La bombolla turística asfixia Barcelona

Por Arnau Mallol @Arnaumb_

Publicado en su blog el 22/01/15

La ciutat de Barcelona és un dels destins predilectes per a fer turisme, és un dels indrets del món, d’Europa i de la mediterrània més sol·licitats per totes aquelles persones que decideixen agafar vacances.
Algunes dades relatives a l’any 2014 certifiquen l’atracció turística de Barcelona: més de 37.550.000 passatgers (augment del 6,7% respecte el 2013) van tenir com a destí l’aeroport del Prat, el desè més utilitzat d’Europa; Catalunya va acollir prop de 16,7 milions de turistes estrangers (creixement del 7,2% respecte el 2013) i Barcelona va superar els 7,5 milions de turistes. La indústria turística a Barcelona és molt important i arriba a representar el 14% del PIB municipal.

- Continua augmentant la pressió hotelera a la ciutat:

La ciutat té més de 73.000 places hoteleres, fet que representa més del 44% del total de Catalunya, repartides en prop de 600 establiments (entre hotels, aparta-hotels i pensions), dels quals 373 són hotels (49 d’ells de luxe).

Cada dia que passa hi ha notícies sobre la construcció de més hotels a diversos barris de Barcelona. En les últimes setmanes s’ha publicitat que al llarg d’aquest any s’inauguraran un mínim de 8 hotels a la ciutat de categories superiors, tot perseguint l’objectiu dels 10 milions de turistes que vol aconseguir el Gremi d’hotelers.

Diversos d’aquests hotels són el resultat d’un xantatge permanent dels promotors (siguin fons voltors o empreses del sector turístic) sobre l’Ajuntament, que posen l’excusa de la crisi i els elevats índexs d’atur per imposar condicions humiliants al govern local i al veïnat. Un d’aquests hotels és el de 5 estrelles de luxe que es construirà a l’edifici del Deutsche Bank del passeig de Gràcia que gràcies a una modificació ad hoc, avalada per CiU i PP, del pla general metropolità podrà augmentar la seva edificabilitat en milers de metres i alçada fins a 98 metres. També cal destacar la construcció de 3 hotels de luxe al passeig marítim de la ciutat, engreixant d’aquesta manera la pressió que viu la zona del port vell de Barcelona. Tampoc es pot oblidar la construcció d’un hotel al bell mig de Gràcia, a la plaça del Sol, augmentant la densitat d’establiments turístics instal·lats en aquest barri.

- L’expansió massiva dels pisos turístics:

Des de fa uns anys cal sumar a les places hoteleres la proliferació dels pisos turístics, actualment l’Ajuntament té regulats 9.606 Habitatges d’Ús Turístic (HUT) repartits per la ciutat, que sobretot es concentren a la zona central de l’Eixample, Gràcia i Poble Sec (mapa dels HUT). En els últimes 6 anys el nombre d’HUT s’ha multiplicat per 9, experimentant un creixement desproporcionat des de l’aprovació de la llei Òmnibus, impulsada per CiU el 2012, que elimina la necessitat de la llicència municipal d’activitat.

Però als HUT regulats cal sumar-hi milers d’habitatges que són usats com a pisos turístics sense permís municipal, la xifra d’aquests pisos il·legals varia entre els 1.000, indicats per l’Ajuntament, i els 8.000, que denuncia el moviment veïnal, a tota la ciutat. Per tant, a Barcelona hi pot haver entre 10.600 i 17.600 habitatges que s’utilitzen per allotjar turistes per períodes de dies, setmanes o mesos. Una de les majors empreses que actualment està explotant el negoci d’aquests pisos il·legals és Airbnb, que incomplint la normativa municipal ha deixat de pagar durant l’any passat més de 500.000€ en concepte de taxa turística pels més de 4.600 allotjaments de lloguer turístic que té llistats a la ciutat.

El pastís del negoci dels pisos turístics creix molt, cada any va a més, fins al punt que els hotelers s’interessen per aquest. Diversos holdings hotelers ja estudien entrar en aquest negoci, seguint l’estela del president del gremi d’hotels de Barcelona, el senyor Jordi Clos, que ja posseeix 8 edificis destinats a pisos turístics.

- Submissió de l’Ajuntament a la indústria del turisme: on queden els interessos dels veïns i veïnes?

Durant masses anys els successius governs municipals han apostat, en major o menor mesura, per (mal)vendre la ciutat a les corporacions empresarials dedicades al negoci del turisme.

