Dijous, 31 març, 2022

Llei trans, Renda Bàsica… Qui necessita què al col·lectiu LGBTI?

El desenvolupament d’una Renda Bàsica Universal pot ser una eina clau. 

El desenvolupament d’una Renda Bàsica Universal pot ser una eina clau de redistribució de riquesa, de garantia de vides lliures de violències econòmiques per a les més precàries i de reconstrucció dels vincles comunitaris i les xarxes de solidaritat que han permès històricament les persones LGBTI sobreviure en entorns hostils. 

Fa 15 anys, durant la primera legislatura de Zapatero, es va aprovar a l’Estat espanyol la llei 3/2007, que regulava el canvi de nom i menció de sexe als documents oficials de les persones trans. Allò va ser venut com un gran avenç social, dins la lògica de les lleis d’ampliació de drets d’aquella legislatura 2004-2008, però en realitat va ser una victòria d’una manera molt concreta d’entendre les realitats trans. La llei exigia un diagnòstic de disfòria de gènere certificat per un psicòleg i portar dos anys d’hormonació per poder accedir a aquests canvis registrals. Dit altrament, t’exigia que et declaressis malalt i t’ajustessis a una manera molt concreta d’entendre què és una persona trans, mitjançant canvis físics (hormones, operacions, etc.).

Aquesta llei naixia amb problemes greus i, amb els anys, ha quedat obsoleta. Pel camí ha passat de tot: el moviment trans no ha deixat de lluitar per la despatologització, s’han anat aprovant lleis LGBTI i trans a moltes comunitats autònomes, casos molt mediàtics van posar al centre del debat als menors trans i es va produir la fractura, impensable fa uns anys, entre un sector del feminisme i els moviments trans i LGBTI. No obstant això, si ens parem a analitzar aquests avenços en matèria de drets i la seva concreció material en la vida de les persones LGBTI i, concretament, en la de les persones trans veurem els estrets marges en què es mouen. Des de fa 15 anys, la gran majoria d’avenços en matèria de drets trans s’ha centrat en facilitar els canvis de nom i sexe registral al DNI i la gran majoria d’avenços en matèria de drets LGBTI en perseguir l’LGBTI-fòbia i exigir més penes econòmiques o de presó. Tanmateix, quan una llei es pensa per a un subjecte col·lectiu, sigui aquest “la dona”, “el col·lectiu LGBTI” o “el col·lectiu trans”, acaba per ser pensada per a un prototip de dona, persona LGBTI o persona trans, generalment de classe benestant, blanca, no-migrant… Aquestes lleis no en són l’excepció: mentre unes poques persones han vist solucionats els seus problemes amb un mer canvi en la documentació, les persones LGBTI migrades segueixen sense poder accedir als beneficis d’aquesta llei ni d’altres pel topall que suposa la injusta Llei d’estrangeria. D’igual manera, les dones trans que es dediquen a sectors de l’economia informal com ara el treball sexual segueixen perseguides i precaritzades, les dones LBT de classe treballadora segueixen patint un repartiment desigual de la riquesa i la feminització de la pobresa…

Deia l’activista trans Dean Spade en una entrevista que, encara que sembli contraintuïtiu, qualsevol llei que ajudi a reduir el nombre de policies o que ajudi a reduir les sancions penals per ser pobre o consumir drogues, serien lleis més beneficioses per a la majoria del col·lectiu trans. Es dona la circumstància a Catalunya que el mateix Govern de la Generalitat ha emprès dues iniciatives que aparentment no tenen res a veure l’una amb l’altra. D’una banda, redactar i aprovar una llei trans catalana. De l’altra, posar en marxa un pla pilot per implementar una Renda Bàsica Universal a Catalunya. Del contingut de la primera poc se’n sap de moment. Sembla que gran part del pes d’aquesta llei el tornaran a tenir les circumstàncies i les burocràcies a què s’hagin d’enfrontar o no les persones trans per canviar el seu nom i gènere en documents oficials. El moviment LGBTI català ja està alertant que no acceptarà una llei merament cosmètica i està exigint mesures reals als àmbits educatiu, laboral, de la salut i de l’habitatge. Si els moviments trans entomen aquesta lluita, la llei trans catalana es pot convertir en l’inici d’un camí per recollir les demandes i necessitats de totes aquestes classes populars LGBTI oblidades per legislacions anteriors. En aquest sentit, el desenvolupament d’una Renda Bàsica Universal pot ser una eina clau de redistribució de riquesa, de garantia de vides lliures de violències econòmiques per a les més precàries i de reconstrucció dels vincles comunitaris i les xarxes de solidaritat que han permès històricament les persones LGBTI sobreviure en entorns hostils. Si davant de les trampes identitàries apostem per la llibertat incondicional, estarem dirigint el moviment LGBTI cap a posicions transformadores, però per a això ens haurem de preguntar qui necessita què al col·lectiu LGBTI.