Dimecres, 9 març, 2022

Les escoles públiques, un element integrador

"Encara avui recordem el caràcter subsidiari al qual el franquisme va relegar a l’ensenyament públic envers les iniciatives privades"

Fa pocs dies, s’ha sabut que l’Escola Projecte, situada a l’Avinguda del Tibidabo, passarà a formar part de la xarxa pública a partir del curs vinent. És una excel·lent notícia pel Districte de Sarrià-Sant Gervasi, que guanyarà 340 places d’oferta pública, d’un centre que compta amb un projecte educatiu de qualitat i molt consolidat amb més de quaranta anys d’història. És important que en un districte on només un 12 % dels alumnes d’entre 3 i 16 anys està escolaritzat en centres públics, quan la mitjana a la ciutat és del 46 %, i que concentra gran part del conjunt d’escoles privades i concertades de Barcelona, s’aposti per ampliar l’oferta educativa pública.

En primer lloc, precisament per corregir el desequilibri de centres educatius públics al districte, el que en té menys de tota la ciutat. Des de l’Ajuntament de Barcelona, s’està desplegant un gran esforç per garantir i millorar l’oferta educativa a tots els barris de la ciutat, per tal de satisfer les demandes socials d’ensenyament. I més en aquests moments, quan la ciutadania s’està decantant cada vegada més per l’escola pública i de proximitat. Segons dades del Consorci d’Educació de Barcelona, el 55% de les sol·licituds per fer P3 el curs vinent són per començar l’escolarització a centres públics i vuit de cada deu famílies han sol·licitat matricular els seus fills en escoles de proximitat. Els veïns de Barcelona demanen més escola pública, i la incorporació de l’Escola Projecte a la xarxa és un pas més en aquest sentit.

El conjunt de la ciutat de Barcelona pateix un dèficit històric de places públiques (com dèiem, menys de la meitat dels alumnes d’entre 3 i 16 anys van a un centre públic). És per això que cal destacar que als darrers sis anys s’hagin creat 9.500 places públiques, que són moltíssimes, tot i que seguim lluny de la resta del país, on el 70 % dels alumnes va a l’escola pública.

En segon lloc, quan parlem de polítiques educatives parlem també del compromís dels governs amb l’equitat i de lluita contra la segregació, fent de l’escolarització un veritable ascensor social generador d’igualtat d’oportunitats. El creixement de places en l’escola pública s’està acompanyant a Barcelona de millores en els espais urbans, així com d’inversions en equipaments, a través d’actuacions exitoses com ara el Protegim les Escoles, que ha transformat més de 200 entorns escolars en espais segurs i saludables. Però una aposta per l’escola pública i de qualitat requereix recursos: actualment, la ciutat de Barcelona destina un 7% del pressupost municipal en Educació, més de 200 milions d’euros anuals. Cal que l’Ajuntament segueixi fent costat a les comunitats educatives innovadores i pioneres a la ciutat i al districte.
Les polítiques educatives són inversions de llarg recorregut, que redueixen desigualtats i incrementen el capital cultural de tota una generació. Encara avui perdura l’empremta de la voluntat transformadora de l’escola durant els anys de la República, i encara avui recordem el caràcter subsidiari al qual el franquisme va relegar a l’ensenyament públic envers les iniciatives privades.

És per això que és tan important tenir al districte una xarxa d’escoles públiques de qualitat, amb el català com a llengua vehicular, que no segreguin, que compleixin amb la indispensable funció social que té el sistema educatiu públic com a element integrador a la ciutat i al districte, tot fomentant la igualtat d’oportunitats.