Dimarts, 29 desembre, 2020

Un refugi contra l'especulació

La nova generació de cooperatives d'habitatge vol erigir-se com a recer on aixoplugar nous models de convivència

Una balma és una cova natural poc profunda que es distingeix de les cavernes perquè hi penetra la claror. En zones muntanyenques, continua el diccionari, aquestes cavitats funcionen com a refugis per als muntanyencs.

Aquesta condició d'abric en la intempèrie explica que la comunitat de Sostre Cívic hagi triat aquest nom per a l'edifici de 20 pisos que està aixecant al Poblenou. I és que la Balma del Poblenou vol erigir-se en espai de benestar i resistència col·lectiva davant l'especulació, l'aïllament i la competitivitat.

L'immoble s'ubica en un solar municipal cedit temporalment per impulsar projectes d'habitatge cooperatiu en cessió ús. Aquest règim de tinença, amb una llarga tradició a països com Alemanya, Dinamarca i Uruguai, es caracteritza per impedir el lucre amb l'habitatge i per impulsar la vida comunitària. Per a fer-ho, es manté la propietat col·lectiva de l'edifici i es promouen espais compartits i autogestionats com ara sales de lectura, racons perquè juguin els més petits, o habitacions per als convidats.


Tot i ser encara molt incipient a Catalunya, l'empenta del moviment cooperativista en cessió d'ús està impulsant experiències, tant en àmbits rurals com en zones urbanes, que connecten amb la millor tradició d'emancipació i autogestió del cooperativisme popular.

La nova generació de cooperatives d'habitatge vol erigir-se com un recer on aixoplugar nous models de convivència que aposten per viure en comú, i per les residències com a bé d'ús. Des de famílies, parelles i llars monomarentals que aspiren a criar els infants en comunitat, fins a gent gran que desitja envellir d'una altra manera, passant per persones soles que volen teixir xarxes de solidaritat.


D'aquí que els habitatges s'ofereixin a preu de cost, que els usuaris no se'ls puguin vendre perquè la propietat és de la cooperativa, i que la configuració dels edificis resti oberta als desitjos i necessitats vitals dels seus habitants. La contribució en l'àmbit de la sostenibilitat queda reflectida en l'ús de materials constructius naturals, reciclables i de proximitat.

Així, la Balma del Poblenou descansa sobre una estructura de fusta de cinc plantes enlairades per La Constructiva, la primera empresa constructora de l'economia social. Pel que fa al retorn social, el grup ha optat per posar un dels locals a disposició d'una entitat social del barri i oferir un dels pisos a una família en risc d'exclusió. L'adaptació i l'acompanyament al llarg de la vida s'aconsegueixen a través d'un disseny arquitectònic que permet ampliar o reduir la mida de les llars a partir de mòduls, d'acord amb les diferents necessitats del moment.


Avui en dia, a Catalunya existeixen una vintena de projectes cooperatius en cessió d'ús. Alguns, com La Borda, Princesa, la Xarxaire, Cirerers Florits i la Xalmeta es troben a Barcelona. Altres, a Lleida, Manresa, Vic o Valls. La majoria responen a una virtuosa aliança entre ajuntaments i el sector associatiu. Només a Barcelona, la col·laboració público-comunitària acull actualment unes 500 persones disposades a habitar d'una altra manera.

I és que si alguna cosa ens ha deixat clara la pandèmia, és la urgent necessitat de més i millors habitatges públics i privats que facilitin el suport mutu, evitin la soledat no volguda i promoguin una economia més justa.

La bona notícia és que, gràcies al nou marc de col·laboració amb promotors sense ànim de lucre aprovat recentment al plenari municipal de Barcelona, ben aviat s'hi sumaran molts altres refugis contra l'especulació on hi pugui entrar la llum.