No, Ada Colau no ha pagat 17.000 € per un cartell i altres notícies falses que potser t'han arribat

Des que existeix el periodisme existeixen les fake news. Notícies creades amb la intenció de desvirtuar, enganyar, difamar o, simplement, confondre la ciutadania per crear estats d’opinió i, sovint, desvirtuar la tasca d’un govern o d’un partit polític. És un tema molt preocupant que ja forma part de la nostra quotidianitat: qui més qui menys s’ha cregut alguna vegada una notícia falsa o s’ha plantejat si allò que estava llegint era cert.

Durant aquests temps de confinament que ens ha tocat viure, la creació i difusió de notícies falses sobre els Comuns, i en especial sobre Ada Colau, han crescut moltíssim. Notícies falses amb molt males intencions, que intenten amagar l’esforç en la gestió d’aquesta crisi per part de l’Ajuntament, per minar la credibilitat del nostre projecte polític i també, de vegades, per amagar la mala gestió d’altres administracions.

Qualsevol pot crear una notícia falsa. Pot ser des d'un tuit o un titular en un mitjà de comunicació fins a un reportatge a la televisió. Normalment aquestes notícies són distribuïdes per una comunitat organitzada a les xarxes socials (sigui Twitter, Whatsapp o qualsevol altre) amb prou capacitat per a fer-se’n ressò i que la idea falsa que volen transmetre li arribi a molta gent que llegeix les notícies acríticament, generant un prejudici que després és molt difícil de desfer. Hem escollit diversesnotícies falses entre les més destacades que hem detectat durant aquests dies, i les hem refutat amb dades i l’explicació pertinent. Segurament seguiran corrent per les xarxes, perquè una notícia falsa és molt fàcil de fer però molt difícil de destruir, però aquí quedarà el desmentiment.

 

“L’Ajuntament de Barcelona paga 17.000 € per un cartell de la campanya “Barcelona té molt poder”

És rotundament fals que s’hagi pagat 17.000 € per un cartell. Perfils malintencionats a xarxes han tergiversat la informació que s’ha penjat al portal de transparència de l’Ajuntament de Barcelona, on indica que se li han pagat 17.000€ al nou assessor de comunicació de l’Ajuntament per tasques que ha realitzat com a autònom durant els mesos de març, abril i maig i que corresponen a tres grans campanyes de ciutat: Sant Jordi, Barcelona des de Casa i Barcelona té molt poder, així com d’altres petites campanyes també dins del marc de comunicació del COVID-19. La feina amb aquesta persona ha sigut molt positiva i per això ara se li farà un contracte com a assessor de comunicació. El nou assessor té un currículum impecable i va ser el director creatiu de l’Ajuntament de Madrid durant el mandat de Manuela Carmena, on va realitzar una feina altament reconeguda arreu del món.

Mitjà que va crear la notícia falsa: El Nacional
Perfils que la van difondre: Josep Bou (PP), CUP Gràcia, Albert Cerrillo (JxCat), Jordi Garrigós (periodista), Aleix Clarió (assessor de xarxes socials de Pugidemont)

 

Colau apuja el sou a alts càrrecs i als seus assessors en ple coronavirus

Aquest cas és molt recargolat: en realitat, la notícia es refereix a l’augment de 2% dels salaris dels treballadors públics anunciat pel Govern espanyol el 21 de gener. És a dir, s’aplica a tot el personal de la funció pública de l’Estat. Colau no té res a veure amb aquesta pujada de sous. Com pot ser que facin un titular que digui “Colau apuja…”? Aquesta pujada va ser el resultat del “Segundo Acuerdo para la mejora del empleo público” pactat pel govern de Mariano Rajoy amb els principals sindicats de funció pública (CSIF, CCOO. I UGT) al 2018. Aquí teniu tota la informació.

