ha de ser 100% pública i ha de comptar amb la gent. La ciutadania no vol ser víctima ni rebre caritat, sinó ser objecte protagonista i part de la solució. Per això, les administracions públiques han d’escoltar”, afirma Ada Colau.

Barcelona En Comú proposa com mesures per revertir l’actual situació el restabliment i enfortiment de l’assistència sanitària pública i universal.

  • L’Ajuntament de Barcelona vetllarà per assegurar serveis amb major qualitat en els equipaments sanitaris públics de la ciutat, dotant-los dels recursos econòmics i de personal necessari, utilitzant els recursos rescatats dels concerts amb entitats privades de negoci.
  • L’Ajuntament de Barcelona assegurarà l’empadronament a tots les persones que viuen a Barcelona i l’accés a la targeta sanitària i incrementarà els serveis de Salut Pública de promoció i protecció de la salut. Des del Consorci Sanitari de Barcelona, del que l’Ajuntament forma part (40%), es promourà una assistència universal, publica i gratuïta.
  • Es promouran uns serveis sanitaris centrats en l’atenció primària i la salut pública (sense donar tant pes a l’atenció hospitalària).
  • Es promourà una auditoria, i es revertirà si s'escau, els concerts amb entitats d’assistència amb afany de lucre.
  • L’Ajuntament de Barcelona promourà la salut en totes les polítiques (urbanisme, habitatge, mobilitat, treball, economia, etc.) per a fomentar una ciutat amb entorns saludables.
  • Es crearan comissions intersectorials entre les diferents àrees amb participació de la ciutadania que vetllin perquè la salut es tingui en compte en totes les polítiques de l’Ajuntament.
  • Es posarà de nou en marxa un Pla de Barris de regeneració urbana i rehabilitació integral (treball, salut, gènere, habitatge, serveis socials) als barris més desafavorits de la ciutat, de manera que la inversió pressupostària sigui més important en aquestes zones, amb participació de la ciutadania, en el disseny, l’execució i l’avaluació del projecte. Aquest nou Pla de Barris ha de ser un projecte actualitzat i hauria de seguir sent un pla intersectorial on hi participessin diferents sectors de l’Ajuntament (inclosa l’àrea de salut pública).

Per la seva banda, Teresa Forcades, doctora i impulsora de Procés Constituent, espai polític confluent amb Barcelona En Comú per a les properes eleccions del 24 de maig, ha identificat tres factors que han causat problemes a la salut pública en els darrers 30 anys i que en els darrers, ha dit, s’han accelerat: privatització, protocol·lització i medicalització. “No volem ciutadans de primera i de segona”. I ha posat l’exemple de Barnaclinic, un espai concertat que s’està privatitzant. Pel que fa a la procolarització, Forcades ha dit que “desplaça la corresponsabilitat del professional i pacient, fent que ca cop s’hagin d’omplir més requeriments pensats per empreses que privatitzen la salut”. I, pel que fa a la medicalització, ha assegurat que “cal identificar el problema i eixamplar el focus, passant de la farmaciolització a la socialització, perquè si no millorem la vida de les persones és impossible augmentar la seva qualitat de vida”. Per ella, la genètica i els hàbits són clau. “Una diferència de 8 anys de vida entre Pedralbes i Nou Barris no ho pot permetre una societat democràtica”.

Per últim, Ada Colau durant la seva intervenció ha agraït als professionals de la sanitat pública que, malgrat les retallades i la corrupció, no hagin desatès la seva funció social i professionalitat alhora de tractar als pacients als centres mèdics de Barcelona i d’arreu de Catalunya.

Fotografía: Marc Lozano