Salut sexual i reproductiva Quina atenció rebem i quina volem?

Crònica de Neus Torné, Angels Martinez de Castilla i Carme Catalán Piñol, Eix de Salut de Barcelona En Comú

El dia 23 de març, es va celebrar a la Violeta de Gràcia, un debat organitzat per Barcelona En Comú, per copsar les opinions d’algunes associacions professionals que treballen en salut sexual i reproductiva, de l’administració  i de persones usuàries.

En la introducció , va parlar M.Carme Catalán plantejant, que malgrat que coneixíem que hi havia una important tasca realitzada , a la ciutat de Barcelona, en drets sexuals i reproductius , alguns indicadors de salut no eren gaire bons,  i faltaven alguns altres per poder valorar l’atenció, entre els indicadors negatius hi havia: No poder triar especialista; Desigualtats entre barris en embaràs adolescent;  En baix pes per edat gestacional; Altes taxes de cesàries 33% 2014. 40% a la sanitat privada i 20% a la pública; Desconeixement per part de les usuàries o no compliment del pla de part ,, , en salut sexual; Calia millorar l’ergonomia d’espai i instruments. Necessitat de contemplar més psicòlogues i o educadores socio-culturals.

 Angels Martinez de Castilla  va  exposar:  ..Sexualitat concepte ampli i positiu lluny de l' estereotip. Sexualitat relacionada amb el plaer, l'afecte i la comunicació. La Contracepció ha de ser assequible per tothom, es un dret que permet separar la sexualitat de la reproducció planificar el número de fills i el moment de tenir-los; La prevenció de ITS utilitzant preservatiu masculí, femení o el petting. Promoure educación afectivo-sexual;  Unes relacions sexuals lliures de tot tipus de violència. Tot i que feia temps que existia un protocol per l’abordatge de violència masclista continuaven havent molta violència, no s’havien aconseguit   els objectius. Cal que ens plantegem noves formes d'actuació, que protegeixin fortament a les dones i fills. 

Gloria  Pérez  de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, va exposar el treball que s’estava realitzant en l’Estratègia compartida en salut sexual i reproductiva on participaven les Administracions competents de la ciutat de Barcelona i diverses entitats que treballen en aquest àmbit. La Estratègia consta de 5 línies estratègiques i 23 objectius. Aquestes línies estratègiques són:  l’educació  i l’atenció a la  sexualitat, la contracepció, les malalties de transmissió sexual i l’atenció en la Interrupció voluntària de l’embaràs. Es van destacar dues activitats realitzades per l’estratègia: en primer lloc, la campanya de promoció del dret a l’avortament “Avortament un dret, una opció”.  i en segon lloc, el document sobre l’ educació afectiu-sexual que s’ha fet conjuntament entre salut i educació. Finalment es va explicar el mapa d’entitats que es dediquen a treballar amb salut sexual i reproductiva a la ciutat de Barcelona i que ha donat lloc a un portal que està a punt d’entrar en funcionament.

A continuació Maria Rosa Pou i Noe Elvira de l’Associació de Planificació familiar de Catalunya i Balears, van exposar que si bé, havien treballat molt per millorar l’atenció i les pràctiques i estaven participant en l’estratègia compartida es salut sexual i reproductiva, calia que això es plasmés en la realitat quotidiana i que les i els professionals s’ho creguessin; La disminució de recursos no havia ajudat a millorar l’atenció; Tampoc el fet que alguns s’haguessin apropiat del discurs però  buidant-lo de contingut; També millorar l’accessibilitat a la contracepció. Noe va plantejar les dificultats de treballar amb sexualitat amb tot tipus de persones, amb maneres de pensar diferent i què calia respectar. Les persones que havien d’informar sobre sexualitat no estaven prou formades. També les dificultats afegides en situacions de joves com els que estaven en centres tancats  (CRAES) on a cops es vulnerava els seus drets.

Marta Busquets de l’Associació Dona-Llum, va plantejar, que hi ha  un model d’atenció al part molt medicalitzat, on els canvis són molt lents i no es respecten els ritmes del part. amb un nivell d’Instrumentalització i de privatització molt elevada,  hi ha Hospitals on la inducció  del part amb oxitocina sintètica és molt elevada; Hi ha llocs o es disposa d’instrument ergonòmics com una banyera, però a cops els i les professionals no els utilitzen; El pla de part moltes dones el desconeixen, i quan el fan a cops ens els centres no el respecta; El part a casa no es pagat per la sanitat pública; Caldria més transparència en els centres sanitaris, com hi ha en altres països .L’associació  havia  informat molt cops a les administracions, fet denúncies, i  no ha rebut resposta  a les problemàtiques exposades.

Laia Rosich, de l’eix de gènere de barcelona en comú, Va explicar la importància que s’havia donat en aquest període a treballar el tema de la violència masclista i la diversitat sexual,també el debat sobre la diversitat de les maternitats.

El debat va estar molt extens i participatiu; La moderació va anar a càrrec de Neus Torné.  En primer lloc hi van haver algunes persones que varen plantejar que esperaven que bcn en comú haguéssim plantejat tota una estratègia global no solament les coses que es veien negatives.

També que davant d’alguns plantejament de les associacions el que calía era fer més denúncies, o esgotar més aquest mecanisme  i així es podria actuar millor. Altres participants van plantejar que s’havien de donar altres alternatives per implicar més a les dones i a els homes. I treballar per empoderar més a les dones. Encara hi havia un sentiment generalitzat de la població que en l’atenció al part des de la privada era millor.

També va haver algunes persones que van explicar experiències positives com en algunes àrees de Barcelona el funcionament del programa salut i escola. També que hi havia un informe Plensa que donava un alt grau de satisfacció per a l’atenció. Altres dones si van expressar que no tots els i les professionals, donat que havien rebut una formació molt medicalitzadora,  tenien el mateixa grau d’empatia amb les dones i amb la necessitat de canvi

En el debat l’organització de Barcelona en comú. va respondre que l’estratègia global havia de sortir de posar sobre la taula els aspectes positius i negatius;  ja estava clar que hi havia actuacions positives, potser s’haguessin tingut que remarcar més en la introducció, però que el que es pretenia era modificar les negatives. També que les positives a cops calia un temps per que es poguessin implementar i veure els resultats. En el què  no s’estava d’acord era que les associacions havien d’instar, com a única via,  a denúncies legals com a solució als problemes, donat que no es podia   posar tot el pes a la persona afectada.  L’administració havia de buscar els canals per conèixer millor el que passava, promoure canvis i donar la paraula a totes les organitzacions expertes.

Barcelona en comú.