En les últimes dècades el front marítim ha estat objecte de moltes modificacions en favor de l’empresariat del turisme (Port Olímpic, passeig marítim, Diagonal Mar…), l’última d’elles l’obra faraònica (i ruïnosa) del Fòrum 2004, amb un port esportiu que compta amb més de 200 amarradors i desenes de locals comercials, no acaba de reeixir i és un pou sense fons que espanta tota inversió. La remodelació del Port Vell de la ciutat, un dels projectes insígnia del govern Trias que té el ple suport del PP, no compta amb el suport veïnal, ja que suposarà fomentar la gentrificació del barri, i està plena d’irregularitats: l’oficina antifrau de Catalunya ha investigat durant mesos si en la construcció de la marina de luxe hi ha operacions de blanqueig de capitals per part dels promotors; i la marina Bocana Nord està congelada per una denúncia contra el president de l’Autoritat Portuària de Barcelona i ex-senador de CiU, Sixte Cambra, per prevaricació i frau en la seva adjudicació.

L’obsessió del govern local per continuar sent el primer port de creuers d’Europa i augmentar cada any el nombre de creueristes, uns 2,5 milions durant el 2014 (amb 300.000 només l’agost), ha sotmès aquesta ciutat a una nova operació urbanística agressiva, la reforma del Paral·lel. Aquesta operació, pressupostada amb 9,6 milions €, vol convertir aquesta artèria en un nou focus d’atracció turística que competeixi amb les Rambles, provocant les queixes dels (ignorats) veïns i veïnes que ja pateixen les conseqüències amb l’augment dels lloguers i el preu de la vida, la desaparició del petit comerç i la seva substitució per hotels i restaurants de luxe, en definitiva un procés de substitució social.

Les prioritats erràtiques del govern local també es demostren amb la reforma del passeig de Gràcia, que beneficia de forma escandalosa a les diverses botigues i hotels de luxe d’aquesta avinguda de la ciutat i suposa una nova aposta per utilitzar aquesta artèria com una comunicació del massificat centre de la ciutat amb el barri de Gràcia. Les obres de gran part del passeig, on es troba la milla d’or de Barcelona, han costat més de 7,5 milions € als ciutadans, 560.000€ dels quals s’han destinat a instal·lar vuit marquesines (les smartquesines) que contenen una pantalla tàctil i altres elements tecnològics d’incerta utilització ciutadana.

La massificació turística de Barcelona ha portat a un ús intensiu de tots els racons dels carrers i places de la ciutat, fent que proliferin els bars, restaurants i locals amb terrasses a la via pública. En els darrers anys s’ha expandit molt la utilització privativa i comercial de l’espai públic, comportant forts conflictes amb els veïns i veïnes i supeditant, en molts casos, les actuacions municipals als interessos de la indústria turística. Davant d’aquest abús, han nascut diverses experiències veïnals, com Fem Rambla a Poblenou o Gràcia cap a on vas?, que exigeixen regular estrictament la massificació turística amb nous plans d’usos nascuts de les demandes dels barris.

- Ara és l’hora d’un Ajuntament al servei dels veïns i veïnes:

Cada dia que passa s’evidencia més la necessitat de fer un fort cop de volant a les polítiques municipals relacionades amb el turisme a la ciutat. Ha arribat el moment de canviar, de dalt a baix, les polítiques urbanes, econòmiques i socials vinculades al sector del turisme a Barcelona. Els veïns i veïnes hem de ser pal de paller d’aquestes polítiques, no pas l’empresariat que exprimeix aquest sector econòmic, fent que els plans d’usos de l’espai públic, les reformes urbanístiques i les activitats comercials als barris sorgeixen d’un consens clar entre tots els ciutadans i ciutadanes.

També cal actuar sobre els ingressos que procedeixen de la taxa turística. La normativa actual, aprovada per CiU amb l’abstenció del PP, limita molt la gestió (30% pel municipi i 70% per la Generalitat) d’aquesta taxa i la seva aplicació només es permet per promoció turística, millora de recursos i infraestructures necessàries per al turisme. Encara que la llei és molt restrictiva en l’ús dels diners provinents de la taxa turística, un govern municipal intel·ligent pot actuar amb cert marge de maniobra (jugar amb la ambigüitat del redactat de la llei…) per revertir els diners de la taxa turística en millorar la qualitat de vida dels barcelonins i no gastar-se, com fa el govern de Trias, més de 250.000€ en una pista de gel a la plaça Catalunya o 60.500€ en una fira de professionals dels creuers. També és necessari canviar radicalment qui s’encarrega de gestionar i decidir el destí dels recursos de la taxa turística, ja que la distribució actual és un insult: 50% per l’Ajuntament i 50% pel Consorci de Turisme (format per l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Fundació privada Barcelona Promoció).

El Pacte Local sobre el Turisme que promou, des de finals del 2014, el govern de Xavier Trias és precipitat, pretén tancar-lo abans d’eleccions; restringit, no compta amb tots els actors necessaris per resoldre el conflicte de la massificació turística; i esbiaixat en els interessos que defensa.