#EnMarxa

Pressupostos i nova política a Barcelona

Per a bona part de les veïnes i dels veïns de Barcelona, parlar dels pressupostos de l'Ajuntament per al 2016 és com una d'aquestes converses avorrides a les quals costa veure cap relació amb el dia a dia. És com aquestes grans xifres que els polítics maneguen per defensar-se o atacar-se. És com allò que al final “no importa quins siguin els pressupostos, que jo seguiré igual”… 

El que de manera simple anomenem “vella política” va fer servir aquest allunyament de la ciutadania dels temes crucials de la vida en comú per poder fer i desfer sense no haver de rendir comptes a ningú. Però, el canvi polític i institucional que vivim ens recorda que algunes coses sí que importen i sí que es poden fer d'una altra manera. 

Els pressupostos d'un ajuntament són un dels instruments que determinen les polítiques que de debò es poden dur a terme, perquè assignen quants diners dedicarem a una cosa i quants deixarem de dedicar-ne a una altra. Han d'aprovar-se per una majoria de regidors en un plenari i, en cas que això no sigui possible, es prorrogarien els pressupostos de l'any anterior. Si la cosa acaba així, és escàs el marge que en resta per tal de fer front a canvis profunds i duradors. 

Des que Barcelona En Comú és al govern municipal s'ha iniciat un canvi de rumb. Es comencen a transformar algunes de les dinàmiques de la ciutat i s'han aconseguit impulsar mesures per solucionar els problemes de la gent comuna (per exemple, la modificació pressupostària de 2015, que va permetre destinar ben bé 100 milions d'euros a polítiques socials; l'impuls de més de 2.000 nous habitatges públics de lloguer; l'aprovació d'unes ordenances fiscals més equitatives; etc.). 

La proposta del govern municipal de pressupostos per al 2016 permetria seguir i aprofundir en aquesta línia i establir noves prioritats: 

  • Garantir els drets socials (s'han incrementat aquestes polítiques en més de 35 milions d'euros): beques menjador; atenció a gent gran i teleassistència; serveis d'atenció domiciliària; etc. També avançar significativament en el dret a l'habitatge (s'han augmentat en més de 35 milions d'euros l'assignació a mesures relacionades): subvencions a lloguers i a l'IBI per evitar desnonaments; la compra d'habitatges a entitats financeres per a lloguer social; desenvolupament i aplicació del dret de tempteig i retracte per incidir en el mercat d'habitatge a àrees prioritàries; increment de les ajudes a la rehabilitació… 
  • Incentivar la transformació del model econòmic (s'hi han afegit 9 milions d'euros addicionals), per només esmentar els projectes més significatius: plans d'ocupació; suport a l'empresa i l'economia social i cooperativa o la redefinició del model turístic. 
  • Promoure una ciutat de barris habitables i sostenibles; per exemple amb importants millores en il·luminació, neteja, sanejament, recollida de residus, etc. (ben bé 15 milions d'euros més). O la millora del transport públic (amb un increment de més de 20 milions d'euros): contribuint al finançament del transport metropolità i ampliant el servei “de bus de barri” durant els caps de setmana i festius. 
  • Transformar profundament la participació ciutadana i la transparència (més de 5 milions d'euros d'increment); i millorar polítiques com cultura o esports, per estendre'n l'accessibilitat al conjunt de la ciutadania (increment de més de 2 milions d'euros). 
  • Augmentar el pressupost gestionat directament pels districtes (un 16%); però, a més, aplicar criteris per revertir les desigualtats, augmentant-ne més la dotació a aquells districtes més desfavorits (+19,8% a Horta-Guinardó; +25,7% a Nou Barris; +20,3% a Sant Andreu; +22,3% a Sant Martí; etc.). 
  • A més, totes aquestes mesures s'aconseguirien mantenint uns comptes sanejats (un 15% d'estalvi brut respecte als ingressos corrents); reduint un -28,2% les despeses financeres (pagament d'interessos) i sense augmentar el deute.

Potser, però, el més important dels pressupostos de la ciutat de Barcelona per al 2016 és que evidencien la pugna entre una manera de fer política pròpia del passat que s'aferra a un model que naufraga i una nova manera de fer política que només podrà arribar a bon port si la ciutadania segueix vigilant i empenyent pel canvi.

A tots i a totes ens interessa llegir millor les condicions socials que vivim i apostar per una nova forma de fer política que superi les “majories absolutes de corró” (que permeten aprovar el que sigui sense haver de consultar ningú, fet que difícilment tornarà a produir-se en els propers anys a Barcelona); així com entretenir-se amb les lògiques de confrontació, de sigles i d'interessos partidistes. Proposem posar al centre de la política els problemes de la gent comuna i, alhora, aquelles solucions que més beneficien totes les persones, tot treballant conjuntament per a objectius concrets. Defensem aquesta democràcia en què, a més, la transparència i la informació a la ciutadania són una palanca fonamental. N'és una mostra el Pla de Millora de la Transparència Pressupostària, recentment impulsat per l'Ajuntament de Barcelona, que permet a la ciutadania conèixer el detall dels comptes municipals i fins i tot fer les seves pròpies anàlisis. 

No podem seguir amb una forma de fer política consistent en una tasca d'oposició entesa com un combat de boxa per poder etzibar cops “a l'adversari”. Els problemes que cal resoldre no són els dels partits, sinó els de la societat i les persones. 

Tant de bo el debat sobre els pressupostos que viurem durant les properes setmanes se centri en temes com la garantia del dret a l'habitatge, el foment de l'ocupació de qualitat o més inversió als barris més desfavorits... La gent comuna que hem impulsat l'actual canvi a Barcelona proposem que així sigui i mostrem el nostre rebuig a aquelles actituds que només persegueixen el bloqueig i la confrontació. Volem discutir sobre les mesures proposades, concretes i alternatives. Volem aprovar uns pressupostos que busquin reforçar el que tenim en comú: la ciutat i la vida de les persones. Si ho fem així, creiem que tots i totes hi sortirem guanyant.

Properes xerrades informatives:

25 de febrer, 19h Biblioteca Horta-Can Mariner; C/Vent, amb Mercedes Vidal

26 de febrer, 19h Auditori de la biblioteca Can Fabra amb Laia Ortiz

1 de març,19h Cotxeres de Sants amb Jaume Asens

2 de març, 19h Biblioteca Francisco Candel amb Miguel Ortega

3 de març,19h Institut Salvador Seguí. Carrer Santander, 7-9 amb Josep María Montaner

4 de març, 19h Sala d'actes del Centre Cívic Sagrada Família amb Agustí Colom