Un front marítim al servei dels barris

Per Gala Pin @galapita

La Barceloneta és patrimoni de la ciutat. Per la seva morfologia urbanística i pel seu teixit social. Un patrimoni que cal defensar, no només amb una política de protecció de les pedres, sinó també de les persones i del comerç de proximitat, de la trama urbana. La pressió turística a què està sotmesa ha augmentat els últims anys, cosa que ha generat l'expulsió indirecta de veïns i veïnes, i l’augment de les rendes dels locals comercials que suposa una competència impossible pel comerç tradicional del barri. Aquesta situació s'ha agreujat per l'aparició d'una oferta turística no regulada a través del lloguer de curta durada de pisos o habitacions: un fenomen que comporta la pèrdua de sòl residencial i l’increment desorbitat dels preus dels lloguers, com també la no renovació de contractes per part dels propietaris, que destinen els habitatges a ús turístic.

De manera regular i irregular, la plataforma AirBnb reconeix que Barcelona és la seva primera destinació mundial, i a través d'ella s'anuncien 3.830 habitatges a Ciutat Vella, amb la inacció de l'ajuntament, si més no fins que les protestes han tret el barri al carrer. La pròpia composició dels habitatges de la Barceloneta, la gran majoria d'ells quarts de casa de 30 metres quadrats (el 2007 es calculava que un 92% del parc d'habitatge de la Barceloneta el formaven quarts de casa) i els carrers estrets del barri, que responen al disseny del capitán general Marqués de la Mina, l’any 1753, actuen d'amplificador de les molèsties que produeix un turisme massiu i descontrolat: el lloguer d'habitacions i pisos sencers per turistes, com ha denunciant el moviment veïnal, que implica una vulneració sistemàtica del dret al descans, amb les conseqüències que té per a la salut, com també la pèrdua de sòl residencial en un barri en què la població tradicional s'ha vist fortament afectada per la crisi, i que ha obligat els veïns i veïnes a organitzar-se per aturar i combatre la xacra dels desnonaments. 

La Barceloneta encarna avui els perills d'una indústria turística fora de control. En el seu entorn es privatitza el Port Vell, una reforma sobre la qual plana la sospita de servir pel blanqueig de capitals de la màfia russa, tal i com apunta l'Oficina Antifrau de Catalunya; el comerç tradicional és substituït per cadenes o empreses orientades a satisfer la demanda turística i que no responen a les necessitats quotidianes del veïnat (exemples de manual els tenim en l’antic Bar Costa Brava, que ha esdevingut un Burguer King, o la tenda de queviures de la cantonada dels carrers Atlàntida i Andrea Dória, que avui és una oficina de Come2Bcn); comerços que perden la seva clientela habitual per la substitució de la població tradicional per persones amb un poder adquisitiu més gran; la degradació de l'ús de l'espai públic; la renúncia a utilitzar espais, com la platja, de manera comunitària...

No obstant això, és un barri que té cura d'ell mateix, en què el veïnat no es resigna a haver de marxar-ne o a veure com es transforma a causa de la deixadesa de l'ajuntament o la complicitat amb els grans actors econòmics. I és aquest patrimoni immaterial, el dels veïns i veïnes i els seus costums, usos de l'espai públic i comunitari, el que cal protegir, perquè com a ciutat no ens podem permetre perdre la Barceloneta. 

Efectivament, la ciutat no es pot permetre perdre un barri com la Barceloneta, perquè «el barri és els seus veïns». Per això calen veïns i veïnes disposats a sortir al carrer i a denunciar les situacions insostenibles que es viuen avui dia, i cal una política valenta que recuperi el control públic sobre el turisme. No obstant, davant l'aprovació de la modificació del PERI de la Barceloneta a la Comissió d'Urbanisme és necessari reobrir el debat de com protegir el front marítim del barri. La modificació del PERI, que haurà de ser aprovada pel plenari, inclou la Barceloneta en el catàleg del districte que en preveu la protecció, però alhora suposa la cessió de 28.593 metres quadrats al Port de Barcelona,  com també la desafecció de part de la zona marítimo-terrestre.

Per a aquests terrenys que queden desafectats --la primera línia de contacte del barri amb la platja-- no hi ha cap pla previst. Cal recuperar allò que el PERI del 1986 ja preveia: la creació d'habitatge social a les illes edificables de la zona i un pla d'equipaments de barri en aquell indret. En altres paraules: blindar el front marítim de la Barceloneta per evitar que les pressions immobiliàries, la venda de sòl públic que s'ha dut a terme en els últims anys, la pressió turística i els interessos especulatius de l'Autoritat Portuària de Barcelona agreugin la difícil situació de la gent. Un pla que permeti recollir demandes veïnals que responen a necessitats i que sigui una aposta clara per garantir els drets socials i el dret al barri per part de totes les persones que hi viuen.