Aprofitem aquest bulo per recordar i valorar que, a diferència de tots els altres partits, l’Alcaldessa i els regidors i regidores de Barcelona En Comú renuncien a les dietes de l’Ajuntament i tenen un codi ètic pel qual renuncien a part del seu sou. Els seus ingressos no estan vinculats al sou institucional oficial. Per tant, aquesta pujada del 2% del salari, no els afecta de cap manera. Per exemple, l’Alcaldessa ha renunciat en quatre anys a 250.000 € (entre la part del seu sou que destina a fins socials, més les dietes a les quals ha renunciat des del primer dia) i segueix vivint de lloguer al mateix pis de 80 m2 on viu des que va arribar a l’alcaldia. Per tant, no cobra 100.000 € mensuals, una altra notícia falsa que de tant en tant torna a sortir en alguns mitjans malgrat que s'hagi desmentit moltes vegades. Complint amb el Codi Ètic de Barcelona En Comú, Ada Colau percep 2.200 euros nets a raó de 14 pagues i un complement per responsabilitat i cures de 900 euros. Aquest és un dels motius dels atacs amb mentides: hi ha una gent que no suporta que hi hagi polítics que actuen d’una altra manera.

Mitjà que va crear la notícia falsa: Metrópoli Abierta
Mitjans que la van difondre: El Nacional, La República, Ferran Bel (JxCat), Carles Enric (Ok Diario), Ramir de Porrata (Cercle Català de Negocis), Agustí Colomines.

 

“Ada Colau se compra un coche oficial de 47.000 euros en plena crisis”

No, Colau no s’ha comprat cap cotxe nou. De fet, l’Ajuntament de Barcelona no compra cotxes, fa servir un servei de renting que fa que siguin molt més econòmics. El contracte de renting que tenia l’ajuntament ha finalitzat durant el mes d’abril, i s'ha hagut de fer un nou contracte de tota la flota de cotxes municipal, on s’ha aprofitat per canviar els models anteriors per vehicles menys contaminants.

Mitjà que va crear la notícia falsa: Crónica Global (El Español)
Mitjans que la van difondre: Libertad Digital, Metrópoli Abierta, La Cope, esDiario, Vozpópuli, Toni Cantó (C’s), Percival Manglano (PP), Carles Enric, Luis del Pino

 

La Guàrdia Urbana està multant motos ben aparcades per fer-hi carrils bici sense avisar

Això és fals. La Guàrdia Urbana senyalitza la zona on s’han de fer intervencions amb una setmana d’antelació, i els vehicles que retira no són multats ni traslladats al dipòsit municipal, sinó que es mouen als carrers propers. Qualsevol de les persones afectades pot trucar a la Guàrdia Urbana per saber on està aparcat el seu vehicle.

Això és una notícia falsa creada a Twitter per un periodista del diari digital La República, en un tuit on afirmava que la Guàrdia Urbana estava multant motos aprofitant l’estat d’alarma. El tuit, que va ser desmentit per la mateixa Guàrdia Urbana, va tenir molt de ressò a les xarxes socials, fins que, després que molt usuaris de Twitter l’interpel·lessin per la seva mentida, el periodista el va esborrar, afirmant en un altre tuit que gràcies a la seva denúncia, la Guàrdia Urbana havia decidit no multar. Com veieu, a la primera foto de l’esquerra, es pot observar fins i tot el cartell d’avís de l’Ajuntament enganxat al fanal.

 

Perfil que va crear la notícia falsa: Gerard Sesé (LaRepublica.cat)
Perfils que la van difondre: Ramir de Porrata (Cercle Català de Negocis), Xarxa Indepe

 

“Ada Colau ha espanyolitzat els nous semàfors de Barcelona i ha ignorat la llengua catalana”

