La decisió està presa, la possibilitat d’un nou camí ja és aquí.

Avui Barcelona En Comú prenia una decisió cabdal: anar o no anar a les eleccions generals del 20D. La possibilitat d’un nou camí depenia en aquest cas d’un sol minut en què s’aixecaran les mans i de les més de dues hores de debat que tenim per davant. La sensació general era que no ens imaginàvem haver arribat fins aquí, però hi ha tantes coses que no ens imaginàvem, que la possibilitat d’un camí obert per estendre una primavera democràtica semblava l’única sortida. Sobre la taula, quatre punts acordats a l’anterior plenari: radicalitat democràtica, defensa dels drets socials, pla de rescat ciutadà contra la crisi i procés de canvi per aturar problemàtiques estatals.

El plenari comença amb l’exposició de les negociacions que han tingut lloc amb forces polítiques, amb acords, equilibris i s’arriben a punts de consensos, a punts en comú. Entre nosaltres unes 350 persones expectants i molt interessades en quins són els resultats. S’explica amb tots els ets i uts: un nom per a la coalició, una llista ciutadana, uns acords econòmics, un codi ètic i un grup propi. Es tracta d’un subjecte català nou que neix, En Comú, i és també una marea que arriba per ajuntar-se amb les forces del canvi de tot l’Estat, amb la força de la gent que no es volem quedar-nos a casa i veure com un cop més guanya el PP. Per sobre de tot els objectius, no les sigles.

Per si en tinguéssim prou: grup parlamentari propi, allò que en l’imaginari de l’esquerra del país semblava impossible, fins i tot quan el cinturó roig feia guanyar eleccions a Zapatero. Un grup propi, una cambra pròpia, una lloc per prendre les decisions sobiranes, un repte al qual només podríem arribar amb l’empenta de tots. El debat ajuda, les mans, s’hauran de comptar al final amb molt de compte, mirant-nos als ulls.

En les intervencions esperança de derrotar el PP, necessitat d’anar junts per fer front a les desigualtats. Preocupació pels noms i per l’absència de primàries, no hi ha temps per més, mal ens pesi. I després, finalment, la votació. El sí guanya, tirem endavant i després de les votacions comença la feina: programa, objectius i procés obert a la ciutadania, un cop més, això sí. La decisió està presa, la possibilitat d’un nou camí ja és aquí. 

Nota de premsa en aquest enllaç