L’autobús com a símptoma


Comunicat de l’Eix de Feminismes i LGTBI de Barcelona en Comú
17 de març del 2017

Ens arriba per les xarxes que l’autobús de la discòrdia arribarà avui a Barcelona. No sabem si finalment vindrà, ni sabem quan es trigarà en localitzar-lo o aturar-lo dins la ciutat. No sabem quin espectacle tenen programat, ni la deriva que pot agafar tot plegat..... A hores d’ara tot són incerteses. Tot i així, volem compartir algunes consideracions per convidar a la reflexió en comú.

L’enèsima versió del lema de l’autobús diu ara “Los niños tienen pene. Las niñas tienen vagina. Lo dice la biología. Respeto para todos. No al bullying”. Tenen raó. Els discursos més hegemònics de la biomedicina diuen efectivament això. De fet diuen coses bastant pitjors, fomentant l’estigma i la patologització de les persones amb expressions diverses.

Nosaltres no compartim aquest paradigma i pensem que és molt important argumentar el perquè. En primer lloc perquè entenem que la identitat de gènere, el sentir-se home o dona o tots dos gèneres o cap d’ells, no és una dimensió biològica sino cultural. Amb això no neguem que existeixen diversos cossos amb característiques sexuals diverses però si discrepem de què la relació entre el cos i la identitat sigui innata, determinada, natural i biològica.

La majoria d’arguments utilitzats per criticar l’autobús s’han fet en nom de les persones trans i la condemna a la transfòbia. En bona part s’han basat en dir que el sexe no està als genitals sino al cervell. I per nosaltres aquest discurs és també problemàtic perquè és essencialista i biologicista ja que assumeix que hi ha cervells d’homes i de dones. I que la gent trans té un cervell d’un sexe i uns genitals d’un altre. 

Per nosaltres els diferents lemes de l’autobús  són versions del discurs biologicista del sexe que va des de les aules de primària a les facultats de medicina.  Aquests dies hem sentit moltes veus procedents de tot l’espectre polític condemnant aquest autobús, però cal desvelar que no tothom ho fa amb les mateixes raons. De fet s’han sentit poques crítiques que vagin a l’arrel del biologicisme imperant al voltant del sexe.

El problema no és el que diu l’autobús sinó que el que diu l’autobús està absolutament instaurat en el nostre imaginari cultural. De fet l’autobús és un símptoma. El que ens preocupa realment és com el discurs del sexe al cervell ha calat en la cultura. Un discurs tan potent que cala fins i tot en els arguments de molta gent que critica el maleït autobús. I per guanyar aquesta batalla cultural cal transformar la nostra manera de pensar el gènere, el cos i la identitat que ara mateix està segrestada per la biologia, cal desplaçar el paper del discurs biomèdic de les polítiques públiques i cal desplaçar l’autobús del centre del debat.