Dijous, 18 juny, 2020

"Medio pan" i connexió a Internet

Parlar de dret a l’educació en temps de pandèmia obre un debat amb moltes arestes. Els nous debats s’afegeixen als antics, que no podem obviar, i que són ara més importants que mai: la disminució de les ràtios, les desigualtats creades amb la doble xarxa (pública i concertada), la valoració de les pedagogies utilitzades, els recursos a disposició de l’escola pública i les retallades que ha patit el sistema després de l’última crisi…

De totes aquestes qüestions que afecten a l’educació, m’agradaria posar èmfasi en una de la que es parla poc: l’escletxa digital. No hi ha dubte que la pandèmia ha accentuat les desigualtats i ha empobrit les capes més vulnerables de la nostra societat. Els que treballem a l’àmbit educatiu hem vist com, en tancar les escoles, l’accés a l’educació s’ha vist interromput per la manca d’accés a internet d’una part important dels estudiants. En alguns barris de Sants-Montjuïc, i en concret al Poble-sec, l’escletxa digital arriba al 25% de les famílies.

Res no pot substituir ni als mestres ni a les escoles, les nostres nenes i nens necessiten aprendre junts, en comunitat, i les pantalles poden ser una eina, però de cap manera la solució. Tanmateix, sense accés a internet no podem garantir l’accés igualitari a l’educació. Parlem clar: un ordinador no ho és tot, però sense l’ordinador i la connexió a internet (amb les biblioteques tancades tres mesos!) l’alumnat no pot ni començar.

L’exemple de Lorca

Fa gairebé 90 anys, al setembre de 1931, Federico García Lorca va inaugurar la biblioteca del seu poble, Fuente Vaqueros (Granada), llegint un conegut discurs anomenat Medio pan y un libro. En el seu text, Lorca reclama per al poble, amb aquestes paraules, no només pa, sino pa i cultura: “No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro.”

En el segle XXI, l’accés a internet ha esdevingut el que el 1931 significava per a Lorca la inauguració d’una biblioteca: significa accedir a la cultura, poder estudiar, llegir, conèixer, aprendre. Significa democratitzar l’accés a la cultura, a l’art i a l’educació.

Organització del veïnat

Al discurs, el poeta fa un elogi eloqüent del seu poble i de la seva gent. És el moment també de fer un elogi de la capacitat d’organització de les veïnes i veïns del Poble-sec, que, enmig de la pandèmia, s’han unit i han creat una comunitat, primer per ajudar-se a fer la compra i apropar serveis bàsics, després per cercar, recollir, netejar i posar a l’abast material informàtic: ordinadors, tauletes, monitors, ratolins i teclats que han passat de les cases particulars a la Xarxa de suport mutu, i d’allí han anat a les escoles per repartir-ho als estudiants.

La pandèmia ens ha mostrat que en situacions de crisi, el sentit de comunitat és més necessari que mai i que ben organitzada pot arribar on l’administració no arriba. Però com a administració (Ajuntament, Generalitat i Estat), no podem oblidar que, a més de lluitar contra les desigualtats creades i amplificades per l’emergència sanitària, hem de garantir la igualtat d’accés a l’educació per a tothom. Per encarar el curs 2020-2021 amb garanties d’èxit, totes les administracions hem de treballar plegades per convertir el dret a la connectivitat en un subministrament bàsic si volem garantir el dret de totes les nenes i nens a l’educació.