Dimecres, 23 març, 2022

La promoció d’habitatge públic més gran de l’Estat, a l’Eixample

Aquestes últimes setmanes hem tingut bones notícies pel que fa al dret a l’habitatge. En primer lloc, hem posat la primera pedra de la promoció pública d’habitatge més gran de tot l’estat espanyol: l’Illa Glòries. Estem parlant d’una promoció de 238 pisos, 125 dels quals s’adjudicaran en règim de lloguer i la resta en dret de superfície, dues fórmules que en garanteixen la titularitat pública i que mai acabin en el mercat privat. Aquests 238 habitatges suposaran una llar assequible per a més de 800 veïns i veïnes en un entorn en forta transformació urbana i amb grans zones verdes.

La promoció de l’Illa Glòries ha suposat una inversió municipal de 44 milions d’euros. Aquesta construcció sola suposa una inversió més gran que tot el que va licitar l’Incasòl (l’òrgan de la Generalitat encarregat de l’habitatge) l’any passat per tot el país. I podríem pensar que és una cosa del 2021, però si mirem el 2020 veurem com l’Institut Municipal d’Habitatge de Barcelona va licitar aquell any pandèmic un pressupost 24 vegades superior a Barcelona del que va licitar l’Incasòl a tot Catalunya (Barcelona va invertir 164 milions d’euros, mentre que la Generalitat va invertir-ne 7,3).

La segona bona notícia és que el govern estatal va tornar a prorrogar la moratòria de desnonaments endegada en època de pandèmia. Aquesta mesura permet a famílies en situació de vulnerabilitat guanyar temps per mediar o trobar una alternativa habitacional. És cert que no cobreix tots els casos i es pot considerar una mesura insuficient davant la greu crisi habitacional que viu l’Estat, però des que va entrar en vigor, a l’Eixample s’han reduït considerablement el nombre de llançaments setmanals.

Una altra fita jurídica a celebrar és que Catalunya tingui per fi una llei ‘antidesnonaments’, després de la derogació del Decret Llei 17/2019 per part del Tribunal Constitucional (TC) i de l’estira-i-arronsa d’alguns partits. Aquesta mesura permetrà renovar contractes de lloguer social quan la propietat sigui un gran tenidor, o l’obligatorietat de fer lloguers socials per a llars vulnerables en fi de contractes, entre altres mesures. Malauradament, aquestes bones notícies es veuen acompanyades per la decisió del TC d’anul·lar la regulació dels lloguers a Catalunya, una mesura que havia aconseguit abaixar les rendes al nostre país i a la nostra ciutat. Ara més que mai, ens cal una llei estatal d’habitatge que reguli els lloguers.

Totes les administracions han de fer la seva part per protegir el dret a l’habitatge. A Barcelona, fins ara, l’Ajuntament està assumint el gruix de les polítiques d’habitatge, tot i que en realitat l’habitatge és una competència autonòmica. Estem actuant contra l’emergència habitacional combatent-la en els seus diversos fronts: d’una banda, estem aturant el 90% dels desnonaments que s’ordenen a la nostra ciutat gràcies a la Unitat Antidesnonaments i el Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua de l’Habitatge i Ocupacions; de l’altra, estem construint i adquirint més habitatge que mai per ampliar el parc públic.

L’any passat, l’Ajuntament va batre un rècord en compra d’habitatges per ampliar el parc públic i lluitar contra l’especulació, arribant a comprar fins a 13 finques senceres, que signifiquen un total de gairebé 400 pisos que garantiran un habitatge assequible per a prop de 1.000 veïnes de la ciutat. D’aquestes finques, cinc són a l’Eixample i suposen un centenar d’habitatges en un districte en el qual seria molt difícil construir-los. De fet, des de 2015, al nostre districte s’han adquirit un total de 144 habitatges procedents de 8 finques senceres.

I no només fem rècord en compres, també en construcció. La promoció de Glòries és només un exemple. L’Ajuntament de Barcelona, des del 2015, ha incrementat el ritme constructiu a tota la ciutat, amb dades que actualment multipliquen les de mandats anteriors. Ara mateix, de fet, l’Ajuntament té 31 promocions en obres o a prop d’iniciar-les, que sumen un total de 2.115 habitatges, amb una capacitat per a unes 4.500 persones.

Barcelona lidera la inversió en habitatge, però no pot fer front a l’emergència habitacional sola. Cal regular el mercat del lloguer i crear més polítiques públiques per ampliar el parc públic i, per aconseguir-ho, la ciutat necessita que les administracions amb moltes més competències en habitatge, la Generalitat i l’Estat, facin el mateix esforç constructiu i adquisitiu per consolidar un parc públic d’habitatge assequible, que trenqui les dinàmiques del mercat que especulen amb el dret a l’habitatge de la ciutadania.