Divendres, 15 juliol, 2022

La salut mental, la salut oblidada

Per començar a confrontar aquesta problemàtica i, sobretot, el suïcidi, hem de començar per parlar-ne i trencar l’estigma que l’envolta.

Una jove es tanca al lavabo de la seva escola sentint pressió al pit i amb la respiració accelerada; un home es tira al buit des del terrat de casa seva desesperat davant del patiment que porta sentint des que va perdre la feina; una dona plora sense motiu aparent però esgotada, des de la finestra des d’on teletreballa mentre cuida del seu fill menor. Aquestes són situacions que passen diàriament i que des de fa alguns anys són cada cop més freqüents. Els indicadors globals de la salut ens alerten que estem vivint una crisi de salut mental.

La depressió i l’ansietat van augmentar un 25% el primer any de la pandèmia de coronavirus. Concretament, a l’Estat espanyol els intents de suïcidi entre joves han augmentat un 250% juntament amb el consum de fàrmacs. Aquestes són conseqüències d’un malestar emocional, de falta de cura de la salut mental i també fruit d’una herència genètica. Davant d’aquesta realitat, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha llançat la Iniciativa especial per a la salut mental (2019-2023): cobertura universal de salut mental per garantir l’accés a una atenció de qualitat i assequible. Tot i que s’està avançant a diferents nivells amb aquests objectius, cal desmarcar la salut mental com un afer exclusivament del sistema sanitari, i abordar-la des de diferents perspectives. Encara queda molta feina per fer a l’hora de prioritzar-la i actuar davant de la situació de crisis que estem vivint.

La salut mental és, entre altres coses, conseqüència d’una sèrie de determinants socioeconòmics. Situacions que generen estrès, inestabilitat o tristesa, com no poder pagar les factures o el lloguer, la soledat no desitjada o les preocupacions dels joves davant de la precarietat laboral i la incertesa del seu futur són alguns exemples de situacions que poden portar efectes negatius sobre la salut. La pandèmia no només ha evidenciat això, sinó que ha fet incrementar tant les desigualtats socials com les desigualtats en salut, expliquen Nacho Sánchez-Valdivia, Daniel G. Abiétar i Carme Borrell en un article a El Periódico. Com conclou el text, la reducció d’aquestes desigualtats ha de ser una prioritat política, ja que de la nostra salut en depèn la possibilitat de prosperar, afrontar els grans canvis i, a l’últim, gaudir de la vida.

SEGUEIX LLEGINT A CRíTIC