Aquest estrany titular és un exemple de fins a on es poden crear notícies falses basades en una anècdota i una informació sense contrastar. Fa uns dies, un semàfor es va trencar arran d’un accident de trànsit. L’empresa que serveix els semàfors no està treballant degut a la Covid-19, de manera que l’Ajuntament en va col·locar un de nou, antic i que estava en castellà, que tenia guardat en un magatzem. Aquesta notícia falsa es va iniciar amb un tuit de la Plataforma per la llengua que denunciava el fet i poc després el mitjà online El Nacional en va fer un article titulat “Ada Colau espanyolitza així els semàfors i vulnera la normativa”. Personatges públics com Pilar Rahola i altres influenciadors van piular la notícia i el tuit original de Plataforma per la Llengua, i a partir d’aleshores l’anècdota es va estendre. Ni la Plataforma per la Llengua ni cap dels altres influenciadors han retirat el tuit, tot i que estan informades que els que estan dient no és cert i malgrat que el semàfor ja ha estat reparat.

Aquest és un procediment molt habitual en la difusió de notícies falses:

  1. Algú fa un tuit amb una informació errònia o tendenciosa i té certa repercussió a les xarxes.
  2. Un mitjà digital en fa d’això una notícia, sense comprovar la veracitat ni contrastar la informació.
  3. Una part de la comunitat a les xarxes socials (ja sigui Twitter, Facebook, WhatsApp o qualsevol altra) comparteix la notícia falsa perquè li arriba a molta gent. De vegades, fins i tot aquestes notícies salten a mitjans impresos o a la televisió

Mitjà que va crear la notícia falsa: Plataforma per la Llengua
Mitjans que la van difondre: El Nacional, La República, L’Accent, Pilar Rahola, Neus Munté (JxCat), Jordí Martí (JxCat), Montse Benedí (ERC), Liz Castro

 

“L’Ajuntament demana ajuda perquè no pot més amb residències, i la Generalitat l'ha hagut de sortir al rescat”

No, l’Ajuntament de Barcelona no va demanar ajuda, la competència de la gestió de residències és de la Generalitat. De fet, aquest titular prové d’una Roda de Premsa que va fer l’Ajuntament de Barcelona on assenyalava les diverses mancances i falta d’atenció que patien les residències de Barcelona. L’Ajuntament s’oferia per ajudar a la Generalitat amb la desinfecció i la gestió: el cos de bombers, la Guàrdia Urbana i diferent personal municipal estava preparat per poder anar a fer les feines que calguessin a les residències. I així ho va fer al cap d’uns dies. El titular era totalment malintencionat, per desprestigiar l’Ajuntament i amagar la mala gestió de les residències per part de la Generalitat. De fet, el periodista que va fer aquest titular va haver de demanar disculpes públicament, tot i que la resposta només compta amb 17 retuits, mentre que la notícia es va emetre en horari de màxima audiència per la televisió, i no se’n va fer cap rectificació posterior.

Mitjà que va crear la notícia falsa: Telenotícies de TV3

 

“L’Ajuntament contracta a Havas Media Group per tornar favors a Manuel Valls pels vots a la investidura d’Ada Colau”

El compte de Twitter del Cercle Català de Negocis intentava en un fil fer una relació entre la contractació d’Havas Media amb els vots de Manuel Valls a la investidura d’Ada Colau. La relació de causes i efectes que fa és tota una conspiranoia enorme: la contractació de serveis publicitaris es fa mitjançant acords homologats i Havas Media ha estat homologada fa molts anys (abans de l’arribada dels comuns) a l'Ajuntament i a altres administracions. La Generalitat, per exemple, els ha contractat durant aquests dies amb un import d'1.985.124 € (molt superior al que ha fet l’Ajuntament) com es pot veure en el portal de la Generalitat sobre els contractes d'emergència. Així que no, no hi ha hagut mai cap pacte amb Manuel Valls i no ens cansarem de dir-ho, per moltes invencions que alguns vulguin fer. Molta més informació amb dades detallades aquí.

Entitat que va crear la notícia falsa: Cercle Català de Negocis
Perfil que la va difondre: Aleix Carrió (assessor de xarxes socials de Pugidemont)