Un any en comú

Fa un any que la ciutadania de Barcelona va fer possible un govern del canvi, i és un bon moment per agafar aire, tornar la vista enrere, rendir comptes, fer autocrítica i, sobretot, celebrar plegades tot el que hem fet al llarg d’aquests 12 mesos de feina intensa i conjunta.

El 24 de maig de l’any passat una candidatura de confluència ciutadana guanyava les eleccions municipals a Barcelona, recuperant l’orgull d’una ciutat que ha sabut situar-se  a l’avantguarda de la innovació social i política en els moments claus de la seva història.

Aquesta ha estat una fita col·lectiva que mai no s’hauria assolit sense dos ingredients fonamentals: la il·lusió i l’esperança de moltíssima gent. La il·lusió que el crit de “Sí que es pot” -que havia servit per desafiar el relat oficial sobre la crisi, congregar la gent a les places i aturar desnonaments- serviria per entrar a les institucions i posar-les al servei de les persones. L’esperança que malgrat els efectes devastadors de la crisi econòmica, si es treballava des de baix  i ajuntant forces per objectius concrets, era possible guanyar unes eleccions i governar de forma diferent.

Un any més tard podem felicitar-nos perquè estem més a prop de la Barcelona que ens vam atrevir a imaginar. El canvi ja no és una promesa de futur, una necessitat, una projecció, sinó un procés real que estem construint, la ciutat està canviant.

Els canvis més profunds, importants i a llarg termini són els que no passen d’un dia per l’altre sinó amb la suma de petites transformacions que representen millores en la vida de la gent: ampliar les beques menjador, ampliar els ajuts per lloguer, aplicar la llei 24/2015 que ens permet aturar desnonaments, assegurar reallotjaments i garantir els subministraments bàsics, ampliar les places d’escola bressol, les places de contractació pública per mestres  i assistents socials (desafiant les lleis injustes que limiten la capacitat dels ajuntaments de contractar treballadors públics)… són alguns exemples d’un canvi de direcció cap a un nou model de ciutat contraposat al model de creixement econòmic basat en la bombolla immobiliària i el turisme desregulat que havien portat la cuitat al seu límit.
 
Malgrat les dificultats que implica governar amb només 11 regidors, la majoria sense experiència prèvia en les institucions, estem fent front amb determinació a l’emergència social  i tirant endavant mesures contra les desigualtats. L’economia de Barcelona està creixent després d’anys d’estancament, i els indicadors així ho demostren. Estem posant les bases per una millor redistribució de la riquesa, per potenciar el lideratge públic i per reactivar sectors clau de la ciutat que generen llocs de feina. També estem reorientant el model sanitari, educatiu i cultural per fer-los més descentralitzats, propers, comunitaris, i perquè els interessos privats mai s’avantposin  a l’interés comú.

En un any hem avançat, també, en mesures de control democràtic i transparència: agendes públiques, comptes públics, codi ètic municipal per combatre la corrupció i evitar les portes giratòries… mesures que la ciutadania estava reclamant en un moment en què la crisi econòmica havia provocat també una forta crisi de confiança en la política, els polítics i la mateixa democràcia.

Guanyar Barcelona, ha significat a més a més, guanyar un altaveu al món. Barcelona s’està convertint en poc temps en un referent en la defensa dels drets i les llibertats:  a Catalunya impulsant un municipalisme transformador, a l’Estat espanyol aconseguint el suport de les forces del canvi compromeses en la defensa del dret a decidir, a Europa fent incidència política en la crisi de refugiats i compartint amb altres ciutats europees el repte de l’acollida. Barcelona Ciutat Refugi és un pla que, davant l’Europa deshumanitzada que deixa morir milers de persones a les seves fronteres, ens ha de fer sentir orgullosos i orgulloses dels valors d’aquesta ciutat.

Fa un any Barcelona en Comú va guanyar les eleccions. L’objectiu, però, no eren les eleccions sinó canviar la ciutat. No es tractava de guanyar un dia sinó de seguir guanyant, dia a dia, una ciutat més justa i democràtica. Treballant per què aquest canvi real que estem fent possible a la ciutat arribi a altres nivells de govern. Hem trobat una fórmula senzilla i poderosa: ajuntar-nos malgrat les diferències, per trobar què tenim en comú i defensar-ho. Aquest és el camí. Seguim recorrent-lo plegats.