Divendres, 7 octubre, 2022

Superilla a Barcelona: carrers saludables, lloguer assequible i feina digna

Al principi de la pandèmia, quan no hi havia mascaretes i fallaven les cadenes de subministrament, moltes persones es van adonar de fins a quin punt les nostres ciutats havien perdut múscul industrial. Els made in Taiwan que tan sovint llegim en etiquetes de roba, electrodomèstics o tablets no han sigut mai una anècdota, sinó el resultat d’una política neoliberal salvatge de deslocalització dels teixits productius.

Per rebaixar costos i maximitzar beneficis, les grans multinacionals fa anys que traslladen les seves fàbriques a països amb mà d’obra barata. Molts governs, també els municipals, han acompanyat aquest procés, privatitzant sectors clau, perdent sòl públic i afavorint un monocultiu turístic del qual avui en patim la gentrificació, la precarització laboral i la saturació dels barris. Malgrat tot, el desabastiment temporal causat per la pandèmia va ser només un avís; un anunci del que comportarà l’actual emergència climàtica i que ja estem veient en forma d’inflació, crisi energètica i escassetat de materials.

A Barcelona tenim clar que amb sobreviure no n’hi ha prou. Si volem que els pròxims anys la nostra sigui una ciutat agradable, on poder i on voler viure, calen carrers més verds i menys contaminats, on les persones, el transport públic i l’energia neta siguin els protagonistes. Però, al mateix temps, cal revertir la situació de monocultiu turístic impulsant una economia verda i circular, que reindustrialitzi els barris, generi ocupació de qualitat i tingui un alt valor afegit per a la ciutat. Dit d’una altra manera: cal avançar cap a un model de Superilla productiva, on la lluita contra la contaminació, la creació d’habitatge assequible i de feina digna vagin de la mà.

Continuar llegint a Línia