L’eix d’habitatge i els grups de barri es reuneixen per identificar i resoldre problemes d'habitatge

Lloguer social repartit per tota la ciutat i no només en certes zones. Fer front a la pressió especulativa del turisme sobre el preu dels pisos. Atacar la pobresa energètica. Aquestes són algunes de les demandes que els grups de barri han fet arribar a l’eix d’habitatge aquest divendres. És la primera vegada que els barris i l’eix es reuneixen, amb l’objectiu d'intercanviar informació i enfortir la relació entre eixos i grups territorials. La idea és que l’organització conegui millor les preocupacions del carrer i que el veïnat pugui exposar les seves demandes. 

La trobada té relació amb l'inici del procés de participació del Pla d’Actuació Municipal. Les propostes de la reunió, a més, han de servir per a la redacció del Pla d’Habitatge 2016-2026. El text, en procés de redacció, se centra en quatre objectius: fer front a l’emergència habitacional, ampliar el parc d’habitatge social, defensar la funció social de l’habitatge –dedicant els immobles vacants a la necessitat bàsica de proporcionar un sostre– i facilitar la rehabilitació dels edificis. El document es nodrirà de les propostes que surtin en sessions de participació als districtes, en el marc dels Plans d’Actuació dels Districtes (PAD).

Una vintena de membres dels grups de barri van assistir a la trobada. Aquests reclamen més habitatge social a zones com Nou Barris i Poble Sec. També avisen contra el perill d’edificar-ne la major part als barris exteriors, com la Marina del Prat Vermell, Torre Baró i Trinitat Nova, per la major disponibilitat del sòl i perquè a altres barris el veïnat no vol que se’n construeixin. “Hem de treballar per fer petits edificis a varis llocs, no per macro edificis”, resumeix Toni Tallada, conseller del districte de Nou Barris. En parts de la ciutat com l’Esquerra de l’Eixample i la Vila de Gràcia la tasca és especialment difícil, per la falta d’espai disponible. És també així a Poble Sec on, per aquest motiu, “costa allotjar els desnonats”, explica Maria Riba, consellera de Sants-Montjuïc. Alguns dels barris, com Sarrià, també reclamen ajuda per posar en marxa cooperatives d’habitatge.

Els perills del turisme massiu han estat un altre tema central a la reunió. Ciutat Vella encara es troba amenaçada per la pressió hotelera, apunten els veïns. Però també l’Antiga Esquerra de l’Eixample, on la gent del grup de barri assegura que “edificis sencers” són adquirits per inversors per convertir-los en habitatges turístics i fer fora el veïnat. A Gràcia és habitual “el moobing perquè la gent marxi i es facin apartaments turístics”; i a Sarrià els pisos turístics emergeixen. “Cal posar sobre a taula que el turisme fa pujar el preu de l’habitatge”, afegeixen des de l’eix d’habitatge. El veïnat tem, a més, que algunes obres provoquin gentrificació, en fer les zones més atractives. A Sant Antoni això podria passar amb la rehabilitació del mercat. El mateix es pensa de Vallcarca i el Corredor Verd. 

La pobresa energètica preocupa a barris com el de Sant Andreu, on és tan habitual com els desnonaments; i a Sarrià, on els problemes energètics són presents, encara que, segons la seva delegada de barri, la gent no ho digui. Les polítiques de rehabilitació, apunten els assistents, haurien d’atendre aquesta emergència. També haurien de facilitar l’accessibilitat de “pisos antics, on la gent gran viu en males condicions” en districtes com Gràcia. Des de l’eix d’habitatge s’explica que la nova convocatòria d’ajuts a la rehabilitació hauria d’ajudar, en subvencionar reformes a l’interior i l’exterior dels edificis i incorporar bonificacions de fins al 100% per a les famílies amb baixos ingressos. Demana, però, que els consellers de districte ajudin a fer arribar a la gent la informació sobre com demanar els ajuts, perquè les constructores solen comptar amb personal per complir amb tot el procediment administratiu. 

Els barris demanen més informació sobre les iniciatives de l’Ajuntament. També reclamen dades sobre els desnonaments que es produeixen als barris i els pisos turístics que hi ha. Des de l’eix d’habitatge, s’explica que el Pla hauria d’ajudar a organitzar la ingent quantitat de dades que genera l’Ajuntament. “També hauria de servir per assenyalar el que falta, com ara informació sobre solars buits”, avança. Per facilitar els contactes entre l’organització i la gent dels districtes, l’eix d’habitatge també planteja tenir un espai a la web de Barcelona En Comú, amb un correu de contacte.

També reclamen més inspecció als locals comercials i els habitatges abandonats. En el cas de la Barceloneta, aquests immobles són usats com a habitatge provisional. A l’extrem est de Sant Martí, alguns edificis són controlats per “gent del tripijoc i la droga”, avisa el veïnat. Els barris opinen, a més, que el Pla ha d’incloure altres àmbits, com l’activació del comerç, per evitar la creació de zones residencials. La gent de l’eix apunta que el Pla vol anar més enllà del dret a l’habitatge, per “fer ciutat”.