Divendres, 23 abril, 2021

La guerra de l’aigua: la multinacional Agbar contra Barcelona i altres municipis

Dues querelles de fons voltor. Dues querelles de propietaris d’hotels de luxe amb projectes especulatius. Tres de la multinacional Agbar per plantejar la gestion pública de l’aigua. Una d’Advocats per la Constitució per cooperar amb entitats que eviten milers de desnonaments i talls de llum. Aquestes són només algunes de les querelles interposades a l’Ajuntament de Barcelona.

 

Aquesta setmana, coneixíem que la multinacional Agbar ha interposat una nova demanda contra el govern municipal de Barcelona. Una nova ofensiva judicial que s’emmarca en l’estratègia de determinats poders econòmics que mai han assumit l’entrada dels Comuns al Govern de la ciutat i que estaven acostumats a fer i desfer des de l’opacitat, i a manar des de l’ombra per continuar especulant i fent enormes beneficis amb un bé essencial de primera necessitat.

En aquest cas es tracta d’una denúncia sense fonament jurídic que impugna tots els estudis i treballs encarregats per l’Ajuntament relacionats amb la gestió de l’aigua, al·legant que el Govern municipal no és competent en la matèria. La recuperació de la gestió pública d’aquest bé és una proposta coneguda i contemplada en el programa electoral de Barcelona en Comú, i els estudis per explorar la viabilitat jurídica i financera de la mesura estan contemplats i previstos en els diferents acords de Govern municipal, així com en els acords plenaris de l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Es tracta d’una ofensiva per intentar bloquejar, per la via judicial, una mesura que ja s’ha dut a terme a desenes de ciutats catalanes i centenars de ciutats arreu del món tan rellevants com París o Berlín.

Una demanda amb una clara finalitat política, que tél’objectiu de generar soroll contra un govern municipal que no ha dubtat alhora de defensar l’interès públic. Es tracta d’un capítol més en el que s’ha anomenat la guerra de l’aigua.

La judicialització com a pràctica intimidatoria d’Agbar

Aquesta ofensiva però no és exclusiva de la ciutat de Barcelona. És una pràctica comuna d’Agbar i que aplica a d’altres municipis. Fa uns dies, 25 municipis comunicaven que havien rebut denúncies per part d’Agbar amb el mateix objectiu.

Aquesta pràctica ha suposat desenes de contenciosos. Vint-i-dos només a Barcelona i l’AMB. Per exemple, van impugnar la designació d’un comissionat a l’Ajuntament de Terrassa, una figura que es va crear amb el propòsit d’estudiar la remunicipalització de l’aigua en el municipi de Terrassa.

I és que l’estratègia d’Agbar passa per judicialitzar-ho tot: els estudis, les tarifes, les inversions, els reglaments, etc. D’aquesta manera es bloqueja i es debilita la capacitat de l’administració d’obtenir coneixement sobre un servei del qual n’és titular. Informació que una administració pública ha de poder disposar abans d’emprendre les accions que consideri pertinents, relacionades amb la gestió i el futur del servei.

Una judicialització que també s’ha estès als mecanismes de participació ciutadana dels que s’ha dotat l’ajuntament de Barcelona. Així, s’han interposat diferents contenciosos contra la consulta ciutadana que es volia celebrar a Barcelona i que pretenia elevar a debat públic i democràtic la gestió d’aquest servei.

A més, per molts municipis amb pocs recursos, se’ls fa molt complicat afrontar aquesta allau de contenciosos per part de la multinacional. Però no es queden només aquí sinó que, per exemple, en el cas de Barcelona, van intentar interposar dues querelles a càrrecs electes i funcionaris per la feina realitzada. Querelles que no van prosperar. Tot plegat genera un clima de pressió sobre els treballadors públics que poden arribar a sentir-se intimidats en el desenvolupament de la seva tasca.

Conclusió

Agbar està intentant frenar el debat democràtic sobre la gestió de l’aigua, no només a Barcelona sinó a tota Catalunya. El que està en joc és que la ciutadania i els seus representants puguin decidir lliure i democràticament sobre un dret bàsic com és l’aigua. Un debat que sí que s’ha donat i s’està donant a ciutats i països de tot el món. Recuperar la gestió pública de l’aigua com ha fet París, Berlín o Budapest, en mans d’una multinacional que té com a objectiu especular i fer grans beneficis a partir d’un bé de primera necessitat, no és cap delicte. És una qüestió de salut democràtica que tothom aixequi la veu davant aquesta ofensiva.